Transcript LA VOLUNTAT DE PODER

I.La Miranda
Curs 2012/13
Seminari de Filosofia
Professor: Prudenci Vidal
ÍNDEX
1.
Context
2.
Nietzsche, vida i obres.
3.
Introducció a la seva filosofía.
4.
Crítica a la cultura occidental.
I.
Crítica a la moral.
II.
Crítica a la Filosofía.
III. Crítica a les ciencias positives.
5.
El Nihilisme.
6.
La Voluntat de poder.
I.
La nova idea de realidad.
II.
La nova idea de veritat.
III. La nova idea de llenguatge.
IV. La transmutació dels valors.
7.
El Superhombre.
CONTEXTO
HISTORIA
Sorgiment dels ideals nacionalistes a Europa.
Revolucions: fracàs de 1848.
El liberalisme anuncia la caiguda de l Antic Règim.
ECONOMIA
Segona revolució
siderúrgia, la mineria.
industrial.
Expansió del ferrocarril.
Gran importància de les colònies.
LA CULTURA DEL PROGRÉS
Automòbil, aeroplà.
Electricitat, gas, petroli.
Telèfon, telègraf, ràdio.
Vacunes.
Desenvolupament
de
la
CONTEXT
La Filosofía de la sospita
La Filosofia de la sospita és una expressió de Paul Ricoeur en 1965 per
a referir-se als tres pensadores del S. XIX: Marx, Nietzsche i Freud.
Els tres coincideixen en un intent de desemmascarar la falsedat que hi
rau sota els ideals il·lustrats de racionalitat i veritat.
Marx
Nietzsche
Freud
Darrera les
ideologies està la
infraestructura social.
Els valors morals
oprimeixen i
debiliten la vida.
La racionalitat resta
en entredit amb
l‘incoscient
CONTEXT
Pensadors de gran rellevància d’aquesta època.
Comte i el positivisme
El positivisme enfonsa les arrels en l’empirisme
anglès, el fenomenisme kantià i la idea de
progrés de la Il·lustració.
Nietzsche criticará el positivisme i llurs ideals.
Darwin.
L’origen de les espècies es va publicà a 1859
VIDA I OBRA
1844-1890
Friedrich Wilhem Nietzsche nasqué al 1844 a
Röckem (Turingia) dins d’una família
summament religiosa. Al seu pare, que morí
quan Frierich tenia cinc anys, era pastor luterà.
Estudià al Col·legi Pförta i als 19 anys ingressà
a la Universitat de Bonn, on estudià
primerament
Teologia,
carrera
que
abandonaria, i després Filologia.
A 1869 fou nombrat professor de Filologia
Grega. de la Universitat de Basilea
A la seva obra podem diferenciar tres etapes:
Etapa romántica (1870-1876).
Etapa il·lustrada o positivista (1877-1883).
Etapa profética o de maduresa (1883-1888).
Mor a 1890
Nietzsche i la seva mare mare. A
sota la seva germana Elisabeth.
VIDA I OBRA
Cósima Liszt.
Etapa romàntica (1870-1876).
F. Nietzsche
Es fa amic del gran músic Wagner i de la
seva esposa Cósima Lizst de la que
s’enamora. S’inspira en Heràclit i
Schopenhauer.
Sota la influència de Wagner comença a
escriure la seva primera obra, “L’origen
de la tragèdia a partir de l’esperit de la
música” que publica a 1870 amb una
freda acollida.
Cósima amb el seumarit R. Wagner.
Comença la publicació periòdica de “Consideracions intempestives” que
acabarà en 1876.
VIDA I OBRA
Etapa il·lustrada o positivista (1877-1883)
Als 33 anys, malalt (sífilis, neuràlgies…) renuncia a la càtedra de Basilea i
trenca l’amistat amb Wagner. Publica “Humà, massa humà”. Amb els diners
de la pensió es dedica a viatjar (Alps, Mediterrani). A 1878 publica
“Miscel·lània d’opinions i sentències” i un any després “El viatger i la seva
ombra ”.
Lou Van Salomé
S’establí a Gènova i a 1881 surt a la
llum “Aurora”. Sembla que aquell
estiu escriu “Així parlà Zaratustra”,
que no es publicarà fins 1883.
A Roma coneix a Lou Andrea Salomé
amb qui decideix unir-se a costa de
l’amistat amb l'espòs d’aquesta, Paul
Ree. Mentre dura la convivència escriu
“La gàia ciència” que no publicarà fins
1895.
Lou Van Salomé
Paul Ree
F. Nietzsche
VIDA I OBRA
Etapa profètica o de maduresa (1883-1888)
Etapa presidida per la seva gran obra “Així parlà Zaratustra”, en aquesta
etapa Nietzsche escriu sota una poderosa “inspiració” de la que parla a la
seva autocrítica “Ecce Homo”.
A 1886 publica “Més enllà del bé i del mal”, crítica
genealogia de la moral”, crítica a la moral tradicional.
la modernitat i “La
A 1887 elabora la seva obra més sistemàtica “La voluntat de poder”,
publicada després de la seva mort.
En 1888, en un estat casi febril, publica “El cas Wagner”, “El crepuscle dels
ídols”, “L’Anticrist” i “Ecce Homo”. La seva germana Elisabeth intenta que no
es publiqui a causa de la seva arrelada formació religiosa.
La profunditat de la locura és irremediable
i el seu amic Overbeck l’interna a l’
Hospital de Basilea, on romandrà fins a la
seva mort a 1890.
El segle XX no hagués estat el mateix
sense les intempestives crides d’atenció
del “profeta” Nietzsche.
INTRODUCCIÓ A LA SEVA FILOSOFÍA
Durant el transcurs de la vida de Nietzsche es posen en entredit tant el
materialisme como el positivisme. Sorgeixen valores nous, els de la vida i
l’esperit. Aquets nous valors es plasmaran en las característiques
fonamentals de la filosofia de Nietzsche:
Surgeix al S.XIX i es perllonga al S.XX.
Considera que la vida és l’essència de la realitat.
El Vitalisme
Haurá diferents formes d’entendre la vida: Bergson,
Dilthey, Nietzsche, Ortega.
Para Nietzsche serà bo allò que afavoreixi la vida i
dolent tot el contrari.
És la pèrdua de validesa dels valors vigents. La
cultura occidental es nihilista.
Nihilisme
Contra el nihilisme només es por lluitar, segons
Nietzsche, implantant un altre nihilisme que faci
que reneixi tot el que ha estat anul·lat por la
cultura occidental.
INTRODUCCIÓ A LA SEVA FILOSOFÍA
Una que nega, la Filosofia del martell,
que és una crítica a la cultura occidental.
Crítica a la Filosofia.
Crítica a la Religió.
Crítica a la Moral tradicional.
La Filosofía de
Nietzsche es desplega
en dues activitats
Crítica a las Ciències Positives.
Altra que afirma i crea uns valors
diferents als de la cultura occidental.
L’Etern Retorn.
La Voluntat de Poder.
Els Nous Valors.
El Superhome.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA MORAL
La moral tradicional, fonamentada en Sòcrates, Plató i el Cristianisme, és
una moral “contra la naturalesa” perquè va contra els instints.
El món de les Idees platònic serveix
de més enllà als cristians. Posen el
centre de gravetat de l’hombre, no en
aquesta vida, sinó en l’altra.
Aquesta moral fa un jucidi valoratiu
negatiu sobre la vida i és símptoma de la
decadència i del nihilisme.
La moral cristiana proclama que l’home és
lliure i el fa responsable davant el pecat.
Nietzsche dirà que aquesta responsabilitat sols és possible si l’hombre és
lliure, i això és possible alhora perquè a l’hombre i al món els han fet
culpables.
Els teòlegs, per a la seva existència, apel·len contínuament a l’ordre
moral del món, d’aquesta forma ens fan lliures i responsables. Però d’
aquesta forma infecten la innocència de l’esdevenir per mitjà del càstig
i la culpa.”
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA MORAL
No és possible “un ordre moral
del món “una guia absoluta”.
Per això s’hauria d’imaginar a
algú fora del món, i aquesta és la
imatge trastocada de la moral
cristiana, que ressentida de la
vida, busca la felicitat fora d’ella.
Déu és la gran objecció
contra la vida, contra la
existència. És necessari negar
Déu,
negar
qualsevol
responsabilitat davant Déu ,
per així “redimir” el món.
L’home no necessita a Déu per
a sentir-se lliure, sempre ho ha
estat perquè el món no té cap
llei natural que l’obligui.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA
L’error fonamental de la Metafísica tradicional rau en la creença en l’antítesis
dels valors; els filòsofs dogmàtics pensen que les coses de valor suprem no
estan en aquest món, sinó en Déu, en el “més enllà”, i aquests són els
valores oposats a la vida.
Aspecte ontològic de la
crítica a la Metafísica.
La crítica de Nietzsche a la
metafísica pren dues
direccions
Aspecte epistemològic de la
crítica a la Metafísica.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA
Aspecte ontològic de la crítica a la Metafísica.
L’Ontología tradicional, iniciada per Plató, és estàtica, considera al ser
como quelcom fix.
Aquesta entitat no es deixa veure en aquest món on tot és mera aparença.
Por tant la veritat ha de ser buscada en l’altre món.
La distinció entre el ser real i l’aparent és un judici valoratiu sobre la vida, i
a més a més negatiu.
Per a Nietzsche no existeix un món
real i un altre d’aparent, sinó el devenir
constant del ser creant i destruint el
món.
La Metafísica tradicional pren com
verdadera la reflexió de la raó, sense
veure que aquesta raó es fonamenta en
la necessitat humana de sobreviure en
un món en constant devenir.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA
El món, que la Metafísica anomena verdader, es construeix en
contraposició al món dels sentits, considerant el devenir como un error,
encunyant les seves categories a costa del no-ser.
Això no és més que ressentiment cap a la vida, Nihilisme conseqüència
de la perspectiva estàtica del ser.
Tant el platonisme como el kantisme són símptomes de la Voluntat de
poder. És la necessitat de racionalitzar el que és impossible de
racionalitzar, el que ens obliga a inventar ficcions lògiques i models de
coneixement que ens donin estabilitat en front del que en sí és un caos.
L’ontologia platònica és l’origen d’aquesta idea d’un ordre moral
sobrenatural, elimina el caràcter que tenia el devenir del ser i fa a l’ home
dependent d’una realitat exterior a ell mateix:
Déu (primera manifestació dogmàtica de l’esperit).
Raó (segona).
Ciència (tercera).
Història (quarta).
Saviesa
tràgica
Metafísica
-camí errat-
Filosofia Antiga
Filosofia
Medieval
Heràclit capta el
dinamisme de la
vida.
Esquili i Sòfocles
expressen en llurs
tragèdies la veritat
de l’existència.
Inversió de la
Metafísica
Filosofia
Moderna
Nihilisme
Teòlegs cristians
identifiquen la idea de
“Bé” amb el Déu
bíblic.
Plató posa la
idea de “Bé”
com a fonament
de totes les
coses
Kant distingeix
el fenomen del
noümen, no es
sinó un “cristià
disfressat”
Mapa conceptual extret de:
http://www.luventicus.org/articulos/03U017/nietzsche.html
Nietzsche inverteix
la Metafísica en
quant a la posició de
Déu o del món
suprasensible.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA
Aspecte epistemològic de la crítica a la Metafísica.
En l’epistemologia clàssica es pretén que el concepte serveixi per a
expressar una multitud de coses que rigorosament parlant mai són iguals.
La veritat es converteix en un conjunt de generalitzacions la naturalesa de
les quals hem oblidat.
La Teoria del coneixement de Nietzsche es pot expressar així: de la
sensació passem a la imatge mitjançant metàfores intuïtives, i de la
imatge al concepte a través de la fixació de la metàfora per la costum.
Nega tot procés lògic en la formació dels conceptes.
L’oblit d’aquesta naturalesa metafòrica del concepte ha fet que la Teoria
del coneixement occidental vulgui identificar en el mateix concepte
“l’eidos” de les coses a les que representa i que afirmi la
correspondència exacta entre concepte i realitat.
Nietzsche negarà que poguéssim conèixer la realitat del ser, que es
moviment i canvi, a través dels conceptes.
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LAS CIÈNCIES
POSITIVES
La crítica de Nietzsche no és a la ciència en sí, sinó a una determinada
metodologia, la del mecanicisme i el positivisme.
La matematització de lo real tendeix a anular les diferències que
existeixen entre les coses, al quantificar-les les iguala sense tenir en
compte llurs qualitats, i això és un error.
Ciència i moral.
Mai pot la ciència donar una ordre a l’hombre, ja
que careix de passió, amor, força…
Vertents de la
crítica a les
ciències
La ciència no pot fer judicis valoratius sobre la
vida ni donar-nos cap llei moral que obligui.
Ciència i estat.
La ciència està al servei dels interessos de
l’estat que l’ha pres a càrrec seu. “El monstre
més fred de tots els monstres, l’ estat” posseeix en
la ciència el seu més fidel servidor.
(1)
NIHLILISME
No és una doctrina sinó un moviment històric de la cultura occidental, que
pren per objecte de la seva reflexió la veritat del món suprasensible i la
seva relació amb l’hombre.
Davant aquest nihilisme Nietzsche cridarà:
“DÉU HA MORT”
Això significa
Que neguem el món
suprasensible i la seva
pretesa funció ordenadora
Que és precís
replantejar-se la
Metafísica.
NIHILISME
(2)
Nihilisme passiu-reactiu.
Negativa
El Nihilisme
poseeix dues
cares
Basat en la tradició cristiano-platònica. Ha perdut
la Voluntat de poder i ha fet pràctica de la
debilitat. Aquesta falta de valor dissol la vida
convertint-la en no-vida. Aquesta vida com
irrealitat es plasma en valors superiors (Déu,
Bé…) promocionats per la casta sacerdotal que
des del ressentiment predica la moral
d’esclaus.
Nihilisme actiu.
La mort de Déu significa la destrucció del món
irreal, la negació de la negació.
Positiva
La Voluntat de poder destrueix els vells ídols i en
crea nous valors donant origen al Superhome
en un anel infinit d’Etern retorn.
NIHILISME
(3)
En el nihilisme de Nietzsche trobem els tres grans moments d’aquest
moviment:
Nihilisme com destrucció dels valors vigents. És el
moment del dubte, de la desorientació radical.
Distançament respecte a la tradició. S’afirma
el procés nihilista com conseqüència del
pensament platònic – cristià.
Punt d’inflexió vers una
nova perspectiva del ser i
de l’hombre. És la gran
aurora.
Està impulsat per l’instint i
Nietzsche l’anomena
Voluntat de poder.
NIHILISME
(4)
“DÉU HA MORT”
Ha mort el Déu dels metafísics, el Déu
monoteista.
“Els déus s’han mort de risa… en sentir
dir a un d’ells que era l’únic déu.” Així
parlà Zaratustra
El Nihilisme comporta aquesta opció
monoteista perquè es creu en la Veritat,
perquè creu que existeix un sentit superior
que condueix l’home a través de la raó.
Els altres déus són els que venerava el
politeisme, déus múltiples i contradictoris en
eterna lluita. El politeisme ha prefigurat
l’esperit lliure de l’home, la força per a
crear formes noves de veure el món.
“ La pluralitat de perspectives és per a l’home condició de llibertat.”
“La Gàia Ciència”
LA VOLUNTAT DE PODER
(1)
Aquest és un concepte que Nietzsche no aconseguí definir totalment.
La Vida, l’home, la realitat són Voluntat de Poder. Tot se sustenta en ella,
en un desig de superar-se, de ser més amb una força creixent.
Per a Nietzsche la realitat és dinàmica i canviant, és perspectiva. I la
vida també és devenir i perspectiva. Existeix una correlació entre la realitat i
la vida, entre l’ontologia i l’antropologia.
Nova interpretació de la realitat.
La Voluntat de
Poder genera
Nova idea de Veritat.
Nova idea de llenguatge.
La transmutació dels valors.
LA VOLUNTAT DE PODER
Nova
interpretació de la
realitat
(2)
La realitat és múltiple i múltiple també
ho és l’ésser humà que posseeix
pluralitat de impulsos i instints, cada un
amb la seva
perspectiva i
lluita
constant.
El ser es mostra en múltiples
perspectives i es converteix en aparença
quan solament se’ns presenta una única
perspectiva.
L’ésser és devenir, constantment es fa
i sempre està per fer-se. El ser és un
procés infinit i etern sense possibilitat de
final.
L’ésser és canvi, no quantitatiu, sinó
qualitatiu.
LA VOLUNTAD DE PODER
Nuevaidea
Nova
ideade
deveritat
verdad
No ha de plantejar-se si quelcom és
verdader o fals, sinó si afavoreix o no a
la vida.
La veritat és la consolidació d’una
perspectiva, aparença justificada en el
costum que no deixa de ser un error.
Aquest és el sentit de la Voluntat de
Poder que justifica, com a condició per a
l’afirmació de la vida, l’error, perquè
coneix el ser i sap que és inabastable
para la raó humana.
Aquesta Voluntat de Poder és més
verdadera que apel·lar a la realitat
suprasensible basant-se en la raó.
(3)
LA VOLUNTAD DE PODER
(4)
Nova idea de llenguatge
Contra la petrificació del ser en
conceptes, Nietzsche exalta la
metàfora.
La metàfora és perspectiva
perquè integra diversitats, es
troba oberta al món i no tancada
com el concepte i la seva
simplificació.
Hem d’utilitzar la metàfora i no el
ser, doncs correm el perill del
dogmatisme, és a dir: no podem
utilitzar un model i confondre’l con
si fos la realitat. Hem que ser
conscients
de què la nostra
classificació
dels
fets
és
arbitrària i podria haver estat
diferent.
A la metàfora no existeix
relació lògica subjecte-objecte.
La única relació possible és la
relació artística
LA VOLUNTAD DE PODER
La transmutació dels
valors, l’ateisme
MORAL D’ESCLAUS
Prudència
Mansedumbre
Caritat
Humilitat
Transvaloració dels autèntics
valors portada a termini per
Plató i el cristianisme.
(5)
Són possibles encara nous valors que
superin
el
nihilisme,
perquè
s’han
redescobert la pluralitat de sentits del ser.
La Voluntat de poder supera el nihilisme i
crea nous valores que afirmen l’alegría de la
vida, la multiplicitat i el devenir.
MORAL DE SNYORS
Valentia
Luxe
Riquesa
Excel·lència
La Voluntat de Poder provoca
la transvaloració de la
transvaloració.
APOL·LO
 Ordre
 Passió
 Equilibri
 Terror
 Expressió
 Realitat
NO
DIONÍS
LA VIDA
Moral d’esclaus
SI
Moral de senyors
Utilitat
Impotència
Plaer
Lleialtat
Coacció
Ressentiment
Força
Valentia
Costum
Compasisó
Afirmació
Generositat
Individu
Cortesia
Consciència Consol
Nihilisme passiu /reactiu
Nihilisme actiu
¡Déu ha mort!
Voluntat de poder
Transvaloració falsificadora
Transvaloració de la transvaloració
Superhome
EL SUPERHOME
(1)
La voluntat de poder origina una nova reflexió sobre l’home.
Aquesta reflexió exalta la creativitat i la vida. L’afirmació sobre
la vida és eterna i es plasma en l’ Etern Retorn.
L’Etern Retorn: hem d’estimar la
vida de forma que vulguem tornar a
viure-la, perquè efectivament tot torna
a repetir-se eternament. Aquest amor
a la vida incita l’hombre vers la
superació.
L’home és un pont cap al Superhome. Mentre aquest no arriba s’ha
d’anar preparant la gran política.
La gran política és la preparació, l'ensinistrament que no domesticació,
vers el Superhome. Aquest ensinistrament es realitza mitjançant la
superació de la moral tradicional.
EL SUPERHOME
Característiques
del Superhome
(2)
Desitja viure, s’ocupa -no es preocupa- de
la vida. Estima la força, el poder i la
rebel·lia.
No està sotmès a cap precepte moral.
Allò que afavoreix la vida és bo i lo que la
perjudica és dolent.
És un ser superior que diu sí a les
jerarquies. La igualtat condueix a la moral
del ramat.
Ha transmutat els valors de la moral
tradicional.
Viu fidel a la terra i no a la metafísica ni a
Déu. No el preocupa el més enllà.
Viu la Voluntat de poder, de dominar, de
ser senyor i no esclau.
Vol tornar a viure , vol l’etern retorn.
EL SUPERHOME
(3)
En el 1r discurs de Zaratustra parla de les metamorfosis de l’esperit, o pas de
l’hombre esclau al Superhome:
L’esperit convertit en camell.
Etapa de la història en la que l’home ha carregat
resignadament amb la vida i les imposicions de la religió i
la moral. Representa la moral d’esclaus, centrada en
la paciència, la renúncia i la resignació.
L’esperit convertit en lleó.
El camell vol ser més i es converteix en lleó, en el gran
negador que rebutja els valores tradicionals i diu No, és el
nihilista actiu. Símbol d'accés a la moral dels senyors, de
la transvaloració dels valors. Es qui crida ¡Déu ha mort!
L’esperit convertit en nen.
El lleó es converteix en nen, és la transformació definitiva.
S’obre l’etapa de creació dels nous valors, de l’afirmació de la
innocència, del nou començament. El nen que juga a crear
és el Superhome que s’alliberarà dels prejudicis i crearà
una nova taula de valors.
EL SUPERHOME
(4)
El Superhome vol una moral basada en els instints vitals, que l’home
domesticat pel cristianisme ha oblidat.
El Superhome no creu en la igualtat. Aquesta és una afirmació dels
dèbils, cristians i socialistes. L’home superior accepta les jerarquies, i la
diferència.
El Superhome s’afirma en el devenir sense crear-se subterfugis per a
consolar l’engoixa.
La moral del Superhome té dos perills:
Els seus criteris són
purament estètics.
La seducció que ocasionà a
certes ideologies polítiques.
A més a més descuida les regles comunitàries en l’afany individualista.