Transcript TEMA3_2comentari hidrograma

ELABORACIÓ i COMENTARI de
GRÀFIQUES DE RÈGIMNS
FLUVIALS
HIDROGRAMES
ELABORACIÓ
DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS
FLUVIALS
• La representació dels règims fluvials s’EFECTUA mitjançant un
GRÀFIC, en el qual es situen:
• en l’EIX INFERIOR HORIZONTAL
els mesos de l’any
• en l’EIX VERTICAL
el coeficient de cabal mensual (k),
que relaciona el cabal mitjà de cada mes amb el cabal mitjà
anual o módul absolut, graduat amb valors de 0 a 3
ELABORACIÓ
DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS
FLUVIALS
 Ambdós valors s’obtenen a partir de mitjanes de dades
registrades durant un periode com a mínim de trenta anys.
• El valor 1 es el cabal modular o cabal mitjà anual
• un valor superior a 1 indica aigües altes o CRESCUDES
• un valor inferior a 1, agües baixes o ESTIAGES
PROCÉS PER A REALITZAR UN
COMENTARI
1º LECTURA DEL GRÀFIC
IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFICO I DELS
SEUS ELEMENTS VISIBLES
2º INTERPRETACIÓ I ANÁLISI DE LES
DADES DEL HIDROGRAMA
3º CONCLUSIONS
1er LECTURA DEL GRÀFIC
IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS
SEUS ELEMENTS VISIBLES
A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFIC
UN HIDROGRAMA és un gràfic que representa la variació del cabal del
corrent d’un río en un punt concret (estació d’aforament) en funció del temps.
El CABAL en l’EIX VERTICAL i l’escala temporal en l’ HORIZONTAL.
S’usa per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal ampla) o les crescudes
del riu (escala temporal breu).
Cabal
Escala temporal
A. DEFINICIÓN DEL TIPO DE GRÁFICO
El cabal es pot representar en
números absoluts (m3/s) . Este
tipus de representació es apta
sobre tot per a fer estudis
d’escales temporals breus
(crescudes momentànies d’un
riu).
O mitjançant un número relatiu
anomenat “COEFICIENT DE CABAL”
que es la relació entre el cabal
mensual i el cabal anual (també
anomenat MÒDUL). Este tipus de
gràfic es útil per a determinar les
característiques del ríu (règim,
alimentació…) i poder comparar-lo
amb altres.
CC= Coeficient de cabal
(tambié representat amb una K)
M= Mòdul absolut (Cabal
Mitjà anual)
Mr= Mòdul relatiu
Cm = Cabal mitjà mensual
CC = Cm / M
B. IDENTIFICACIÓN DE LOS ELEMENTOS VISIBLES DEL
HIDROGRAMA
Identificació de l'estació d'aforament (si sabem
en quina conca es troba ens ajudarà a
identificar les característiques del riu). Si no
apareix haurem deduir la seua localització.
Identificació de les dades numèriques:
normalment apareixerà el Mòdul (M = cabal
mitjà anual) i poden aparèixer altres dades. Mr
= Mòdul relatiu: relació entre M i la superfície
de la conca fluvial
Escala temporal: normalment si estem
estudiant el règim d'un riu apareixerà una
escala mensual;
Identificació de la forma de representar el cabal
(en números absoluts o números relatius).
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. ANÁLISI DE LES DADES
(Per al gràfic de coeficients)
Assenyalarem una línea en el CC
(coeficient de cabal) = 1 i observarem en
quins mesos està per damunt de la
mitjana de cabal anual i en quins per
davall.
Cabal per damunt de la
mitjana anual
Cabal per davall de la
mitjana anual
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
B. ANÁLISI DE LOS DADES
(Ambdós tipus de gràfics)
Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del
cabal, identificarem els mesos (i estacions) en què es produeixen.
Pics màxims
secundaris
Pic mínim
secundari
Pic màxim
principal
Pic mínim
principal
B. ANÁLISI DE LES DADES
(Ambdós tipus de gràfics)
Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguen
excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) Això ens indicará
l’existència de crescudes estacionals (màxims) o estiages. Estes dades ens
ajudaran a identificar el tipus de règimen fluvial.
ESTIAGE
CRESCUDA
3º CONCLUSIONS:
a) Determinació del règim del riu
b) Determinació de la zona geogràfica
c) Aprofitament i regulació
CONCLUSIONS:
A. RÈGIM DEL RIU
A partir de les dades analitzades anteriorment haurem de definir:
- el régim del riu i donar resposta a les següents qüestions:
a) Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l’any.
b) Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals como secundaris.
c) Les raons per les quals es produeixen les crescudes i els estiages.
CONCLUSIONS
A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS
RÈGIM FLUVIAL: Variació del cabal d’un riu al llarg de l’any,
deppén de la distribució de las precipitacions i de la quantitat de
neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca,
l’evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l’acció humana.
D’ahí que podem parlar de:
•Règim nival
•Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical)
•Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival)
CONCLUSIONS
A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS
Règim NIVAL:
El cabal està determinat per la fusió de la neu. Máxims en primavera (desgel) i
mínim en hivern (neu retinguda en las muntanyes). Localització geogràfica: rius de
muntanya.
Tipus:
 Nival pur: Rius d’alta muntanya. Màxims tardans (estiu).
MÍNIMS per HIVERN
Màxim nival a la
primavera i estiu
CONCLUSIONS:
A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS
Règim MIXT:
El cabal està determinat tant per la
fusió de la neu com per aportacions
pluvials. Tenen un màximo estival (neu)
i un altre a la tardor (pluja).
Localització geogràfica: Rius de
muntanyes mitjanes, màxim principal
nival (primavera o principi de l’estiu) i
secundari pluvial (tardor) tipus:
• Nivo-pluvial (poca aigua a
l’hivern: retinguda en les
muntanyes)
•
Màxim
nival
primaveral
Màximo
secundari
pluvial
Poca aigua
hivernal
Màxim nival
primaveral
Pluvio-nival (aigües altes a
l’hivern, no es reté tanta neu,
llarg estiage)
Aigües hivernals
altes
Màxim
secundari
pluvial
CONCLUSIONS
A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS
Règim PLUVIAL (1):
El cabal está determinat exclussivament
per les precipitacions.
-Règim pluvial oceànic. Són els rius de la
vessant cantàbrica. cabal abundant. Pics
màxims a l’hivern. Periode estival amb
cabal inferior a la mitjana.
-Règim pluvial mediterrani pur. Rius del
llevant espanyol. Presenten tres pics
màxims (coincideixen dos d’ells amb les
precipitacions de primavera i l’altre amb
les de tardor) i tres mínims menys acusats
(un correspon a l’estiu i els altres a
periodes intermitjos en primavera i
hivern).
Màxims
Estiage
cabal
abundant
3 Màxims
3 Mínims
CONCLUSIONS
A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS
Règim PLUVIAL (2):
Màxim
-Règim mediterrani
continentalitzat. Rius de l’interior
de la península. Estiage llarg i
pronunciat a l’estiu i dos pics
corresponents a les pluges de
tardor i primavera.
Estiage
-Règim pluvial subtropical. Rius
del litoral sud. cabal escàs i
irregular. Estiage llarg (fins a set
mesos per davall de la mitjana).
Màxims a l’acabament de
l’hivern
Estiage
Màxim
hivern
CONCLUSIONS
B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA
RÍUS DE Règim NIVAL O MIXT: ZONES D’ALTA O
MUNTANYA MITJANA DE LA PENÍNSULA.
RÍUS DE Règim PLUVIAL OCEÀNICO: RIUS DE LA VESSANT
CANTÀBRICA.
RIUS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI PUR: RIUS DEL
LITORAL LLEVANTÍ.
RÍOS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI CONTINENTALITZAT:
INTERIOR DE LA PENÍNSULA
RÍOS DE Règim PLUVIAL SUBTROPICAL: RIUS DE LA
CONCA HIDROGRÀFICA SUD.
CONCLUSIONS:
C. DETERMINACIÓ DE L’APROFITAMENT
I REGULACIÓ
DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat, es
poden plantejar possibles APROFITAMENTS PER A:
Ús agrícola: reg
Ús Hidroelèctric
Usos recreatius
Altres usos…
DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat es
poden plantejar una sèrie d’INFRASTRUCTURES que servisquen
per a la regulació:
L’abastiment d’aigua
Evitar catàstrofes
Navegabilitat
Altres …