Transcript L`avaluació de l`adquisició de CLE

L’AVALUACIÓ DE L’ADQUISICIÓ
DE CLE
Juliol 2010
Joan Melcion
UAB
AVALUAR
Què és?
apreuar
determinar
AVALUACIÓ
=
EXAMEN
?
avaluació.
f. Acció d’avaluar.
Avaluació educativa.
avaluar.
1. v. tr. Determinar, esp. d’una manera aproximada, la vàlua o el valor (d’alguna cosa)
2. v tr. Determinar, esp. d’una manera aproximada (una magnitud) Una fortuna avaluada en milions de pessetes.
3. Fig. Apreuar
¶
Real Academia Española © Todos los derechos reservados
evaluación.
(De evaluar).
1. f. Acción y efecto de
evaluar.
2. f. Examen escolar. Hoy tengo la evaluación de
matemáticas.
evaluar.
(Del fr. évaluer).
1. tr. Señalar el valor de algo.
2. tr. Estimar, apreciar, calcular el valor de algo. Evaluó los daños de la inundación en varios millones.
3. tr. Estimar los conocimientos, aptitudes y rendimiento de los alumnos.
¶
Real Academia Española © Todos los derechos reservados
examen.
1. m. Acció d’examinar. L’examen de la qüestió. L’examen del malalt, de la ferida. Un examen
microscòpic.
2. m. Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a
obtenir un grau, un càrrec, l’aprovació d’una assignatura, etc.
examen.
(Del lat. exāmen).
1. m. Indagación y estudio que se hace acerca de las cualidades y circunstancias de una cosa o
de un hecho.
2. m. Prueba que se hace de la idoneidad de una persona para el ejercicio y profesión de una facultad, oficio
o ministerio, o para comprobar o demostrar el aprovechamiento en los estudios.
AVALUACIÓ
EXAMEN
PROCÉS
INSTRUMENT
Prejudicis i malentesos al voltant de l’avaluació.
•
L’avaluació sovint és vista com una prova, o un conjunt de proves, en què
els alumnes han de demostrar les seves capacitats, de cara a determinar
qui és millor i (o qui és pitjor).
•
L’avaluació s’identifica amb examen.
•
L’avaluació es tendeix a situar al final d’un procés d’aprenentatge (curs,
trimestre, semestre...).
•
La informació que es dóna de l’avaluació se sol reduir a la informació sobre
la nota.
•
L’avaluació sovint es concentra en un sol aspecte del que s’aprèn (p. ex.
gramàtica).
•
L’avaluació sovint informa més sobre el que no s’ha après que sobre allò
que s’ha après.
AVALUACIÓ
Què és?
Què avaluem?
comunicació
L’OBJECTE D’AVALUACIÓ (QUÈ?)
• Els coneixements (què sap)
• Les destreses lingüístiques (què entén, què diu  com ho
entén; com ho diu)
• L’actitud (què fa)
• La competència lingüística / comunicativa (què sap fer)
• El progrés
• L’assoliment d’uns objectius
FINALITAT DE L’AVALUACIÓ
Què és?
Què avaluem?
Per a què avaluem?
FINALITAT I TIPUS D’AVALUACIÓ
(PER A QUÈ?
• Per saber sobre el propi aprenentatge  Autoavaluació
 Per detectar el punt de partida  prova de nivell
• Per conèixer punts forts i febles  prova diagnòstica
• Per mesurar l’evolució de l’aprenentatge  aval. de progrés
• Per valorar si s’han assolit els objectius  aval. d’assoliment.
• Per comprovar si es té un determinat nivell de competència
 de domini (o proficiència)
EL MOMENT DE L’AVALUACIÓ
Què és?
Què avaluem?
Per a què avaluem?
Quan avaluem?
EL MOMENT DE L’AVALUACIÓ (QUAN?)
Durant tot el procés d’aprenentatge, si volem que tingui un
efecte positiu sobre aquest aprenentatge:
• a l’inici del procés d’aprenentatge, per conèixer el punt de partida
i fer un diagnòstic;
• de manera contínua, per controlar l’evolució de l’aprenentatge
(avaluació continuada);
 freqüentment,
sobre punts essencials del programa (avaluació de progrés);
• al final d’un curs, per establir si s’ha cobert els objectius (avaluació final).
AVALUACIÓ FINAL O SUMATIVA
O
B
J
E
C
T
I
U
S
AVALUACIÓ CONTÍNUA O
FORMATIVA
I
C
O
N
T
I
N
G
U
T
S
TEMPS
L’AGENT DE L’AVALUACIÓ
Què és?
Què avaluem?
Per a què avaluem?
Quan avaluem?
Qui avalua?
L’AGENT (QUI?)
 El/la professor/a
• Els/les alumnes (autoavaluació)
La institució
LA MANERA D’AVALUAR
Què és?
Què avaluem?
Per a què avaluem?
Quan avaluem?
Qui avalua?
Com avaluem?
LA MANERA D’AVALUAR (COM?)
• De manera constructiva: focalitzant més en allò que s’ha
après que en allò que no s’aconsegueix aprendre
 De manera vàlida: avaluant allò que volem avaluar i no una
altra cosa.
• De manera fiable: en les mateixes condicions, els mateixos
alumnes obtindrien el mateixos resultats.
• De manera viable: dedicant-hi un temps raonable i amb unes
condicions acceptables.
• De manera intel·ligible: que s’entenguin els resultats.
EL TRIANGLE MÀGIC DE L’AVALUACIÓ
VIABILITAT
VALIDESA
Fins a quin punt una prova mesura el que se suposa que mesura.
Està relacionada directament amb el propòsit de la prova: ¿què i per a què
volem avaluar?
“La validesa es refereix, en general, a l’adequació d’una prova determinada o
de qualsevol de les seves seccions com a mesura d’allò que se suposa que
mesura. Una prova es vàlida si avalua allò que se suposa que avalua. D’aquí
es desprèn que el terme vàlida, quan s'utilitza per descriure una prova, hauria
d’anar acompanyat de la preposició per a. Qualsevol prova pot ser vàlida per
a uns objectius i no per a uns altres.”
HENNING, G. (1987) A Guide to Language Test. 2ª edició Longman, Londres.
VALIDESA
• Dictat
• Traducció
• Opció múltiple
• Resum
• Lectura en veu alta
TIPUS DE VALIDESA
Validesa interna:
• aparent (Face validity): credibilitat / acceptació d’una prova per part
dels avaluats
• de contingut: anàlisi de les parts de les proves per veure si conté una
mostra representativa d’allò (DESTRESES) que es vol avaluar.
• de resposta: tècniques qualitatives per esbrinar informació sobre com
contesten els avaluats en una prova (p. ex. com responen a un cloze o a
una prova de comprensió lectora)
ALDERSON, J.CH., CLAPHAM, C., WALL, D (1998) Exámenes de idiomas. Elaboración y evaluación. CUP, Madrid.
TIPUS DE VALIDESA
Validesa externa:
• concurrent: comparació dels resultats de la prova, amb el d’altres
proves o qualificacions (p. ex, avaluació del professor, una altra prova)
• predictiva: més o menys el mateix, però diferit en el temps. (p. ex. Una
prova de nivell a l’inici i un examen final)
• de constructe: correlació entre parts diferents de la prova (destreses
diferents
Validesa externa concurrent: coeficient de correlació
Alumne Prova X Prova Y Prova Z
A
9
8
4
B
9
7
8
C
5
4
8
D
3
4
9
E
8
7
5
F
7
6
4
G
8
8
6
H
6
5
9
I
6
5
7
J
5
6
8
K
6
5
5
L
0
5
4
M
10
8
6
N
2
4
7
O
4
5
6
P
6
6
4
Q
7
8
2
R
5
7
3
S
7
5
5
T
7
7
5
U
8
8
6
V
5
4
9
W
9
9
3
C. Correlació X /Y
C. Correlació X /Z
C. CorrelacióY /Z
0,75
-0,21
-0,58
Validesa del constructe
Validació de constructe
Matriu de correlació entre parts d'una prova
Competència Comprensió
lingüística
lectora
Competència
lingüística
Comprensió
lectora
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Expressió
oral
TOTAL
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Expressió
oral
TOTAL
Total component
-
0,53
0,49
0,38
0,68
0,84
0,72
0,53
-
0,27
0,67
0,44
0,73
0,5
0,49
0,27
-
0,23
0,46
0,66
0,46
0,38
0,67
0,23
-
0,49
0,69
0,47
0,68
0,44
0,46
0,49
-
0,86
0,66
0,84
0,73
0,66
0,69
0,86
-
-
Anàlisi d’ítems
ítem 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Total punts
alumne
alumne
A
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0
26
B
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 0
24
C
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 1 0 0
23
D
0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 0
22
E
0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 0 0 1 1
21
F
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 0
21
G
1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 1 0
20
H
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 0 1
20
I
1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1
19
F
1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 0
18
K
1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 0 0 0 1
18
L
1 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0
16
M
1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0
16
N
1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0
16
O
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
15
P
1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1
14
Q
1 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
13
R
1 0 1 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0
12
S
1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
11
T
1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0
11
U
1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
9
V
1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
9
W
1 1 1 1 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0
8
X
1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
8
Y
1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
7
Z
0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
7
Total
encerts
23 22 21 21 21 19 17 17 16 15 15 14 14 13 13 13 12 11 11 10 10 10 10 9 9 8 7 6 5 5
FIABILITAT
Per a proves amb components de subjectivitat
· Entre correctors (inter-rater reliability): la
mateixa prova i el mateix avaluat obté la
mateixa qualificació
· Interna (Intra-rater reliability): el mateix
avaluador dóna qualificacions molt similars
al mateix grup d’avaluats, en dos moments
diferents i corregint la mateixa prova.
VIABILITAT
•
Format de les proves
•
•
•
Sistema de correcció
Durada de les proves
Mecanismes d’administració
•
Informació de resultats i mecanismes de
revisió
•
Instal·lacions, equipament i recursos necessaris
CONSIDERACIONS GENERALS
El nivell de dificultat lingüística i sociocultural dels textos o dels ítems ha de
ser apropiat al nivell de les persones avaluades.
Les instruccions han de ser clares i senzilles. Sempre que es pugui, és
recomanable posar algun exemple.
La prova ha de presentar-se en un format fàcil de corregir.
El nombre total d’ítems o de textos ha d’estar en relació amb el barem
perquè la prova sigui fàcil de puntuar
Si és una prova per avaluar la competència comunicativa en una llengua,
ha de tenir en compte les quatre habilitats lingüístiques: EO, EE, CO, CE.
Es pot plantejar si cal preparar o no una prova específica de
gramàtica i de lèxic o si les proves seran integrades o per a cada habilitat
MODELS DE BAREMACIÓ:
HOLÍSTICS
ANALÍTICS
MODELS DE BAREMACIÓ:
HOLÍSTICS
L’avaluació es fa a partir de descriptors de comportament o
d’assoliment d’objectius generals i globals.
BAREMACIÓ HOLÍSTICA
P. exemple (avaluació d’una tasca d’expressió oral):
4
9-10
Excel·lent
Realitza la tasca de manera completa i precisa; s’expressa amb naturalitat, amb pocs
errors i de manera fluida.
3
7-8
Notable
Realitza la tasca de manera completa; s’expressa de manera força natural, utilitzant
frases complexes i un vocabulari variat; usa correctament les estructures
lingüístiques, tot i cometre algun error ocasional.
2
5-6
Suficient
Realitza els passos essencials de la tasca; s’expressa amb alguna dificultat, però
amb suficient capacitat de comunicació; usa un vocabulari limitat, però suficient per
dur a terme la tasca. O bé: s’expressa amb força naturalitat i fluïdesa, però també
amb força errors, que no comprometent la comunicació.
1
3-4
Insuficient
No realitza completament la tasca, per dificultats d’expressió; utilitza un vocabulari
i unes estructures lingüístiques limitades; s’expressa amb molt poca fluïdes i amb
errors freqüents.
0
0-3
Deficient
No és capaç de realitzar la tasca; la seva capacitat d’expressió és molt pobra i
plgada d’errors. El que diu resulta incoherent i incomprensible.
MODELS DE BAREMACIÓ:
ANALÍTICS
S’analitzen aspectes concrets de la producció de l’alumne i
s’avalua cada un d’aquests aspectes per separat.
BAREMACIÓ ANALÍTICA
P. exemple (avaluació d’una tasca d’expressió oral):
Adequació i coherència:
Bé
5
4
Suficient
3
2
Insuficient
1
0
L’exposició és clara i ben travada, amb escasses vacil·lacions. El to i el
registre són els adequats a un text d’aquestes característiques (to més
aviat neutre, ús de formes lingüístiques estàndards, ús de terminologia
específica i precisa...). En el temps concedit per a l’exposició ha estat
capaç de donar les idees essencials d’allò que se li demanava.
El to i el registre usats són els adequats, però en algun punt concret del
discurs s’hi detecten vacil·lacions, especialment en l’ús de la terminologia
específica. Tot i que l’exposició s’entén, requereix un cert nivell
d’interpretació per part de l’oient. Algunes idees no han quedat
suficientment clares. L’exposició és excessivament llarga o excessivament
curta.
L’exposició resulta globalment confusa i difícil de seguir. S‘hi detecten
vacil·lacions constants quant al to i al registre emprat. Demostra una falta
de domini del lèxic específic de la matèria.
BAREMACIÓ ANALÍTICA
Cohesió, fluïdesa i estructuració del discurs
Bé
5
4
Suficient
3
2
Insuficient
1
0
El discurs està sintàcticament ben construït. No es limita a fer frases simples,
sinó que recorre a construccions complexes i matisades, de manera
cohesionada i fluida.
El discurs està força ben construït, però resulta esquemàtic, amb un recurs
sistemàtic i acumulatiu de frases simples. Obé, usa construccions més
complexes, però d’una manera desordenada i confusa.
El discurs resulta poc fluid i desordenat, amb reiteració de frases i
construccions fallides.
BAREMACIÓ ANALÍTICA
Correcció gramatical
Bé
5
4
Suficient
3
2
Insuficient
1
0
El discurs presenta un nivell acceptable de correcció morfosintàctica: no
s’hi detecten errors rellevants o, si se n’hi detecta algun, és esporàdic i no
afecta la comprensió ni el sentit del que es vol dir.
Hi sovintegen errors morfosintàctics, impropis del sistema lingüístic, però
que són freqüents també entre catalanoparlants i no afecten la comprensió ni
el sentit del discurs.
El discurs està ple d’errors morfosintàctics que, en algun punt, poden alterar
el sentit del discurs o dificultar-ne la comprensió.
BAREMACIÓ ANALÍTICA
Entonació i pronunciació
Bé
5
4
Suficient
3
2
Insuficient
1
0
L’entonació i la cadència del discurs són els adequats al tipus de text
expositiu. La pronunciació s’ajusta a les pautes fonètiques pròpies d’un català
estàndard, amb marques dialectals pròpies del lloc.
S’hi detecten algunes realitzacions fonètiques espúries que, tot i no dificultar
la comprensió del que es diu, demostren un domini feble del sistema fonològic
català. O bé, l’entonació no segueix les pautes pròpies del català estàndard.
S’hi detecten errors constants i sistemàtics de prosòdia, fins al punt que alguns
errors de pronunciació poden dificultar la comprensió del que es diu.
TIPOLOGIA DE PROVES
+ OBJECTIVES
+ SUBJECTIVES
PROVES OBJECTIVES
1.  DE SELECCIÓ MÚLTIPLE
(Se sol fer servir per avaluar CO, CE, CGr, lèxic)
El requisit més important és que la resposta correcta ho sigui realment.
Encara que sembli obvi, és possible sobretot en proves de CO o de CE
donar com a correctes respostes en què d’altres examinadors no hi estarien
d’acord.
S’han de presentar en un context, així solen ser menys ambigus.
No hi ha d’haver distractors que siguin incorrectes o inexistents.
2.  D’ÍTEMS DICOTÒMICS (Veritable / Fals ; Sí / No)
(Se sol fer servir per avaluar CO i CE)
3.  DE RELACIONAR (columnes, per exemple)
(Se sol fer servir per avaluar CGr, lèxic)
4.  DE TRANSFERIR INFORMACIÓ ( a un quadre, mapa, qüestionari, ...)
(Se sol fer servir per avaluar CO, CE)
PROVES OBJECTIVES
5.  D’ORDENAR (paraules, expressions, frases o paràgrafs)
(Se sol fer servir per avaluar CE, Cgr, EE/coherència, cohesió)
6.  DE CORRECCIÓ
(Se sol fer servir per avaluar competència gramatical, lèxic)
7.  D’OMPLIR BUITS
(Se sol fer servir per avaluar CO, CE, Cgr, lèxic)
8.  CLOZE
(Es pot fer servir per avaluar CE, CGr, LÈXIC)
Després de la segona o tercera frase, se suprimeixen paraules d’un text,
mecànicament, cada cert nombre de paraules (6-7), sigui quina
sigui la seva funció en la frase.
9.  CLOZE SELECTIU
(Se sol fer servir per avaluar CE, Cgr, lèxic)
PROVES OBJECTIVES
10.  C-test
(Prova integrativa: CE, CGr, EE, ortografia. Es pot fer servir per ordenar segons
nivells de coneixements)
Després de la primera frase, se suprimeix la segona meitat de cada
segona paraula del text.
11.  DICTAT
(Es pot fer servir per avaluar CO, CGr, lèxic, ortografia)
12.  DE PREGUNTES DE RESPOSTA BREU
(Se solen fer servir per avaluar CO, CE)
13.  TRANSFORMACIONS
(Se solen fer servir per avaluar CGr, lèxic)
PROVES SUBJECTIVES
14.  REDACCIONS (EE: sintaxi, coherència, cohesió, lèxic, CGr)
15.  RESUMS (Es poden fer servir per avaluar CO, CE, EE i EO)
16.  ENTREVISTES ORALS (EO)
17.  EXPOSICIONS ORALS (EO)
18.  ACTIVITATS AMB BUITS D’INFORMACIÓ
(Se solen fer servir per avaluar EO, CO, CE, lèxic)
19.  CONVERSES (amb el professor o amb companys) (EO)
20.  TRADUCCIÓ (Se sol fer servir per avaluar Competència gramatical, lèxic)
21.  PRENDRE NOTES (Se sol fer servir per avaluar CO)
TIPOLOGIA DE PROVES
Consideracions sobre proves de comprensió escrita (CE) i comprensió oral (CO)
Cal:
•
Crear un ventall ampli i variat de tasques que cobreixin tots els objectius.
•
Triar textos que siguin interessants per a les persones que s’examinen.
•
Evitar textos en què els alumnes coneixen, ja abans d’escoltar-los o de llegir-los, una
gran part de la informació que contenen.
•
Tenir en compte la llargària del textos. Que sigui adequada a les necessitats i als objectius.
•
Incloure textos de tipologia variada, però adequats al nivell que es vol avaluar.
•
Que la forma d’avaluar (preguntes, ítems, etc.) no suposi una dificultat afegida a la prova.
•
No fer servir textos ni formes d’avaluar ni tècniques que tinguin com a finalitat avaluar un
altre aspecte que aquell que volem avaluar.
•
No tenir en compte, quan corregim, errors de puntuació o d’ortografia si no dificulten
la comprensió de la resposta de la persona que s’examina.
•
(CO) Procurar que la qualitat de l’enregistrament i de l’acústica de l’aula siguin adequades.
•
(CE) Que el text tingui una llargària adequada a la prova, de manera que no es converteixi
en un exercici memorístic .
TIPOLOGIA DE PROVES
Consideracions sobre proves d’expressió escrita (EE)
Cal:
•Proposar l’exercici com una tasca (o més d’una) que cobreixi els objectius marcats, en
• termes d’acte comunicatiu.
•Mirar que la tasca que es proposa sigui, tan com sigui possible, pròxima a la realitat de les
persones que s’examinen.
•Proposar tasques que permetin avaluar sobretot capacitats comunes d’ús instrumental de
la llengua escrita i no tant característiques més personals com la imaginació o la creativitat
literària, la capacitat de síntesi o de raonament lògic, l’originalitat...
•Escriure les instruccions de manera clara, perquè no siguin més complicades que l’exercici,
i concisa, perquè no es puguin parafrasejar, amb variacions mínimes, per fer l’escrit.
•Donar poques opcions per triar per tal de poder comparar i contrastar puntuacions.
•Tenir en compte la llargada del textos. Que sigui adequada a les neces-sitats, als objectius,
als criteris de correcció i al barem que hi apliquem.
•Tenir en compte, a l’hora de corregir, que hem de donar la importància adequada als objectius
que tenim marcats. Per exemple: en un curs que té com a objectiu aconseguir un ús
comunicatiu de la llengua, caldrà donar més importància a l’efectivitat comunicativa que a
d’altres més relacionats amb la correcció formal, com l’ortografia, la puntuació o segons
quins aspectes gramaticals.
TIPOLOGIA DE PROVES
Consideracions sobre proves d’expressió oral (EO)
Cal:
•
Crear una varietat de tasques que cobreixin els objectius marcats.
•
No posar la persona que s’examina en una situació que li resulti incòmoda o difícil de
tractar fins i tot en la seva pròpia llengua.
•
Fer la prova prou llarga i variada per cobrir els objectius marcats i donar a l’examinand
l’oportunitat d’expressar-se en situacions i temes diferents.
•
Sempre que sigui possible, administrar la prova entre dos examinadors o, si no,
enregistrar-la.
•
Fer la prova en un lloc tranquil i amb bona acústica.
•
Fer sempre un escalfament per tranquil·litzar l’examinand (explicar-li com serà la prova si
no ho sap, fer-li unes quantes preguntes prèvies d’acostament, donar-li l’oportunitat que
s’acostumi a la manera d’expressar-se de l’examinador,...).
•
Donar opcions semblants, als diferents examinands, per tal de poder comparar i
contrastar puntuacions.
•
Tenir en compte que les tasques proposades han de ser adequades als objectius
marcats, als criteris de correcció i al barem que hi apliquem.
TIPOLOGIA DE PROVES
Consideracions sobre proves d’expressió oral (EO)
Cal:
•
Tenir en compte, a l’hora de corregir, que hem de donar la importància adequada
als objectius que tenim marcats. Per exemple: en un curs que té com a objectiu l’ús
comunicatiu de la llengua, caldrà saber valorar l’efectivitat comunicativa i no posar
un èmfasi excessiu en aspectes de pronúncia, entonació o correcció lingüística, si
aquests no dificulten excessivament la comprensió.
TIPOLOGIA DE PROVES
Consideracions sobre proves de gramàtica i lèxic
Cal:
•
Crear un ventall ampli i variat de tasques que cobreixin tots els objectius.
•
Considerar les estructures i el lèxic més important per als objectius marcats, no pas el que
sigui més fàcil d’avaluar o el que pensem que serà més difícil per als que s’examinen.
•
Ser conscient i decidir si la tasca avalua aspectes de competència gramatical o de lèxic i si
ho fa a un nivell de reconeixement o productiu.
•
Tenir en compte la llargària de les tasques i el pes específic que té aquest apartat si forma
part d’una prova que contempla d’altres aspectes (EO, EE, CO, CE). Cal donar-hi el valor
adequat d’acord a les especificacions, els objectius i el barem de la prova.
•
Plantejar el sistema d’avaluació (preguntes, ítems, etc.) de manera que no suposi una
dificultat afegida a la prova.
•
Que les instruccions siguin adequades al nivell de competència lingüistica de l’examinand.
•
No han de ser una dificultat més a la prova.
•
No tenir en compte, quan corregim, errors que no tenen res a veure amb els objectius que
pretenem avaluar.
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL
•Alderson, J.C., Clapham, C i Wall, D.(1998), Exámenes de idiomas. Elaboración y
Evaluación, Cambridge University Press, Madrid.
•Alderson, J. Ch. (2003). «Diagnosing foreign language proficiency: a teaching / testing
interface». Invited Presentation 38th SEAMEO RELC International Seminar, 03-05
November, 2003, dins L’avaluació dins I for a de l’aula. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, 2005, pp. 185-194.
•Bachman, L. F. (1990). Fundamental Considerations in Language testing. Oxford:
Oxford University Press.
•Davis, Alan et al. (1999). Studies in Language Testing. Dictionary of language testing.
Cambridge: Cambridge University Press.
•Figueras, N. (2002). «El proyecto Dialang o cómo integrar evaluación y aprendizaje».
Revista Inter E.O.I. n.º VI. Madrid: Oxford University Press, pp. 3-9.
•Harris, M. I McCann, P.(1994), Assessment, Heinemann. Oxford, 1994.
•Henning, G. (1987) A Guide to Language Test. 2ª edició Longman, Londres.
•Mas, M, Verdés, G., Vergés, M.H., Vilagrasa, A. El nou nivell C. Teide.
•Barcelona, 2001.
•Puig, F. (2002). «El proceso de elaboración de ítemes de español para el Proyecto
Dialang». Revista Inter E.O.I. n.º VI. Madrid: Oxford University Press, pp. 10-1