Transcript les proposicions subordinades substantives

LES PROPOSICIONS
SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
LES PROPOSICIONS
SUBORDINADES SUBSTANTIVES
AMB NEXE:
1. COMPLETIVES.
2. INTERROGATIVES.
SENSE NEXE:
3. D’INFINITIU.
4. D’ESTIL DIRECTE
------------------------------------------------------------5. ADJECTIVES (DE RELATIU)
SUBSTANTIVADES.
1.1. LES PROPOSICIONS
SUBORDINADES SUBSTANTIVES
COMPLETIVES
 Són sempre substituïbles per un
SUBSTANTIU.
 Van introduïdes per la conjunció
completiva QUE.
 Aquesta conjunció només realitza una
sola funció: nexe subordinant (enllaç,
connector…)
FUNCIONS:
Aquestes oracions poden realitzar les funcions
pròpies d’un substantiu.






SUBJECTE
CD
Atribut
CRV
CN
C. ADJ.
EXEMPLES:
Subjecte:
És convenient que vinguis amb nosaltres.
Li agrada que cantis cançons.
CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament…
En Josep creu que ell és el millor jugador de cartes.
L’Anna comprenia que estava sola.
Atribut:
En Jaume estava que pujava per les parets.
CRV:
Els nois no s’adonaven
*que jugaven amb foc.
Confio
*que vindrà a la festa.
CN:
Tenia por
*que vingués el dimoni.
C. Adj.:
Estic content
*que hagis aprovat.
* Cal notar que en aquests casos la preposició ha caigut davant de la
conjunció completiva QUE.
També poden anar
introduïdes per la conjunció
completiva “SI”
 Aleshores les anomenarem
 subordinades interrogatives
indirectes TOTALS.
 Vegem-ne alguns exemples:
1.2. Proposicions subordinades
interrogatives indirectes TOTALS:
 CD:
 No sap si vindrà a la festa.
 Subjecte en oracions passives pronominals:
 Es desconeixia si ell havia estat el culpable.
 CRV:
 L’Esteve insisteix en si ho havies fet tu.
 CN:
 No té ni idea de si vindrà
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 Aquestes oracions van introduïdes
sempre per un adjectiu, un pronom, o bé
un adverbi interrogatiu.
 ADJECTIUS, PRONOMS, ADVERBIS
INTERROGATIUS
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 2.1. ADJECTIUS:
 QUIN, QUINA, QUINS, QUINES:

Adjectius interrogatius* que exerceixen la funció de NEXE i de
DETERMINANT del nom que acompanyen.
 No sap [quina hora és.]
 Demana-li [quins dies ha d’anar al metge.]
 Ja esbrinarem [de quin tema van parlar]
 *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius:
 Pregunta-li [quins són els millors.]
Pronom interrogatiu
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 QUANT, QUANTA, QUANTS, QUANTES
 Adjectius interrogatius quantitatius o de quantitat que exerceixen
la funció de NEXE i de DETERMINANT del nom que
acompanyen.*
 Demana-li [quants germans té.]
 El noi no sabia [quants dies havia faltat.]
 No sap [de quantes entitats era soci.]
 *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius:
 Ella no sabia [quants vindrien.]
Pronom interrogatiu
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 2.2. PRONOMS:
 Es tracta de pronoms interrogatius.
 QUI: QUINA PERSONA.
 El professor preguntava [QUI era el
responsable.]
 QUÈ: QUINA COSA
 Desconeixia [QUÈ havia dit l’Anna.]
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 Aquests pronoms també exerceixen dues
funcions: de nexe subordinant i la funció pròpia
dins de la proposició:
 No sap QUÈ vol.
 Nexe+ [CD]
 Ignora de QUÈ parla.
 Nexe+ [CRV]
 Demana-li a QUI donarà el llibre.
 Nexe+ [CI]
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
INTERROGATIVES.
 2.3. ADVERBIS:
 ON, COM, QUAN:

Es tracta d’adverbis de lloc, de manera i de temps, respectivament i també
exerceixen DUES funcions.

Només li comunicava [ON havia anat aquella tarda].
(nexe+ CRV)




Demana-li [ON ha comprat aquest llibre].
(nexe+CClloc)
No sabia [COM havia d’anar-hi].
[nexe+CC. MANERA]
No sap [QUAN tornarà].
 [nexe+CC.TEMPS]
3. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES D’INFINITIU (sense nexe)
 Són també substituïbles per un
SUBSTANTIU.
 Contenen un verb en infinitiu simple o
perfet. (Ex: L’Anna ha decidit CANTAR
cançons; L’Anna hauria volgut HAVER
CANTAT cançons aquell vespre.)
 No van introduïdes per cap nexe!!
Poden realitzar les següents funcions:
 Subjecte. És convenient ser ben educat.
 CD. Cada tarda volia jugar amb els amics.
 Atribut. Cantar és emetre sons
harmònicament.
 Compl.Adj. Estic satisfet de fer la feina.
 CN. Tenia por de ser el més feble.
 CRV. Pensa *A / DE venir a la festa.
 * Canvi i caiguda de preposicions.
 Aquestes oracions poden ser
impersonals:
 [ Ø FUMAR tabac] és molt perjudicial.

Notem que no sabem qui fuma el tabac, de fet, també podríem dir: que
hom fumi tabac, que es fumi tabac… o bé, altres construccions de
caràcter impersonal.
 O bé poden tenir el mateix subjecte que
el del verb principal tot i que no hi
aparegui (infinitiu concertat). Es tracta
d’una concordança pel sentit “ad
sensum”:
 L’Esteve volia [ L’Esteve FUMAR tabac]
Altres exemples:
 IMPERSONALS:



És molt saludable [ Ø anar d’excursió.]
[ Ø Fer els deures] és una obligació.
[ Ø Combatre la malària] és una necessitat en algunes zones del planeta.
 PERSONALS:
 En aquests casos direm que el subjecte és implícit o el·líptic, i fa
referència a “En Josep”, “l’Elvira”, etc.

En Josep vol [ En Josep anar a la platja.]

L’Elvira desitjava [ L’Elvira comprar dolços en
aquella botiga del barri.]
Valor expletiu o estilístic de la preposició
 Aquestes oracions també poden anar introduïdes
per la preposició “DE” quan fan de CD o de
subjecte. En aquest cas, la preposició és
suprimible, no fa cap funció i només té un valor
expletiu o estilístic:
 CD:
 L’home va decidir (de) [ dir la veritat.]
 Ella pretenia (d’)[entrar a casa sense la clau.]
 SUBJECTE:
 És convenient (d’) [estar alerta.]
 És prohibit (de) [fumar tabac a l’autobús.]
Cal no confondre les oracions
d’infinitiu amb les perífrasis verbals:
 ORACIONS
D’INFINITIU:
 PERÍFRASIS
VERBALS:
 Ella volia cantar
cançons.
 En Jaume desitjava
venir a la festa.
 Ella pretenia
acceptar la petició.
 L’Elvira podia
endevinar el futur.
 Els nois solien anar a
pescar.
 Ella devia ser la més
petita.
Oracions d’infinitiu o infinitiu
substantivat?
 Si l’oració d’infinitiu porta complements, entendrem
que el verb funciona com a tal i l’analitzarem com
una proposició d’infinitiu:
 En Jaume va decidir [apagar els llums]
SV
 Si l’infinitiu no porta complements entendrem que té
un valor nominal i l’analitzarem com un SN: infinitiu
substantivat.
 [Cantar] és saludable
infinitiu substantivat
SN
4. D’ESTIL DIRECTE
 La proposició subordinada reprodueix literalment allò que
diu o pensa un personatge [o un mateix]. Acostumen a
anar introduïdes per un verb introductori i van precedides
de signes de puntuació: dos punts o bé guions.
 L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has trobat!”
 “Aquell fet –va comentar en Jaume- és molt delicat.”
 -No tornis a fer això mai més -respongué la mare.
 Les oracions d’estil directe es poden passar
a estil indirecte:
 Afegim la conjunció QUE.
 Es produeixen canvis en les formes i els temps
verbals, en els determinants, els pronoms, els
adverbis, l’ordre…
 Vegem-ne alguns exemples:
 ED: L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has
trobat!”
 EI: L’oncle li digué que deixés el llapis allà on l’havia
trobat.
 ED: L’Anna va dir: “Jo vull quedar-me a viure aquí
perquè s’hi està molt bé.”
 EI: L’Anna va dir que ella volia quedar-se a viure
allà perquè s’hi estava molt bé.
 ED: En Jaume afirmà: “No crec res d’aquest
assumpte”.
 EI: En Jaume afirmà que no creia res d’aquell
assumpte.
5.
ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
 Aquestes oracions provenen d’oracions adjectives que
han perdut l’antecedent, perquè aquest és de naturalesa
genèrica: la gent, les coses…
 El Ø [que dius] és interessant : SUBST.
 Les coses [que dius] són interessants: ADJ.
 Ø [Qui diu això] és un mentider: SUBST.
 Les persones [que diuen això] són mentideres: ADJ.
5.
ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
 Van introduïdes per un pronom relatiu
sense antecedent, que realitza dues
funcions: de nexe i la pròpia dins de la
subordinada.
 [Qui vulgui] ja pot entrar.
SUBJ. + NEXE
 El [que dius] és força interessant.
CD+NEXE
 No s’adona del [que vol].
CD+NEXE
5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
 Podem substantivar una subordinada
adjectiva de la mateixa manera que
substantivem un adjectiu.
 El llibre blau
 Adj.
 El color vermell
 Adj.
el blau
substantiu
el vermell
substantiu
5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
Poden realitzar les mateixes funcions que un substantiu:
Subjecte:
Qui ha entrat per la porta no ha comprat l’entrada.
El que diu en Pere és força estrany.
CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament…
Explica-li el que t’han dit els pares.
CI:
Dóna-ho a qui ho necessiti més.
Atribut:
L’esperança és el que ens queda.
CRV:
No s’adona del que ha fet.
CN:
Tenia por del que t’havia explicat.
C. Adj.:
Estic content del que he aconseguit.
5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES

El pronom relatiu apareix en les construccions
següents:
1. (Det.) + QUE/QUI:

(El) qui ho ha fet no se n’ha adonat.
2. TOT EL QUE/ TOTHOM QUI:


Tot el que diu és mentida.
Tothom qui vulgui que vingui
3. PREP. + (DET) + QUI/QUE:

No s’adona del que fa.
4. (PREP.) + AIXÒ/ALLÒ + QUE:


No et refiïs d’allò que t’han dit.
Això que dius és perillós.