Transcript 15. Transició, democràcia i autonomia

15. Transició, democràcia i autonomia
15.0. Transició i canvi polític
La Transició (com a nom propi)
al·ludeix a
conjunt de canvis que va viure Espanya els
primers anys després de la mort de Franco
considerats
van significar
una veritable revolució política
de caràcter pacífic
la desaparició de la dictadura franquista i la
construcció d’una monarquia constitucional i
democràtica
va permetre
donat que
-s’eliminaren les principals lleis de la dictadura
-s’aboliren la censura, la pena de mort i una llarga llista d’institucions i disposicions repressives
-es consolidà un sistema legal de partits, sindicats i tota mena d’associacions
-s’establí un conjunt de drets i llibertats fonamentals
-s’elaborà una nova Constitució com a marc legal superior
-es definí un nou esquema de govern territorial
15. Transició, democràcia i autonomia
15.1. Els inicis de la transició (1)
La mort de Franco
l’aparent continuïtat del règim
(atado y bien atado) en un context
profundament antidemocràtic
dóna pas a
mostra
la proclamació de Joan Carles com
a rei i cap de l’estat (22-XI-75)
forma
un gabinet amb Fraga i Areilza
com a personalitats destacades i
amb intenció reformista
Arias Navarro (XI-75)
afronta
amb l’objectiu de
nomena
Adolfo Suárez (VII-76,
per suggerència de
Fernández-Miranda)
-l’immobilisme polític del propi Arias i altres sectors
-les mobilitzacions populars constants, a través de
l’actuació unitària de l’oposició (que cerca la ruptura
democràtica), reprimides durament (la calle es mía)
deslliurar-se de les institucions i
obrir un procés efectiu de reforma
política
actua en
un context difícil:
-ofensiva de l’oposició (POD: X-76,
per forçar la negociació;
mobilitzacions [Diada], vagues)
-immobilisme de les institucions i
desestabilització ultra
elabora
Llei de Reforma Política
supera amb
preveu
aprovada
-vot afirmatiu de l’ampli sector d’Alianza Popular
-garanties de no exigir responsabilitats per la
dictadura i de conservació de la posició social
-manteniment dels comunistes en la il·legalitat
gràcies a
18-XI-76: Corts
franquistes
replantejar l’actuació de l’oposició davant de la
recuperació de la iniciativa per part del president
obliga a
15-XII-76:
referèndum
-eleccions per sufragi universal
-dues cambres
-modificar les Lleis Fonamentals
del règim
15. Transició, democràcia i autonomia
15.1. Els inicis de la transició (2): El procés constituent (1977-1978)
-progressiva legalització de partits i sindicats
(culmina l’abril-77 amb la legalització del PCE)
-liquidació d’institucions cabdals del franquisme
(TOP, Movimiento, CNS, ...)
-violència ultra (Atocha: I-77)
-activitat terrorista (GRAPO, ETA, ...)
resulta
El bienni 1977-78
és marcat per
Llei d’amnistia total (X-1978)
convocatòria d’eleccions a Corts
constituents (IV-77, a celebrar al
VI-77)
-victòria UCD (barreja de postfranquistes i opositors
moderats) però sense majoria absoluta
-important força del PSOE
-implantació feble del PCE
-cap diputat per al franquisme pur i pocs per a AP,
el grup més proper
-presència nacionalista a Catalunya i País Basc
instauracions provisionals de la Generalitat (As. de
Parlamentaris Catalans, Diada’77, retorn de
Tarradellas: X-77), el Consell General Basc (I-78) i la
Xunta (III-78)
elaboració de la
Constitució democràtica
aprovada
signatura dels Pactes
de la Moncloa (X-77)
6-XII-78:
referèndum
pretenien
ponència
constitucional
(7 membres)
-derogava les lleis anteriors
-Estat democràtic i social de dret
-monarquia parlamentària hereditària i
divisió de poders
-exèrcit sotmès al poder civil
-reconeixement de drets i llibertats
-nova ordenació territorial (autonomies)
instaurar reformes per
repartir els costos de la crisi
reduir la inflació
mitjançant
-devaluació monetària
-moderació despesa pública (inclosa la SS)
-programa per racionalitzar l’elevat consum
d’energia
inclou
preparada per
-Impost extraordinari sobre el
Patrimoni (1977)
-IRPF (1978, però no va poder
aplicar-se fins al 1982)
compromís de donar suport a una
reforma fiscal i noves relacions laborals
(augments salarials d’acord amb la
inflació prevista)
va donar
15. Transició, democràcia i autonomia
15.3. Cris econòmica i obstacles a la democràcia
La Transició
context de crisi econòmica
internacional
pateix
originada a
es manifesta en
les alces del preu del petroli
(1973-74 i 1979-80)
-elevades taxes d’atur i inflació
-reducció de la taxa de creixement
produeix
va ser
increment dels costos de producció i
empitjorament de la competència europea
en relació a les economies emergents
terrorisme i intents
d’involucionisme i
colpisme militar
vinculat
molt difícil de superar
degut a
afrontada amb
-EUA: alça dels tipus d’interès per atreure
capitals
-Europa Oc: disminuir el dèficit públic,
controlar la inflació i rebaixar costos
-manca de reacció del règim franquista (preferia
assegurar l’estabilitat de l’ocupació)
-combativitat sindical (per motius polítics i per assegurar
la capacitat adquisitiva dels salaris davant de la manca
de prestacions socials)
-manca d’organitzacions patronals lliures organitzades
-manca de tradició de pacte i concertació social
grups d’extrema dreta: Guerrilleros, Triple A:
-actuen contra l’esquerra (atemptat
d’Atocha, 1977)
-inciten al cop militar
-promouen conspiracions (Galàxia, 1978)
grups d’extrema esquerra:
-actuen contra forces armades i d’ordre
públic
-ETA (77 morts el 1979 i 95 el 1980,
Hipercor el 1987), GRAPO, FRAP
-Terra Lliure (Bultó, etc.)
15. Transició, democràcia i autonomia
15.4. La consolidació democràtica (1978-82)
Els darrers anys de govern centrista
incapacitat de superar
la crisis econòmica,
social i terrorista
un intens desgast
intern de la UCD
degut a
acaben amb
victòria electoral majoritària
del PSOE (X-82)
crisis internes al PCE-PSUC i
reforçament del PSOE i AP
facilita
mostren
pèrdua de suport
electoral
porta a
dimissió de
Suarez (I-81)
com es veu a
-limitada victoria a les eleccions
generals (1979)
-relatiu fracàs a les municipals (1979:
perd a les grans ciutats i capitals)
-derrotes a les autonòmiques
després de
buit de poder que
queda
intent de cop
d’estat (23-II-81)
diverses conspiracions:
-trama ultra dirigida per Tejero
-neofranquisme monàrquic
(Milans del Bosch)
-intrigues personals (Armada)
aprova
-l’entrada d’Espanya a l’OTAN
-Llei del divorci (1981)
-LOAPA (1982)
govern de CalvoSotelo (II-81)
aprofita
participen
procura
reconstruir la unitat de la
UCD: sense èxit:
-el lideratge passa a Lavilla
-Suárez abandona i funda el
CDS
fracassa per
-divisions internes dels colpistes
-manca de suport de la majoria
dels comandaments (esperen
ordres del rei)
-rebuig públic de Joan Carles I
15. Transició, democràcia i autonomia
15.5. Els governs de la democràcia (1982-2008)
Les darreres dècades
llarga etapa de govern
socialista (1982-96)
reformes econòmiques:
-reconversió bancària
-reconversió industrial: adaptació a les exigències
del mercat internacional i de l’ingrés a la CEE que
redueix la capacitat industrial i l’ocupació
(conflictes a Sagunt, Biscaia i Galícia)
destaca
governs del Partit
Popular (1996-2004)
viuen
destaca
actuacions socials:
-Llei d’estrangeria
-Llei orgània d’universitats i LOCE
-supressió servei militar obligatori (2001)
reformes socials:
-despenalització de supòsits de l’avortament
-reforma educativa: universitat (1983), LODE
(1985) i LOGSE (1990)
-consolidació procés autonòmic (LPA)
política internacional:
-Tractat d’Adhesió a la CEE (1985)
-ratificació de l’ingrés a l’OTAN
-reforma exèrcit (disminució, modernització)
-terrorisme: Pacte d’Ajuria Enea (1988)
desgast del govern:
-vaga general (1988): el govern universalitza
l’assistència sanitària gratuïta, millora la
protecció contra l’atur i es garanteix el sistema
públic de pensions (Pacte de Toledo)
-corrupció (Roldán, Guerra, Rubio, FILESA...)
-guerra bruta (GAL)
-recessió econòmica (inflació: 3,5%, atur: 23%)
actuacions econòmiques:
-manteniment Estat del benestar
-compliment condicions per a l’ingrés a la UE
-Pla Hidrològic Nacional
-reforma subsidi atur (provoca vaga gral)
tornada socialista al
poder (2004-12)
actuacions polítiques:
-impuls contra el terrorisme basc (Ermua) i
trencament del Pacte d’Ajuria Enea per part del
PNB (P. Lizarra)
-Llei de partits
-suport a la invasió d’Iraq
després
-atemptat d’Atocha (200 morts i més de 1000
ferits) (11-III)
-eleccions (14-III)
destaca
-anul·lació mesures populars: retirada tropes
d’Iraq, derogació PHN i reforma lleis educatives
-lleis socials: Llei d’Igualtat i de Dependència,
‘divorci exprés’, regularització d’immigrants i
matrimoni homosexual
-renovació estatus
15. Transició, democràcia i autonomia
15.2. La recuperació de l’autonomia i 15.6. La Catalunya autònoma
negociació directa Suárez-Tarradellas
hegemonia de CiU (1980-2003)
mitjançant
de manera
provisional
després
mobilitzacions
populars
(Diades 76 i 77)
La Generalitat
Ass. de parlamentaris
(VI-1977)
s’implanta
destaca
consolidar institucions:
-organització del govern i la funció pública, policia
autonòmica
-impulsar desenvolupament de matèries bàsiques:
ensenyament i sanitat
-Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i
consells comarcals
viu
impulsa
catalanització societat:
-Llei de normalització lingüística (1983): promoció del
català a l’ensenyament, l’administració, premsa,
publicacions, ràdio i televisió, i consideració del català
com a única llengua vehicular a l’ensenyament
-creació tres canals televisius en català
elaboració Estatut d’autonomia
passa
destaca
-treball comissió (Sau)
-aprovació Ass. parlamentaris
(XII-1978)
-presentació Congrés (III-1979)
-referèndum (X-1979)
-aprovació Corts (XII-1979)
-Catalunya com a nacionalitat
-cooficialitat llengües
-organització Generalitat (Parlament, president, Consell
executiu, Tribunal Superior Justícia)
-competències legislatives i executives exclusives i
compartides
-finançament autonòmic
millora d’infraestructures i del serveis públics
governs tripartits d’esquerres
destaca
-presidència Maragall: elaboració nou Estatut (eleva el
sostre competencial i financer de l’autonomia): aprovat a
Corts (III-2006) i referèdum (VI-2006) amb una elevada
abstenció
-presidència Montilla
15. Transició, democràcia i autonomia
15.7. Desenvolupament econòmic i canvis socials
Espanya
-recuperació de l’economia mundial
després crisis del petroli
-ingrès CEE (arribada fons europeus)
viu
fort creixement econòmic
(1985-2008)
degut
travessa
canvis demogràfics
com
-supera els 45 milions (2008) degut a
l’arribada massiva d’immigrants (Marroc,
Amèrica Llatina i Europa oriental)
-augment de natalitat
perjudicat
creixement (1986-91):
reactivació important de la
inversió, augment PIB i
disminució atur
recessió (1992-7):
-dficultats economia europea
(enfonsament URSS,
unificació Alemanya i recessió
USA)
-reducció taxa PIB, augment
inflació i atur
creixement (1998-2008):
-afavorit per la nova
recuperació, l’entrada a l’euro
i els baixos tipus d’interés
(fomenten la inversió i el
consum)
canvis laborals
com
problemes estructurals
-taxa d’atur elevada
-alt dèficit exterior
-endarreriment tecnològic
-baixa productivitat
-lideratge de la construcció
crisi financera internacional
(2008): s’enfronta de manera
concertada amb ajudes
públiques i programes de
despesa pública
-increment població ocupada (1996: 12,5;
2007: 20,3)
-incorporació dona al treball
-precarietat laboral (temporalitat)
-transformació mercat laboral: primari: 4,5%;
secundari: 30%; serveis: 65%)
tranformació
mentalitats
com
-nova estructura familiar i retard de l’edat
d’emancipació
-augment del paper social de la dona (però
persistència de la violència contra les
dones)
-escolarització plena fins als 16 anys,
desaparició de l’analfabetisme i major accés
a la universitat
-procés de secularització social