Transcript constants vitals i primers auxilis

CONSTANTS VITALS I
PRIMERS AUXILIS
SIGNES VITALS
• QUÈ SÓN?
• Els signes vitals són variables que permeten fer una diagnosi
inicial de l'estat de salut d'una persona.
• Sovint es parla popularment de constants vitals, però no és
un terme acurat, ja que no són valors constants sinó variables.
• QUINS HI HA?
–
–
–
–
TENSIÓ ARTERIAL
TEMPERATURA
POLS
FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA
TENSIÓ ARTERIAL
•
La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la
circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels
principals signes vitals. En cada batec del cor, la PA varia entre un
màxim (pressió sistòlica) i un mínim (pressió diastòlica) de pressió.
•
El terme de pressió arterial generalment es refereix a la pressió que es
mesura en el braç d'una persona, concretament en l'artèria braquial,
utilitzant un esfigmomanòmetre. La PA d'una persona s'expressa
generalment en termes de la pressió sistòlica i la pressió diastòlica, per
exemple, 115/75 (o tradicionalment "11,5 per 7,5").
•
La PA es mesura algunes vegades en altres llocs, per exemple en un
turmell, llavors la relació de la PA mesurada a l'artèria principal d'un
turmell i la mesurada en l'artèria braquial d'un braç, dóna l'índex
turmell-braç (ITB).
TENSIÓ ARTERIAL (CLASSIFICACIÓ)
•
La següent classificació de la pressió arterial s'aplica als adults majors de 18 anys.
Categoria
sistòlica, diastòlica,
mmHg
mmHg
Hipotensió
<90
<60
Normal
90 – 119
60 – 89
Normal-Alta
Hipertensió
lleu
Hipertensió
greu
120 – 139
80 – 89
140 – 159
90 – 99
≥160
≥100
TEMPERATURA
•
•
•
Termoregulació és la capacitat d'un organisme de mantenir la seva
temperatura corporal dins uns límits, fins i tot quan la temperatura
ambiental és molt diferent.
Si el cos és incapaç de mantenir una temperatura normal i
s'incrementa, es dóna una condició coneguda com a xoc de calor. La
condició oposada, quan la temperatura del cos decreix per sota d'uns
nivells normals es dóna la hipotèrmia.
La temperatura corporal varia segons la persona, l’edat, l’activitat
física, el moment del dia, del cicle menstrual... I segons la zona on es
pren la temperatura (axil·les, boca, rectal...)
CLASSIFICACIÓ
HIPOTÈRMIA
< 36ºC
NORMAL
36º - 36,9ºC
FEBRÍCULA
37º - 37,9ºC
HIPERTÈRMIA O FEBRE
≥38ºC
POLS
•
El pols o freqüència cardíaca coincideix amb el número de contraccions que fa el
cor cada minut.
•
Quan el cor impulsa la sang a través de les artèries, aquestes es dilaten i es
contrauen amb el fluix de la sang, provocant una onada líquida pulsativa que
s'aconsegueix escoltar en pressionar una artèria sobre un pla ossi.
En prendre el pols, no només es determina la freqüència cardíaca, sinó que
també pot indicar: El ritme del cor i la força del batec.
•
•
Artèries accessibles on es prenen el pols són la radial, caròtida, humeral,
poplítia, pèdia i femoral.
•
La temperatura pot influir al pols. Quan es té febre augmenta el pols (per cada
ºC 10 pulsacions/minut).
CLASSIFICACIÓ
• BRADICÀRDIA
• FC NORMAL
• TAQUICÀRDIA
< 60 puls x’
60-99 puls x’
≥100 puls x’
FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA
•
Definim freqüència respiratòria a les vegades que realitzen el cicle respiratori
(inspiració i expiració ) durant un minut.
•
CARACTERÍSTIQUES:
•
Profunditat: volum d'aire que s'inhala o exhala en cada respiració. La seva
determinació es realitza amb un Espiròmetre.
Ritme respiratori: és la respiració harmoniosa durant el cicle respiratori.
Esforç: si una persona s'esforça al respirar (té alguna patologia), contrau els
músculs del coll.
Els sorolls respiratoris: xiulets, ranera, etc.
L'apnea és una patologia respiratòria quan la persona té absència transitòria de
respiració.
•
•
•
•
CLASSIFICACIÓ (en adults en repòs)
• BRADIPNEA
• FR NORMAL
• TAQUIPNEA
12 resp x’
12-24 resp x’
24 resp x’
NOTA: En adults fent exercici físic moderat és normal estar entre 35 i 45
respiracions per minut i en atletes fins a 70 x’.
ALTRES SIGNES VITALS
SATURACIÓ
•
és el percentatge de saturació d’oxigen de l’hemoglobina en sang d’un
pacient.
•
Es calcúla mitjançant la PULSIOXIMETRIA que s’acostuma a mirar
als dits de les mans o peus, o al lòbul de l’orella dels pacients.
CLASSIFICACIÓ
SATURACIÓ MOLT BAIXA
SATURACIÓ BAIXA
SATURACIÓ NORMAL
<85%
85-95%
≥ 95%
GLICÈMIA CAPIL·LAR
•
És la concentració de GLUCOSA lliure en sang, suero o plasma sanguini.
•
Es pot mesurar mitjançant un aparell de glicèmia als dits o al lòbul de l’orella.
•
El metabolisme de la glucosa al nostre cos vé condicionat per la secreció (entre
d’altres) de l’INSULINA i el GLUCAGÓ que són dues hormones que segrega el
pàncrees. Quan aquest pateix alguna alteració la glicèmia pot alterar-se i donar
complicacions secundaries com per exemple DIABETIS MELLITUS.
VALORS (EN DEJÚ)
•
•
•
•
HIPOGLICÈMIA
GLICÈMIA NORMAL
GLICÈMIA ALTA
HIPERGLICÈMIA
< 70 mg/Dl
70-100 mg/Dl
100-125 mg /Dl
≥ 126 mg/Dl
PRIMERS AUXILIS
•
•
•
QUÈ SÓN?
Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter
immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona,
víctima d'un accident o malaltia sobtada, abans de ser atesa en un
centre sanitari o per professionals experts.
Davant d'una situació d'emergència de qualsevol tipus sempre cal
seguir tres passos, sense alterar-ne l'ordre: PAS
• PROTEGIR-SE: un mateix, l'entorn i la víctima en el lloc on
s'ha produït l'accident
• ALERTAR els serveis d'emergències mitjançant una trucada
telefònica al 112
• SOCÒRRER les víctimes accidentades o malaltes, sempre
tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.
SITUACIONS D’EMERGÈNCIA
•
ALGUNES DE LES SITUACIONS D’EMERGÈNCIA ON HAUREM D’APLICAR PRIMERS AUXILIS
SÓN:
• ENNUEGAMENTS
• TRAUMATISMES
• HEMORRÀGIES
• CREMADES
• LIPOTÍMIES
• ICTUS / AVC’S
• HIPOGLICÈMIES
• DOLOR TORÀCIC
• ATACS EPILÈPTICS
ENNUEGAMENTS
•
La presència d'un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas d'aire i la
respiració adequada i pot causar la mort d'una persona.
•
Les morts per asfixia es donen, en general, en nens menors de tres anys i en persones grans, però poden
passar a qualsevol edat.
MANIOBRA DE HEIMLICH
•
La maniobra d'Heimlich, també anomenada compressió abdominal, és un
procediment de primers auxilis per a casos d'ennuegament, és a dir,
desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment
o qualsevol altre objecte.
•
El procediment consisteix en fer pressió amb el puny d’una mà (agafat amb
l’altra mà) al punt mig entre el melic i el final de l’estèrnum (part inferior
del diafragma)
•
La pressió s’ha de fer endins i cap amunt.
• La maniobra equival a un tossit artificial
(la víctima d'una obstrucció respiratòria,
havent perdut la facultat d'introduir aire
en els pulmons, perd la capacitat de tossir
per ella mateixa).
CASOS ESPECIALS
•
•
En lactants menors d'un any no es pot realitzar la
maniobra d'Heimlich perquè es podrien lesionar
òrgans interns.
En aquest cas, col·loqueu el nadó boca terrosa amb
el cap més baix que la resta del cos i recolzat al
vostre braç. Doneu-li els cinc cops secs i enèrgics a
l'esquena (entre les escàpules), i a continuació
gireu-lo. En posició cap amunt, feu-li cinc
compressions sobre l'estern –en el punt mitjà entre
els dos pectorals (mugrons)– amb els dits índex i cor,
fins que escupi el cos estrany.
•
En cas d’ennuegament quan ens trobem sols
podem fer la maniobra de Heimlich recolzant-nos en
una cadira.
•
En cas que el pacient estigui inconscient o sigui
obès podem fer la maniobra al terra.
•
En dones embarassades només donarem cops a
l’esquena.
TRAUMATISME CRANIO-ENCEFÀLIC
•
A vegades els cops al cap poden derivar en situacions molt greus.
•
SÍMPTOMES:
– dificultat en la parla
– Convulsions
– canvi en la mida de les pupil·les
– deteriorament dels sentits de la vista, l'olfacte i l'oïda
– pèrdua de coneixement
– mal de cap
– coll rígid
– vòmits.
Després d'un cop cal actuar amb rapidesa, ja que les conseqüències poden ser greus: seqüeles
neurològiques, aturada cardiorespiratòria i mort.
•
ACTUACIÓ:
Atureu les hemorràgies
Apliqueu compreses de gel a l'àrea inflamada
Vigileu la persona fins que arribi l'assistència mèdica i intenteu que no s'adormi
No extraieu cap objecte que sobresurti d'una ferida
No mogueu la persona, si no és que pel lloc on es trobi corri perill
En cas que la víctima porti casc, no li retireu si sospiteu que s'ha pogut fer un traumatisme
cranial
En cas de pacients que sabem que prenen SINTROM cal derivar al servei d’urgències SEMPRE!!!
SOSPITA DE FRACTURA
d’extremitats
•
Quan un resident pateix una caiguda sempre hem de sospitar que pot haver patit una
fractura
•
Abans de movilitzar al pacient cal seguir una sèrie de passos:
– Avisar el servei d’infermeria o metge. En cas que no hi siguin:
– Cal preguntar on li fa mal (si ens pot respondre)
– Demanar que movilitzi per sí sol/a la zona adolorida
– En cas que no pugui intentar-la movilitzar suaument nosaltres.
– Si hi ha deformitat o escurçament de l’extremitat, cal immovilitzar amb fèrules (o el
material que tinguem a l’abast) la zona afectada, per tal que d’evitar desplaçaments i
derivar al resident al servei d’urgències.
En cas de traumatismes de més abast (fractura oberta):
- No mogueu la persona accidentada llevat que estigui en un indret perillós
– En cap cas heu d'intentar introduir l'os en l'extremitat
– Eviteu el moviment de la víctima i aviseu ràpidament els serveis
d'emergències
– En els traumatismes penetrants, especialment aquells
en què hi ha un objecte clavat, no intenteu MAI extreure'l:
això només s'ha de fer en un centre hospitalari
HEMORRÀGIES
•
El protocol d'actuació en el cas d'una hemorràgia és aturar la pèrdua de sang.
•
ACTUACIÓ
–
Aviseu ràpidament el servei d’infermeria.
–
Si l’hemorràgia és en una extremitat, aixecar-la.
–
Atureu la sortida de sang mitjançant una compressió
amb un tros de roba net, pressionant sempre contra l'os,
en el punt més proper a la ferida
–
No feu mai un torniquet
–
Quan s’aturi l’hemorràgia cal desinfectar i tapar la ferida.
NOTA: Si l'hemorràgia és causada per la separació d'un membre o una part d'aquest
de la resta del cos, agafeu-ne aquell fragment que se n'hagi desprès, per petit
que sigui, aïlleu-lo higiènicament i entregueu-lo als serveis mèdics per tal que
el puguin reconstruir.
HEMORRÀGIES COMUNS
•
Epistaxis: hemorràgia nasal
• Col·locar el pacient amb el cap tumbat endavant
• Prémer ambós orificis nasals (prop de la zona de l’òs nasal)
durant uns 10 minuts
• Aplicar aigua freda al front i al nas.
• Si en 20 minuts no cedeix l’hemorràgia aplicar un taponament
amb gasses estèrils a l’orifici que sagna.
• No furgar-se el nas ni sonar-se massa fort en 24 hores.
•
Hemoptisi: sortida de sang per la boca procedent de l'aparell respiratori
Cal anotar color, quantitat i hora. En principi no cal derivar a urgències.
•
•
•
Hematemesis: sortida de sang per la boca procedent de l’aparell digestiu (amb
vòmit).
Pot ser amb sang “fresca” (hemorràgia digestiva alta) o “en poso de cafè” (sang marró
digerida que normalment fa molt mala olor).
En qualsevol cas, cal prendre nota dels signes vitals del resident i derivar al servei
d’urgències per valoració mèdica urgent.
CREMADES
•
Una cremada és un tipus de lesió que pot ser causada per la calor, el fred, l' electricitat,
alguns productes químics, la llum, la radiació, o el fregament.
•
CLASSIFICACIÓ
•
Cremada de primer grau està limitada a l'epidermis (pex. cremades solars)
•
Cremades de segon grau Afecten la dermis superficial i fins i tot la capa reticular de
la dermis.
•
Cremada de tercer grau Ocorre quan es perd l'epidermis amb danys al teixit
subcutani. Requereix empelts quirúrgics.
•
Cremada de quart grau danya els músculs, tendons i teixits de lligament. Destrossa
l'hipoderma, posa en perill la vida del pacient i en cas de
supervivència, calen empelts quirúrgics.
ACTUACIÓ DAVANT UNA CREMADA
•
Un cop hàgiu comprovat que l'entorn és segur, aparteu la víctima de l'agent
causant de la cremada
•
Traieu-li la roba, els anells, les pròtesis dentals mòbils i les joies, si escau. No li
tragueu la roba si està molt enganxada a la pell o si la cremada és molt extensa.
•
Renteu la cremada amb sèrum fisiològic o amb aigua per eliminar agents nocius
i disminuir el dolor i la inflor.
•
Netegeu la cremada amb aigua i sabó. Els antisèptics poden retardar-ne la
curació. Si la ferida és molt bruta, podeu fer servir antisèptics com el iode, però
no hi apliqueu mai cremes, pastes de dents, olis ni pomades específiques per a
les cremades menors.
CREMADES GREUS
•
Elimineu-ne o suprimiu-ne la causa sempre que la vostra seguretat no corri perill
•
Si la roba està afectada per les flames, eviteu que la persona afectada corri. Emboliqueu-la amb una peça
de roba (manta o abric), de manera que les flames s'apaguin. Eviteu accions que puguin lesionar-la encara més
•
Refredeu la cremada ruixant-la amb molta aigua tèbia (entre 10 i 20ºC) i feu-ho així durant deu o quinze
minuts
•
Un cop apagades les flames, protegiu les cremades amb llençols nets i, encara millor, amb compreses
estèrils humides.
•
Tapeu la persona que pateix la cremada amb una manta per evitar-li un refredament general, i ajudeu-la a
mantenir-se en posició horitzontal;
•
Si la cremada és a l'esquena, estireu-la cap per avall o recolzeu-la sobre un dels costats. La persona ha
d'estar cap per amunt si les cremades les té a la part del davant del cos o en algun dels laterals.
•
No li doneu res per menjar o beure, sobretot si la cremada és de caràcter greu.
LIPOTÍMIES
•
La lipotímia és una pèrdua incompleta i fugaç del coneixement, en què les
funcions cardíaca i respiratòria es mantenen.
•
ACTUACIÓ
–
–
–
–
–
–
Comproveu si la persona està conscient, preguntant-li com es troba i amb petites
sacsejades a les espatlles.
Si no respon i teniu sospita de traumatisme, no la mogueu fins que arribin els serveis
d'emergències
Si no manté les constants vitals, cosa que podeu comprovar si no respon als estímuls i
no respira, no parla i no es mou amb normalitat, heu d'iniciar les maniobres de
reanimació cardiopulmonar (compressions al pit)
Si respira, estireu-la a terra, aixequeu-li les cames per sobre del cap i procureu-li aire.
Si està inconscient, poseu-la de costat per no obstruir la via aèria
Espereu al seu costat fins que es recuperi
Si sabeu que és diabètic i sospiteu que hagi tingut una baixada de sucre (pal·lidesa,
amb suor freda i alteració de la consciència) faciliteu-li sucre o una beguda dolça,
sempre que estigui conscient i pugui empassar.
ICTUS /AVC’S
•
•
•
•
•
Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura,
apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres.
L'ictus consisteix en el taponament o el trencament d'una artèria, fet que
provoca que no arribi sang a una part del cervell i que les cèl·lules cerebrals
morin per manca de nutrients.
Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin
rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori.
La majoria es resolen completament en menys d'una hora.
les possibilitats de recuperar-se sense seqüeles d'un ictus depenen en gran
mesura del temps que passa entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic i el
tractament definitiu.
Per reconèixer un ictus fàcilment, cal demanar a la persona que el pateix que
faci tres coses:
–
–
–
•
Somriure. Permet detectar si la persona té dificultats per moure correctament els
músculs de la cara i si hi ha asimetries en la mobilització.
Aixecar els dos braços. Aquesta acció ajuda a comprovar si hi ha debilitat o pèrdua de
força en alguna extremitat superior.
Parlar. Mostra si la persona té problemes per parlar correctament.
Davant la sospita d’un ICTUS el més important és derivar al pacient el més aviat
possible al servei d’urgències més proper.
HIPOGLICÈMIES
DOLOR TORÀCIC
•
dolor toràcic és un símptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i
malalties, generalment és considerat una emergència per motiu de l'angina de
pit o de l'infart de miocardi
•
Si el dolor deriva d'un esforç o una emoció intensa, aleshores la causa pot ser
cardíaca. La irradiació del dolor toràcic al braç esquerre, a la regió epigàstrica o
al coll pot recolzar la hipòtesi d'una patologia isquèmica del cor.
ATACS EPILÈPTICS I CONVULSIONS
•
•
•
Una de les causes més freqüents de l'aparició de convulsions és l'epilèpsia.
L'epilèpsia es tracta d'un trastorn del cervell en el qual certs grups de cèl·lules presenten un
excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de forma caòtica. Segons la
zona cerebral afectada es produeixen moviments (convulsions), sensacions, emocions o
pèrdues de coneixement, que són les diferents manifestacions que presenta la malaltia.
No sempre que algú estigui convulsionant vol dir que tingui EPILÈPSIA!!!
• ACTUACIÓ EN CAS DE CONVULSIONS
No lligueu la persona que pateix la crisi
Traieu-li les ulleres, si en porta
Afluixeu-li els botons perquè res no l'oprimeixi. Si porta corbata, desfeu-li'n el nus
Aparteu-li qualsevol cosa amb què es pugui ferir
Per norma general, no li poseu res a la boca!!!!
Recolzeu-lo sobre un dels costats, perquè no se li bloquegin les vies respiratòries una vegada
hagi deixat de tenir convulsions
Esmorteïu, si pot ser amb un coixí, els cops que pugui donar-se
Resteu a prop de la víctima i parleu-li pausadament
Espereu que la crisi finalitzi.
Assegureu-vos que la persona està totalment conscient, un cop superada la crisi. Pregunteu-li el
nom, la data, on és i cap a on anirà a continuació. Un cop recuperat el nivell de consciència, és
aconsellable que li retireu les pròtesis dentals si és que en du.
Truqueu als serveis d'emergències (112):
•
Si la crisi dura més de cinc minuts
•
Si la persona (o els familiars) no sap que pateix epilèpsia, no fa tractament
específic o és el primer cop que li passa
•
Si la recuperació és molt lenta, si la persona sofreix un segon atac o si té
dificultat per respirar durant o després de la crisi
•
Si la víctima està embarassada, té signes de patir alguna altra malaltia o s'ha
ferit durant les convulsions.
TRUCADES AL 112
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Ens demanaran:
Nom i cognoms del resident.
Edat.
CIP (Nº de la tarjeta sanitària) és a infermeria del 1er pis
Adreça de la residència (Sta Maria del Tura, Passatge bisbe Guillamet nº5
d’Olot).
Telèfon de la residència 972274417
Què ha passat ; comentar quina es la situació del resident, les constants que
presenta, quins símptomes i signes resulten evidents i si te alguns antecedents
patològics dignes de menció.
*Si volem una ambulància CONVENCIONAL o MEDICALITZADA.
L’ambulància convencional i la medicalitzada porten el mateix material (oxigen,
vies de perfusió, desfibril·lador...) però amb la convencional hi ha dos TÈCNICS
d’ambulància i a la medicalitzada hi ha 1 METGE, 1 INFERMERA i 1 TÈCNIC.
És a dir que en cas d’emèrgència (afogament sever, infart...) demanarem una
medicalitzada. En cas d’urgència demanarem una CONVENCIONAL.
Pot ser que preguntin si l’ha valorat un metge o una infermera, si no n’hi ha pot
ser que us passin un metge per telèfon. NO posar-se nerviós! L’ambulància ja
està activada i en camí! Només ens passen el metge perquè ens pugui donar
algun tipus d’instrucció en cas d’emergència i perquè puguin fer una mica de
triatge en cas de tenir més d’una urgència al mateix temps.
WEBS D’INTERÉS
www.gencat.cat primersauxilis
www.cruzroja.es/cre/2006_7_FR/matcurfad/juegoppaa/catala/creuroja_cd.swf