Transcript Presentacinmobil

MOBILITAZACIONS
Araceli Triviño Duran
Fisioterapeuta
[email protected]
Característiques del pacient
geriàtric
• Envelliment biològic
• Descompensació més fàcil
• Pluripatologies
• Plurimedicació
• Riscos socials i econòmics
Síndrome d’inmobilització
• Conjunt de modificacions que apareixen
durant l’inmobilització de l’individu,
acompanyada de la supressió de les
activitats quotidianes
• Hi ha perill d’aparició de complicacions
que poden aparèixer a curt o a llarg
termini
Complicacions a curt termini
• Escares
• Problemes circulatoris
• Problemes respiratoris
• Confusió
Complicacions a mig termini
• Solen aparèixer aproximadament al cap
d’una setmana
• Desadaptació a nivell cardiovascular
• Atrofia muscular i retracció articular
• Problemes esfinterians
• Problemes psicològics
Complicacions a llarg termini
• Fortes retraccions
• Descalcificació òssia
Que podem fer?
• Fer prevenció
• Realitzar mobilitzacions freqüents (cada 3 hores
•
•
aprox.) per produir efectes positius en els
àmbits anatòmic, fisiològic i psicològic
Millorar la condició muscular per evitar atròfies,
retraccions i a la llarga osteoprosi
Evitar que mantingui males postures durant molt
de temps
• Afavorim la independència, autoestima
• Milloren les relacions socials
• Animar al pacient perquè col·labori
Normes d’higiene corporal
•
•
•
•
•
•
Bona posició corporal per evitar lesions
Tenir una base de suport amplia separant els peus
Col·locar-se el més a prop possible
Utilitzar el propi pes per contrarestar el del pacient
Mantenir l’esquena alineada amb semiflexió de genolls
Contraure els músculs abdominals i glutis per estabilitzar
la pelvis
• Al fer els girs, realitzar-ho amb els peus i no amb la
columna. Col·locar el peu en la direcció en la que es va a
fer el gir
• Si veiem que l’esforç a realitzar es massa gran demanar
ajuda a un company o utilitzar mitjans mecànics
Mobilització cap a dalt del llit. Amb
col·laboració de l’assistit
• Es necessita només la presència d’un auxiliar. Tècnica a
•
•
•
•
•
•
seguir:
L’auxiliar es col·loca a un costat del llit
Retira el coixí del cap de l’assistit
Se li demana que s’agafi de la capçalera del llit o del
triangle, flexioni els genolls recolzant els peus al llit
L’auxiliar passa el braç cranial per sota del coll de
l’assistit i el caudal sota les cuixes
Bona col·locació corporal
Moviment a l’uníson: l’auxiliar tractarà de dur a l’assistit
cap amunt del llit a la vegada que aquest empeny amb
el peus i s’ajuda amb els braços
Mobilització cap amunt del llit.
Quan l’assistit no col·labora
Requereix la participació de dos auxiliars. Hi ha
procediments diferents:
Si Els dos auxiliars es situen al mateix costat del llit.
• El situat més amunt col·loca un braç per sota del cap de
l’assistit i l’altre per sota de la regió lumbar
• L’altre auxiliar col·loca un braç per sota els glutis i l’altre
per sota les cames
• Bona col·locació corporal
• Duen malat cap amunt del llit
Si cada auxiliar es situa a un costat del llit:
• Els dos col·loquen el seu braç cranial per
sota l’omòplat de l’assistit i el braç caudal
per sota dels glutis
• Realitzar moviment a la vegada cap amunt
del llit
Si es fa servir el travesser:
• Cada auxiliar es col·loca a un costat del llit
• Agafen els cantons del travesser de la
seva banda del llit
• Mouen suaument el travesser cap amunt
desplaçant l’assistit fins la posició
desitjada
Mobilització cap a la vora del llit
• Pot portar-se a terme amb un o dos auxiliars
• Si ho fa un auxiliar, es col·loca en el costat del
•
•
•
llit cap al qual ha se ser desplaçat l’assistit.
L’auxiliar passa el braç cranial per sota el cap de
l’assistit. Eleva i desplaça el tronc de l’assistit
cap a si mateix
Passar un braç sota la regió lumbar i l’altre sota
les cuixes desplaçant la pelvis de l’assistit
Passar un braç per sota les cuixes i l’altre per
sota turmells i mou les cames de l’assistit
Si ho fan dos auxiliars, es col·loquen un al
costat de l’altre
• L’auxiliar cranial passa un braç per sota del
cap i l’altre per sota la regió lumbar de
l’assitit
• L’auxiliar caudal passa un braç per sota els
glutis i l’altre per sota les cuixes
• Moviment a l’uníson duent assistit cap a la
vora del llit
Mobilització en decúbit lateral
• Es farà amb un auxiliar
•
•
•
•
que es col·loca en el
costat del llit on es girarà
l’assitit
Separar braç proximal per
evitar que al girar el cos li
quedi el braç atrapat
Posar l’altre braç sobre
l’abdomen
Flexionar la cama distal
Agafar per espatlla i
genoll de l’assitit i tirar el
cos cap a nosaltres
Mobilització en decúbit pro
Es pot portar a terme de dues maneres
Sense travesser, amb un auxiliar:
• Es col·loca a l’assistit a la vora del llit
• El braç del costat sobre el que farem el gir el col·loquem
flexionat per darrere del seu cap, l’altre es manté
paral·lel al cos
• Flexionar la cama del mateix costat
• Col·locar una mà a l’espatlla i l’altre al genoll, empènyer
suaument fins que el cos gira per complet
• S’alinea el braç que estava flexionat i es gira el cap per
facilitar la respiració
Amb travesser: Es fa amb dos auxiliars cada
un a una banda del llit
• Cada auxiliar agafa els cantons del
travesser
• Es llença el travesser cap al costat que es
vol desplaçar a l’assistit
Incorporació de l’assitit. De ficat al
llit a sedestació
Aquesta tècnica es fa quan el pacient col·labora.
• Primer es mobilitza l’assistit cap a la vora del llit
• L’auxiliar passa el braç cranial per sota el cap de
l’assistit
• L’assistit passa el seu braç més llunyà per sota
l’aixella de l’auxiliar
• S’incorpora a l’assistit cap a la posició de
semiassegut i amb el braç caudal, l’auxiliar
agafa les cames i les tira fora del llit
Si es disposa de llit articulat es pot inclinar el respatller
fins a la posició de semiassegut, l’auxiliar passa el braç
cranial per darrera el cap de l’assistit i amb el braç
caudal tira les cames fora del llit.
Si el llit disposa de triangle el mateix pacient pot
incorporar-se i l’auxiliar l’ajuda a tirar les cames fora del
llit
De sedestació al llit a bipedestació
• L’auxiliar es situa enfront de l’assistit.
Col·locar un peu davant per fer de
barrera.
• Portar els braços cap als omòplats de
l’assistit i aixecar-lo suaument.
• Si el pacient col·labora se li demana que
s’agafi del braç de l’auxiliar
De sedestació en una cadira a
bipedestació
• La tècnica a seguir es la mateixa que
l’anterior.
• Si esta assegut a una cadira de rodes
vigilar que aquesta estigui frenada
Trasllat del llit a la cadira
Si el pacient col·labora:
• Es col·loca a l’assistit assegut a la vora del llit. Deixar-lo
una mica per evitar que es maregi
• Es col·loca la cadira enganxada
• S’aixeca a l’assitit i es gira el cos cap a la cadira
• Se’l deixa caure suaument vigilant que quedi recte
Si el pacient no col·labora
• Es necessària la presència de dos auxiliars
• L’assistit esta assegut a la vora del llit amb
un auxiliar a cada banda.
• Passar un braç per sota l’aixella i l’altre
per sota les cuixes.
• Aixecar-lo suaument i a l’uníson
Canvis posturals
• S’indiquen en malalts enllitats o amb problemes de
•
•
•
•
•
mobilitat
Es fan servir per aconseguir una bona alineació de totes
les parts del cos i una distribució uniforme del pes
corporal
Serveixen per prevenir complicacions com les úlceres per
pressió
Han de realitzar-se en intervals de temps concrets
perquè siguin eficaços
En pacients enllitats es faran cada 2-3 hores
En pacients asseguts cada 2 hores aprofitant per dur-los
al bany o fer un petit passeig
Posició de decúbit supí
•
•
•
•
•
•
El cos del pacient reposa sobre l’esquena
El cap i espatlles lleugerament elevats
Braços alineats al llarg del cos
Malucs rectes
Peus en angle recte
Posarem coixins com a mesura correctora sota el
cap, la curvatura lumbar, genolls per provocar la
semiflexió i a la banda externa de les cames per
evitar la rotació
Posició de decúbit lateral
• El cos del pacient reposa sobre un dels costats
• Cap i coll alineats amb el cos
• Els malucs i genolls queden lleugerament en
•
•
flexió, la superior més flexionada que la inferior
Peus amb angle recte
Posarem coixins com a mesura correctora sota el
cap, sota el braç per evitar que la mà quedi
penjant, darrera l’esquena per evitar que llisqui
cap enrere i entre les cames per evitar la pressió
entre les dues
Marxa
• Es la capacitat de l’individu per traslladar-se d’un lloc a
•
•
•
un altre.
En la gent gran equival a autonomia.
Hi ha moltes patologies que poden comportar una
pèrdua d’autonomia de la marxa com problemes de
visió, demència, parkinson, problemes de l’aparell
locomotor, depressió
Caminar o fer caminar en geriatria significa a vegades
una victoria, petita o gran segons el cas, i s’ha d’explotar
amb constància
Característiques de la marxa senil
•
•
•
•
•
•
•
Reducció de la velocitat
Disminució de l’alçada del pas
Major amplitud de la base de sustentació
Tendència a la flexió del tronc
Braços enganxats al cos sense dissociació de cintures
Pèrdua d’equilibri
Augment del cost energètic
Factors a tenir en compte
•
•
•
•
•
Estat del terra
Calçat
Espai
No sobrefatigar a l’ancià
Ajudes tècniques
Marxa acompañada per l’auxiliar
•
•
•
El pacient es subjectat per l’auxiliar en tot
moment el qual li dona seguretat
L’auxiliar ajuda al pacient quan aquest no
sigui capaç de realitzar-la per sí mateix
Animar-lo
Tècniques
• L’auxiliar es col.loca a un costat del pacient.
•
Amb la mà més llunyana agafa la més propera
del pacient i l’altre, la passa per l’esquena
agafant-lo per la cintura
Igual que l’anterior, però el braç més proper al
pacient va a buscar l’altre mà
• El pacient s’agafa
pel braç de l’auxiliar
• L’auxiliar es col.loca enfront del pacient
posant els seus avantbraços per sota dels
del pacient. Aquest avança i l’auxiliar va
marxa enrere
Marxa amb ajudes tècniques
• Serveixen per facilitar la deambulació ja que
augmenten l’estabilitat del pacient
• Tenim diferents tipus d’ajudes com:
Bastó
Crosses
Caminadors
Bastó
• Normalment esta fet de fusta i té tac de
goma per evitar lliscaments
• S’agafa amb la mà que el pacient té més
força
• Si el pacient té alguna lesió a les cames el
bastó s’agafa amb el braç contràri.
• Per caminar s’avança el bastó, la cama
contrària i l’altre
Crosses
•
Es fan servir quan els dèficits funcionals són més
importants
• Son regulables en alçada, la mà queda a l’alçada del
maluc i la part superior per sota del colze
• Diferenciar la marxa amb una o dues crosses
• Si utilitza una, es fa servir igual que el bastó
• Si es fan servir dues podem distingir tres tipus de
marxa
1. En quatre punts, es fa servir quan el pacient té poca
força a les cames o poca estabilitat. S’avança una
crossa, el peu oposat; s’avança l’altre crossa i finalment
l’altre peu
2. En tres punts, es fa servir quan el pacient
té força en una de les cames. S’avancen
les dues crosses, la cama amb menys
força i l’altre cama
3. En dos punts, es fa servir si el pacient té
força als braços i poca a les cames.
S’avancen simultàniament una crossa i el
peu oposat i desprès l’altre crossa i el peu
Caminadors
• Indicats quan el pacient presenta una gran
•
•
•
•
•
inestabilitat o molta por a caure
Podem diferenciar dos tipus
Amb rodes incorporades, aquests faciliten el
moviment però no son molt recomanables
perquè poden provocar caigudes
Sense rodes. Tenen un dipositiu que permet
que sigui fixe o no
La marxa es fa avançant primer el caminador,
una cama i finalment l’altre
Evitar que lliguin bosses als caminadors
Escales
• Per pujar de forma autònoma el pacient s’agafa
•
•
de la barana, puja la cama més forta i desprès
l’altre
Per pujar amb ajuda de l’auxiliar es fa servir el
mateix procediment agafant-se del braç d’aquest
Per pujar amb bastó i agafat de la barana, posa
primer el bastó, la cama forta i desprès l’altre
• Per baixar posa primer la cama dèbil i
desprès la bona
• Si ho fa amb ajuda, posa primer el bastó,
la cama dèbil i desprès la forta