Transcript GENÈTICA QUANTITATIVA

GENÈTICA
QUANTITATIVA
MENDEL I L’HERÈNCIA
ELS TRETS QUALITATIUS
ELS TRETS FENOTÍPICS QUANTITATIUS
L’INTERACCIONISME

L’interaccionisme additiu
 Què

determina un tret fenotípic?
L’interaccionisme recíproc
 Com
interaccionen les influències i
ambientals per formar un tret fenotípic?
L’INTERACCIONISME ADDITIU

L’heretabilitat
 H2=2(rmz-rdz)

L’ambientabilitat
 L’ambient
compartit: (r mz - H²)
 L’ambient no compartit: (1- r mz)

Què no és l’heretabilitat?
 No
és un número absolut
 Depèn de la població d’estudi
GENÉTICA DE LA CONDUCTA I
DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Louisville Twin study (LTS)




Des de 1963
500 bessons monozigòtics i dizigòtics
Fins els 15 anys
Colorado Adoption Project (CAP)




Des de 1975
Nens adoptats i pares biològics i adoptius
Un grup de nens no adoptats amb els seus pares com a grup
de control
Estudi interdisciplinar sobre la transició entre la 1ª i la 2ª
infància
EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Respecte a l’habilitat cognitiva
general (g)
L’heretabilitat augmenta amb
l’edat
 L’ambient compartit disminueix
amb l’edat
 L’ambient no compartit augmenta
amb l’edat


Respecte habilitats cognitives
específiques (comprensió i
fluïdesa verbal, visió espacial,
memòria):



L’heretabilitat és més baixa que en
l’habilitat cognitiva general
L’heretabilitat augmenta de la
infància a l’adolescència
L’ambient compartit no juga cap
paper en la variabilitat, en canvi sí
que juga un paper important
l’ambient no compartit
CANVIS DE LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I DE
L’AMBIENT COMPARTIT AL LLARG DEL
DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS
COGNITIVES
CONCLUSIONS DEL
DESENVOLUPAMENT COGNITIU




Les influències genètiques canvien al llarg del
desenvolupament
Contràriament al que se sol pensar,
l’heretabilitat és més alta a l’edat adulta que a la
infància
L’ambient compartit no és gaire important i
disminueix durant el desenvolupament
L’ambient no compartit cada vegada és més
important
INFLUÈNCIES GENÈTIQUES EN LAS
TRANSICIONS DEL DESENVOLUPAMENT


Influeixen els gens en las transicions del
desenvolupament?
Població estudiada:


Instruments utilitzats:




Grup de nens des de 1 any fins als 9 anys
Escales Bayley
Escales Stanford-Binet
WISC
Resultats:



S’observa augment de la influència genètica a l’any, 2-3 anys i 7
anys
L’ambient compartit es manté constant al llarg del
desenvolupament
L’ambient no compartit també mostra discontinüitat.
DESENVOLUPAMENT DE LA
PERSONALITAT





Són més difícils de sintetitzar
L’emocionalitat, sociabilitat i timidesa tenen una
influència genètica significativa durant la primera i la
segona infància
La influència genètica de la extroversió i la introversió
augmenta de la infància fins a la joventut i després d’una
petita disminució es manté estable al llarg de la vida
La influència de l’ambient compartit disminueix al llarg
del desenvolupament
La influència de l’ambient no compartit augmenta
CONCLUSIONS GLOBALS
La influència genètica durant el
desenvolupament de la infància a
l’adolescència és significativa i fins i tot
augmenta
 La influència de l’ambient compartit es
baixa i es manté constant o disminueix
 La influència de l’ambient no compartit
augmenta amb el desenvolupament

TEORIES PROPOSADES A
PARTIR DELS RESULTATS
DE LA GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
EL
RANG DE REACCIÓ
EL NICHE PICKING
TEORIA DE LA SOCIALITZACIÓ DELS GRUPS
EL RANG DE REACCIÓ
EL NICHE PICKING
Els individus participem en l’elecció del
nostre ambient físic i social en funció del
nostre repertori genètic
 Tres tipus d’efectes dels gens sobre
l’ambient:

 Passiu
 Evocatiu
 Actiu
LA TEORIA DEL GRUP DE
SOCIALITZACIÓ




Es recolza en els resultats obtinguts sobre la influència
de l’ambient compartit en la personalitat.
Diu: els pares no juguen cap paper en la formació de la
personalitat dels seus fills, tot es deu als gens i als
iguals.
La influència dels pares pot ser, fins i tot, perjudicial ja
que els seus valors, normes i creences poden ser
contràries als contextos que els fills s’han d’adaptar.
Harris, J.R. (ver.espa., 2003). El mito de la educación. Barcelona: Mondadori
ES PODEN SEPARAR LES
INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I
AMBIENTALS DEL FENOTIP
LA NORMA DE REACCIÓ
L’ESTUDI DE LEWONTIN AMB LA
MILENRAMA
EL MODEL DE NORMA DE REACCIÓ
EXEMPLE DE SOROLL DE DESENVOLUPAMENT
LA COORDINACIÓ DELS PROCESSOS ESPAIALS I TEMPORALS
DEL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL
ALGUNS EXEMPLES DE LA INSEPARABILIDAD
DEL GENOTIP I EL FENOTIP
Estudis amb animals de laboratori
 Estudis amb humans:

 Coeficient
d’intel·ligència dels nens adoptats i
les seves mares biològiques i adoptives
 Els canvis del pes i l’altura a diferents
generacions
EL MODEL ECOLÒGIC

Els sistemes ambientals:
 El
 El
 El

microsistema
mesosistema
macrosistema
Integrant la persona en el seu ambient
 D= f(PA)
 Integra la persona i l’ambient
 La relació PA és sinergètica
 No
s’avalua només els resultats sinó també els
processos que produeixen els resultats
EXEMPLE DE MODEL PERSONA-CONTEXT
SEGUNDA INFANCIA
FUENTES DE CONTINUIDAD VERS US DISCONTINUIDAD
PRIMERA INFANCIA
Ampliar las capacidades cognitivas
Adquisición de capacidades adaptativas
Aumento del impacto directo de los riesgos
psicosociales
RECURSOS DEL NIÑO
características físicas y de salud
Organizac ión biocomporta mental
ADAPTACIÓN
CUIDADOS
PARENTALES
ADVERS IDAD
PSICOSOCIAL
Pobreza
Conflicto fa miliar
Vio lencia
Pérdida
etc.
Implicaciones en las
respuestas parentales
Expectativas
apropiadas para la edad
Continuidad
RES ILENCIA
EquilibriIo biológico
Regulación del afecto
Vínculo a fectivo
ADAPTACIÓN
DES AJ USTE
Desequilibrio bio lógico
Inestabilidad afectiva
Vínculo desorganizado
FUENTES DE CONTINUIDAD
VERS US DISCONTINUIDAD
Ajuste de la crian za a la edad
Ca mb ios en las funciones parentales
Ca mb ios del riesgo parental
Aumento de las relac iones adultas
RECURSOS PARENTALES
Educación
Salud
Soporte
.
RES ILIENCIA
Control del co mportamiento
Aceptación por parte de los iguales
Buen rendimiento escolar
DES AJ USTE
Impulsividad, agresividad
Rechazo por parte de los iguales
Fracaso escolar
EL MODEL BIOECOLÒGIC


Intenta respondre el desafiament d’Anastasi:
cóm interaccionen el genotip i l’ambient per
formar el fenotip?
Es parteix dels següents principis:
 El
potencial genètic absolut dels organismes es
desconegut.
 S’accepta l’heretabilitat (reconeixent les seves
deficiències) com un índex del potencial genètic que
es manifesta en el fenotip
 Els mecanismes a través del qual es manifesta el
genotip són els processos propers.
QUÈ SÓN ELS PROCESSOS PROPERS

Mecanismes d’interacció recíproca cada vegada més
complexos que es donen entre l’organisme biopsicològic
i les persones, objectes i símbols del seu medi ambient
immediat.

Els processos propers porten a classes particulars de
resultats del desenvolupament: percepcions i respostes
diferenciades, la direcció i el control del comportament
propi, l’afrontament amb èxit a l'estrès, la adquisició de
coneixements i habilitats, la construcció de relacions
mútues gratificadores i la modificació i construcció de
l’ambient físic, social i simbòlic particular.
CARACTERÍSTIQUES DELS PROCESSOS PROPERS


Les relacions que s’estableixen els processos propers
amb el repertori genètic són bidireccionals
Condicions perquè els processos propers siguin
efectius:

Hi ha d’haver-hi estabilitat dels processos propers


Han de ser més complexos a mida que la persona es
desenvolupi


Conflictes familiars, separacions, mobilitat familiar
Insensibilitat a les demandes, maltractes
Hi ha d’haver-hi aportació de força dinàmica a través de
l’ambient
PROCESSOS PROPERS I AMBIENT

No confondre processos propers i ambient

Ambient immediat
 Llibres,
dimensió del pis, sorolls, espais
públics

Ambient remot:
 Classe
social, ètnia, barri, polítiques socials
RELACIÓ ENTRE PROCESSOS
PROPERS, AMBIENT I HERETABILITAT
REINTERPRETANT ELS RESULTATS DE
LES INVESTIGACIONS DELS
GENETISTES DE LA CONDUCTA




L’heretabilitat augmenta la llarg del
desenvolupament
Durant els períodes de transició augmenta
l’heretabilitat
Què passa amb l’ambientabilitat?
Què significa que l’heretabilitat del coeficient
d’intel·ligència hagi disminuït respecta la
generació anterior?