Qu fa la Universitat?

Download Report

Transcript Qu fa la Universitat?

L’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior i els futurs universitaris
Què fa la Universitat?
I Jornada per a coordinadors de
Batxillerat de centres de Secundària
Josep Eladi Baños
Vicerector de docència i ordenació acadèmica
Universitat Pompeu Fabra
Context: punt de partida
Avui : què fan els estudiants dins i
fora de l’aula?
A una universitat alemanya...
• 1950. El professor entra a l’aula i els
estudiants s’aixequen. Diu ‘Bon dia’ i els
estudiants responen ‘Bon dia’.
• 1970. El professor entra a l’aula. Els
estudiants romanen asseguts. Diu ‘Bon dia’.
Un dels estudiants respon ‘Això haurem de
votar-ho’.
• 2000. El professor entra a l’aula. Diu ‘Bon
dia’. Els estudiants romanen asseguts. Diu
‘Bon dia’ i els estudiants escriuen a la
llibreta ‘Bon dia’.
La invenció de la impremta va canviar
l’accés a la informació
L’àmplia disponibilitat d’internet
ha revolucionat la manera
com els estudiants poden accedir
a gairebé qualsevol informació
Dins de l’aula...
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis...
Exercicis....
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
% del temps real de classe
80
100
0
20
40
60
% del temps real de classe
80
100
Desconcentrat
5,1%
No he pres apunts
15,0%
He pres apunts
79,9%
Fora de l’aula: temps d’estudi...
40
35
30
25
20
15
7
10
5
6
0
N=
14
10
9
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Rendiment baix
40
35
30
25
20
15
4
3
2
1
33
Hores d'estudi setmanals
s
an
ab
a ans
di
1 ab
es ns
di
a
2
ab
s
es
di ban
3
a
es ns
di
a
4
ab
es ns
di
a
5
ab
s
es
di ban
6
a
es ns
di
a
7
ab
es ns
di
a
8
ab s
n
es
di aba
es
di
0
9
0
5
N=
5
10
10
Mitjan d'hores d'estdui diàries
Rendiment acadèmic
Context: punt de partida
Demà : què faran els estudiants
dins i fora de l’aula?
Què fa la Universitat?
Què fa la Universitat?
•
L’EEES i Universitat
–
–
•
EEES: el canvi metodològic
–
–
–
–
–
•
Context extern
Context intern
Docència
Organització
Comunicació
Informació
Gestió
L’EEES a la UPF
EEES i Universitat: punt de partida
•
Context extern
–
–
–
–
–
•
Línies polítiques i Universitat
Indicadors de qualitat (ENQA, ANECA i AQU)
Ajuts ECTS
Proves pilot
Màsters Oficials
Context intern
–
–
–
Pla estratègic d’adaptació a l’EEES: definició d’un model docent
adaptat a l’entorn i al projecte específic
Plans de millora de la Qualitat docent
Adaptació immediata a l’EEES: els màster 2006-2007
EEES. Canvi metodològic: punt de partida
Espai Europeu d’Ensenyament Superior,
un paradigma que promou un model docent universitari:
•
Centrat en l’activitat de l’estudiant
•
Orientat al desenvolupament de
competències
•
Capacitador per a la mobilitat professional
i acadèmica: crèdits transferibles i models
comparables (ECTS)
Experiències prèvies a la Universitat
Programa Erasmus i Sòcrates (des de 1987),
accions per facilitar la mobilitat acadèmica
EEES. Canvi metodològic: model docent
•
Què vol dir, què implica... interpretar i definir un nou model docent?
Processos d’ensenyamentaprenentatge
De models expositius
... A models actius
Programa de l’assignatura
Pla Docent de l’Assignatura,
mecanismes d’avaluació dels
coneixements previs
Context i recursos didàctics
Docent
Presentació del context i
guiatge de les fases del procés
d’aprenentatge.
Seqüència
Docent
Participació dels estudiants
segons itineraris i vies
d’aprenentatge específics.
Àmbit de responsabilitat
Docent
Responsabilitat compartida.
Reactiva davant de
problemes davant una
avaluació final.
Consulta de dubtes.
Proactiva i continuada.
Orientada a aspectes
metodològics, no només de
coneixement
Responsabilitat del docent:
al final del procés.
Preeminència de l’AC. Rol
actiu de l’estudiant el
seguiment i avaluació del seu
aprenentatge.
Punt de partida
Seguiment i tutoria
Avaluació
EEES. Canvi metodològic: eixos
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
EEES. Canvi metodològic: model docent
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
Disseny global
Pla Docent de l’Assignatura
(ECTS: dins / fora de l’aula)
Diversitat de
mecanismes d’avaluació:
avaluació continuada
Personalització
atenció
individualitzada /
tutoria
Treball en grup /
seminari
Aprenentatge centrat
en l’estudiant
i
orientat al
desenvolupament de
competències
Disseny de
materials i
recursos
didàctics
Gran grup
Sessions plenàries
EEES. Canvi metodològic: model docent
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
•
Exemple. Disseny (Pla Docent d’Assignatura)
– Guia Docent
– Programació d’Activitats
–
–
–
–
–
–
–
–
–
ECTS: dedicació global a l’assignatura
Competències a assolir
Coneixements previs (prerequisits)
Mecanismes d’avaluació
Continguts
Planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge
Recursos didàctics
Fonts d’informació
...
Referent per a les universitats catalanes
Eines per a l’adaptació dels ensenyaments a l’EEES (AQU):
Pla Docent de l’Assignatura
EEES. Canvi metodològic: organització
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
•
Repensar la docència en termes de:
Tasca
–
–
–
Activitat docent: més enllà de l’activitat magistral
Qualitat: nous indicadors de valoració de la qualitat docent.
Formació del professorat: noves metodologies docents.
Dedicació
–
–
Comptabilització del temps docent: de la docència plenària a
altres fórmules docents (PAD).
Horaris. Ajustament de l’horari estudiant/docent (activitat
global).
EEES. Canvi metodològic: organització
Redefinició de la tasca docent
EEES
Actual
0%
20%
Disseny
Exposició
40%
Consultes
60%
80%
Seguiment
Acreditació
100%
EEES. Canvi metodològic: comunicació
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
Sistemes de comunicació:
•
Presencial
–
•
Nous espais de comunicació i interacció.
No presencial
–
–
Desenvolupament de recursos per e-learning.
Eines cooperatives d’ensenyament-aprenentatge.
Principis
–
–
Personalització
Flexibilització i agilització
EEES. Canvi metodològic: informació
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
Informació per a l’estudiant:
•
Abans
–
•
Oferta formativa, adaptada als paràmetres de l’EEES.
Durant
–
–
•
Planificació del procés d’aprenentatge (Pla Docent)
que es seguirà.
Evolució del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Final
–
Certificació final dels aprenentatges.
EEES. Canvi metodològic: gestió
Informació
Comunicació
Model metodològic i docent
Enfocament ensenyamentaprenentatge
Gestió
Organització
•
Persones
–
•
Formació i desenvolupament professional: PDI i PAS
Espai
–
–
•
Nova consideració de la noció d’espai per la docència: adequació dels espais a les noves
necessitats (presencials i no presencials).
Activitats d’aprenentatge fora de l’aula: grupal i individual (presencials i no presencials).
Temps
–
–
•
Horaris
Definir un nou model de dedicació docent.
Pressupostària
–
•
Estimació pressupostària de les necessitats generades pel canvi.
Eines de gestió: aplicacions informàtiques
–
–
–
–
–
Pla Docent de l’Assignatura
Agrupaments, més enllà del gran grup
Gestió de l’avaluació continuada
Tutories
...
L’EEES a la UPF
1
A què ens referim quan parlem de
“El Mètode Bolonya” a la UPF
2
Implicacions pràctiques
- a nivell d’organització docent
- a nivell de metodologia
- Pla Docent: aplicatiu UPF
3
Valoracions generals de la Implantació del
“Mètode Bolonya” a la UPF
1 El “Mètode Bolonya”: Introducció
• Interpretació que la UPF fa dels
requeriments pedagògics derivats del
procés de convergència.
– Sistema ECTS: mecanisme de recompte de
crèdits. UPF = 1 crèdit = 25 hores.
– Les competències  La clau de volta del
canvi de paradigma docent.
1 El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
1. L’activitat de l’estudiant, epicentre de
la docència
2. La magistralitat retrobada
3. Els seminaris, com a mecanisme
d’avaluació i seguiment
4. La preeminència de l’avaluació
continuada
1 El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
• L’activitat de l’estudiant, epicentre
de la docència
- l’estudiant s’ha d’enfrontar al
contingut de l’assignatura d’una
manera activa, no només prenent
apunts i memoritzant.
- learning by doing
- assignacions freqüents
- dedicació dins i fora de l’aula
1 El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
• La magistralitat, retrobada
Les lliçons magistrals seran menys
nombroses i freqüents, però recuperen el
seu doble paper:
- articuladores del treball dels
estudiants, introduint l’estat de l’art per
tal de situar les assignacions de tasques a
realitzar
- d’aprofundiment i ampliació.
1El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
• Els seminaris, com a mecanismes
d’avaluació i seguiment
- Sessió de treball interactiva entre els
-
-
estudiants i el professor.
Mecanisme d’avaluació i seguiment
dels nivells d’assoliment de l’estudiant
de les competències requerides.
Espai de projecció de les assignacions
de tasques.
1 El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
•
Preeminència de l’avaluació continuada
- L’adquisició de les competències es va
construint al llarg del temps, l’avaluació
també s’ha d’anar produint de manera
continuada.
- L’estudiant ha de rebre regularment un
feedback al voltant del seu nivell
d’assoliment.
- La reducció de l'avaluació a un examen
final d'un temari és inapropiat.
- Consideració de fonts múltiples i
diverses d'avaluació al llarg del trimestre.
1
El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
L’Activitat de l’estudiant, com a eix clau de la
docència, implica que el professor ha de:
1. Definir les competències transversals i específiques
que s’han d’assolir
2. Especificar els mecanismes d’avaluació
3. Concretar els continguts de referència
4. Planificar les activitats
5. Disposar els recursos i materials que es requereixin per
a les activitats
Pla Docent
El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics d’organització
de la docència
1
Converteix la docència en vàries activitats
diferents que se succeeixen i es combinen
al llarg d’un trimestre.
• Tradicionalment
-
Classes teòriques
Classes pràctiques
• “Mètode Bolonya” UPF
- Sessions magistrals
-
(gran grup)
Sessions de seminari
(grup reduït)
Classes pràctiques
1
El “Mètode Bolonya”: Trets bàsics
d’organització de la docència
• Principis que s’apliquen (Grau):
1 crèdit = 25 hores. Distribució:
- Càrrega lectiva en aula:
entre un 30 i un 25% dels crèdits de
l’assignatura
70% Magistralitat
30% Seminaris
(màxim 20 estudiants)
- Altra dedicació fora d’aula:
entre el 75 i el 70% de crèdits de
l’assignatura
El Mètode Bolonya: Trets bàsics
d’organització de la docència
1
• Principis que s’apliquen (Màster):
1 crèdit = 25 hores. Distribució:
- Càrrega lectiva en aula:
entre un 15 i un 30% dels crèdits de
l’assignatura
40% Magistralitat
-
60% Seminaris
(màxim 20 estudiants)
Altra dedicació fora d’aula:
entre el 85 i el 70% dels crèdits de
l’assignatura
2
Implicacions del “Mètode Bolonya”
1. Implicacions a nivell
d’organització de la docència
2. Implicacions a nivell metodològic
- canvi de rol dels agents
implicats
- enfocament
- metodologia
- desenvolupament
- disseny
Repercussions a l’organització de la docència
2.1
1. Espais: aules per al treball en seminari i per
al treball autònom de l’estudiant en grup o
individual.
2. Canvis en el recompte del temps de
dedicació del professor (Revisió del Pla
d’Activitat Docent)
3. Distribució d’horaris: dificultat d’ajustar
l’horari de l’estudiant i el professor.
4. Revisió d’aplicacions informàtiques
davant les noves necessitats: gestió de
seminaris, etc.
5. Formació tècnica i didàctica del docent
per tal d’afrontar amb èxit la nova
metodologia.
2.1
•
Implicacions metodològiques
Canvi en el rol dels agents
principals: estudiant i docent
E/A Presencial
(dins de l’aula)
Estudiant
E/A Dirigit
(Fora de l’aula)
E/A Autònom
(Fora de l’aula)
Professor
2.2
•
Implicacions metodològiques
Canvi en l’enfocament de l’assignatura:
Ja no s’organitza al voltant d’un temari o d’uns
continguts, sinó que passa a ser el resultat de la
planificació de l’activitat de l’estudiant, com a
estratègia per a què aquest adquireixi unes
competències.
Dins d’aquest enfocament, el contingut, que ha de
continuar sent rigorós i de qualitat, passa a ser una
peça més per a què l’estudiant assoleixi uns resultats
d’aprenentatge, a través del seu treball dins
l’assignatura
Implicacions metodològiques
2.1
•
-
Canvi en el desenvolupament de
l’assignatura:
Sessions de gran grup / Sessions de
seminari
Metodologies actives (learning by doing),
que li permetin a l’estudiant aprendre a
investigar i construir idees pel seu
compte, a treballar en equip, a resoldre
problemes reals i a buscar estratègies
d’actuació.
Això no s’aconsegueix prenent apunts i
memoritzant exclusivament.
2.1
•
-
-
Implicacions metodològiques
Canvi en el disseny de l’assignatura:
Relació explícita dels elements de
l’assignatura, de manera que cada activitat,
pràctica, exercici, material o recurs de
l’assignatura tingui sentit per a l’adquisició
d’unes competències.
L’estudiant és el protagonista del procés i ha
d’estar informat en tot moment del que fa,
del que ha fet i del què farà, tant a dins de
l’aula (sessions de gran grup i seminaris),
com fora de l’aula.
Pla Docent
•
3
Valoracions de la implantació del “Mètode
Bolonya”
Una bona posada en pràctica del “Mètode
Bolonya” passa per:
1. El Pla Docent ha d’esdevenir el mecanisme de
redisseny de l’assignatura.
2. Cal explicar a l’estudiant el seu canvi de rol i la
nova metodologia.
3. Els seminaris han de ser un espai real d’interacció
entre estudiant i docent.
4. Cal coordinació entre docents per a l’adequada
gestió de la dedicació de l’estudiant.
5. Cal tenir especial cura dels materials d’estudi.
6. És important que l’estudiant es trobi guiat en el
procés d’aprenentatge més enllà de l’aula.
7. Cal compactar el temari de l’assignatura.
Pla Institucional de la UPF
•
Curs 2005-06
Grau






L.
L.
L.
L.
L.
L.
en
en
en
en
en
en
Administració i Direcció d’Empreses
Biologia (2004)
Economia
Humanitats
Publicitat i Relacions Públiques
Traducció i Interpretació
.
Pla Institucional de la UPF
• Curs 2006-07
– Grau

E. Informàtica, E. Telecomunicacions i Dret.
Debat i elecció de les noves titulacions.

Másters oficiales.

– Postgrau
• Curs 2007-08
– Grau


Finalització de l’inici del Pla Institucional (1r curs).
Redacció els nous plans d’estudi (MEC).
I ara què?
• Decisió de la variant del model a seguir per
cada titulació.
• Formació de PDI i PAS en el nou paradigma.
• Càlcul de la repercussió del model sobre la
dedicació del professorat.
• Creació d’un nou model d’activitat docent.
• Planificació de les necessitats logístiques
segons el model.
• Creació dels mecanismes de gestió del
procés.
• Estimació pressupostària de les necessitats
generades pel canvi.
Un exemple d’adaptació a l’EEES:
L’experiència pilot de Biologia
Experiència pilot d’adaptació a l’EEES
Part de la docència en format
“Aprenentatge basat en
problemes”
Introducció del Portafoli per fomentar
4 competències transversals
Treball autònom en grup
amb la supervisió d’un tutor
- Parlar em públic davant un auditori
- Escriure correctament
- Buscar informació i usar les TIC
- Treballar en equip
Experiències amb èxit en el cinquè curs
Característiques del projecte pilot
• 20 % de la docència en format ABP
• Grups reduïts amb supervisió d’un tutor
• 3 problemes per trimestre
• 3 setmanes per cada problema
• 2 sessions presencials setmanals (tutor, sense tutor)
Característiques del projecte pilot
• Activitat interdisciplinària (problemes amb objectius
de 2 o 3 assignatures).
• Horari blindat (10 hores setmanals: 4 presencials;
2 amb tutor i 2 sense tutor)
• Avaluació conjunta (10% nota totes les assignatures)
• Implicació de tot el professorat
• Formació prèvia (tots)
• Elaboració dels problemes (responsables)
• Tutorització de sessions (tots)
• Correcció d’informes (responsables)
• Reunions de seguiment i valoració del procés (tots)
Els problemes
• Els problemes
• De situacions reals i properes als estudiantes
• Escenaris motivadors de necessitades d’aprenentatge
• Problemes oberts (poden tenir més d’una solució)
• Diferents formats: narracions, teatre, casos de laboratori
• Com s’elaboren?
Conjunta per responsables d’assignatures (2 o 3)
•Definició dels objectius d’aprenentatge
•Disseny del problema
•Elaboració d’una guia per als tutors
Exemples de problemes
• Primer curs
– Ai Maria, per què vam decidir estudiar
Biologia! [Física + Química]
– Formigator [Física + Zoologia]
– La guerra del tomàquet [Botànica +
Bioquímica]
– La cursa de 100 m [Fisiologia +
Anatomia + Biologia cel·lular]
• La seva resolució
• Plantejament de preguntes
• Cerca d’informació
• Treball dels nous continguts
• Integració dels nous continguts
• El seu tancament (informe final de grup)
• Presentació del cas
• Desenvolupament
• Anàlisi
• Conclusió
• Bibliografia
• El treball en equip
• Grups de 10-12 estudiants
• Assignació de tasques (coordinadors i editors)
• Declaració de la distribució de tasques a l’informe final
• Avaluació del procés
Opinions dels participants sobre el projecte pilot
Dels estudiants
•Valoració general positiva (especialment el treball en grup)
• Alguna inseguretat amb el mètode
• Temps de dedicació al començament
• Problemes amb el repartiment de tasques
• Percepció de menys aprenentatge de continguts concrets
• Dificultat per entendre el què es requereix a l’informe
• Demanda de feedback després dels problemes
Dels tutors
• Valoració general positiva (més que la dels estudiants)
• Dificultat en l’avaluació
• Dubtes sobre l’assoliment de tots els objectius
Gràcies