Transcript UD 03. Energies alternatives Introducció Objectius Didàctics / Abans

UD 03. Energies alternatives
●
Introducció
●
Objectius Didàctics / Abans de començar...
●
Centrals solars
●
Centrals eòliques
●
Centrals geotèrmiques
●
Centrals mareomotrius
●
La biomassa
●
Aprofitament dels RSU
●
Procediments d'estalvi energètic
UD 03. Introducció
●
Objectius didàctics
●
●
●
Entendre com l'electricitat es genera a partir de fonts no
convencionals. Relacionar-ho amb efectes físics
Identificar, a cada tipus de central, quin és l'element
cabdal que genera l'electricitat i saber descriure el
funcionament de les seves parts
Entendre la problemàtica derivada de la dependència
d'aquestes fonts de factors atmosfèrics
UD 03. Introducció
●
Objectius didàctics (II)
●
Explicar els avantatges de les energies renovables
●
Entendre el concepte de cicle del CO2
UD 03. Introducció
●
Abans de començar...
●
Recordem en quins efectes físics es basava l'obtenció de
l'electricitat?
–
●
Recordem què és l'efecte hivernacle?
–
●
Com aprofitem la natura en cada cas?
Com es provoca aquest efecte?
Recordem el concepte d'impacte ambiental?
–
Impactes de les diferents central?
UD 03. Introducció
●
També es diuen renovables
●
Però: hidroelèctrica és renovable i convencional
●
La majoria tenen el seu origen al Sol
●
Importància creixent
●
●
Disminuir dependència de combustibles fòssils
●
Reduir impacte a la natura
Es marquen objectius a nivell europeu
UD 03. Introducció
●
Beneficis de la seva utilització
●
Reducció emissions CO2 per càpita
●
Aprofitament recursos autòctons i diversificació
●
Suport a indústria d'alta tecnologia
–
Lloc de treball, pols d'activitat econòmica, gran potencial
●
Protecció de l'entorn natural
●
Beneficis socials: nuclis aïllats electrificats
●
Suport a centres de recerca laboratoris, universitats...
●
Afavorir el reequilibri territorial
UD 03. Centrals solars
●
●
Sol: reactor de fusió. Conté H, He i C
●
Dos Hidrògens per formar un Heli
●
Cada segon: en E 4·106 Tm de massa
L'atmosfera elimina radiacions nocives
●
●
Arriba: 40% visible, 57% IR i 3% UV
La radiació: directa o difusa
●
●
Directa: arriba a la superfície directament
Difusa: arriba després de reflectir-se amb pols i vapor
d'aigua
UD 03. Centrals solars
●
Inconvenients per l'aprofitament
●
Radiació dispersa i inconstant a la superfície
●
S'ha de transformar quan arriba
–
●
A gran escala: grans superfícies ocupades
–
●
No es disposa d'emmagatzematge eficaç
Densitat energètica baixa: 1 KW/m2 màxim
Inversió inicial cara
–
Sistemes de captació encara cars
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament
●
Via tèrmica: radiació solar en tèrmica
–
Sistemes actius: captadors amb o sense concentració
●
De T baixa: Ex: captadors plans o col·lectors (efecte hivernacle)
Aigua sanitària, calefacció...
De T mitjana i alta
–
●
–
–
–
–
●
●
Centrals termosolars
Forns solars ( y = x2). Fins a 4000C
També per a experimentar: vehicles hipersònics...
Sistemes passius: Cases amb disseny arquitectònic ad-hoc
Conversió fotovoltaica: radiació en electricitat directament
UD 03. Centrals solars
●
Centrals termosolars
●
La radiació es concentra sobre un fluid (H20, Na, oli tèrmic)
●
Amb bescanviador de calor: vaporitzem aigua
●
Aquesta aigua mou un grup turboalternador
●
Els sistemes més emprats:
–
Sistemes heliotèrmics amb col·lectors distribuïts
–
Sistemes de torre central
UD 03. Centrals solars
●
Centrals termosolars (II)
●
Centrals amb col·lectors distribuïts (DCS)
–
També anomenats col·lectors de concentració
–
Concentren radiació rebuda en receptor de superfície reduïda
–
Assolim T fins a 300C
–
Produeix vapor a alta T: electricitat o usos industrials
–
Inconvenients
●
Només aprofiten radiació directa
●
No adient per a zones nuvoloses
–
Tenen sistema de seguiment del Sol
–
Circula recursivament fins a assolir la T necessària
●
Abans de bescanviador: magatzem per assegurar T=ct
UD 03. Centrals solars
●
Centrals termosolars (III)
●
Centrals de torre central (CRS)
–
Aprofiten l'energia solar a alta T
–
Gran superfície d'heliòstats
–
Concentra la radiació solar a l'interior de la torre
–
Heliòstats: sistema de seguiment del sol (2 eixos)
●
–
Només aprofiten radiació directa
Rendiment termodinàmic més elevat que DCS
●
T superior al fluid tèrmic: normalment Na
●
Són les que es construeixen actualment
UD 03. Centrals solars
●
Centrals termosolars (IV)
●
Conversió fotovoltaica
–
Transformen directament la radiació solar
–
Mitjançant captadors: cèl·lules fotovoltaiques
–
Material semiconductor (en general Si)
–
Emet e- en incidir-hi fotons: efecte fotovoltaic
●
Efecte conegut des del s.XIX
●
Dècada dels 50 (s.XX). Unió P-N es fa servir: radiant →elèctrica
UD 03. Centrals solars
●
Centrals termosolars (V)
●
Conversió fotovoltaica (II)
–
–
Característiques:
●
Rendiment de la transformació molt baix: 15-20%
●
Tensió màxima en borns: 0,58V (si rep P= 1KW/m 2)
●
Connectem cèl·lules en sèrie: 18V
●
Posteriorment: inversor (de DC a AC) i transformador (adequació)
Emprat: petits consums in situ
●
Instal·lacions aïllades de la xarxa comercial. Rurals, senyalització...
De vegades: bateries (acumulació i regulació de càrrega)
Instal·lacions connectades: centrals fotovoltaiques, edificis
–
●
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa
●
Bàsicament: ACS, calefacció i climatització
●
Basats a l'efecte hivernacle
–
Un objecte, en rebre radiació solar, s'escalfa
–
Emet la calor, en part, en forma d'IR
–
Hem d'impedir que aquesta radiació IR escapi
●
Objecte opac a l'IR
●
Vidre (el més emprat). Reflecteix l'IR
●
Exemple: cotxe (↑T pels vidres i radiació solar)
●
Aquesta radiació la captem i es transmesa a un fluid
–
Superfície negra i no brillant (mínima emissió)
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa (II)
●
Sistemes passius: arquitectura bioclimàtica
–
Busca confort: elements arquitectònics que milloren
l'aprofitament de l'energia solar i ventilació natural
–
Principis: ús i disposició de materials (part de l'edifici)
–
Factors: orientació, forma de l'edifici, capacitat tèrmica dels
materials emprats, obertures, grau d'aïllament dels murs...
–
Elements bàsics:
●
Vidreres: capten energia solar i la retenen: hivernacle
●
Massa tèrmica: magatzem de calor: parets, murs...
●
Elements de protecció: aïllaments, persianes...
●
Reflectors: increments de radiació a l'hivern i protecció a l'estiu
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa (III)
●
Sistemes actius
–
Es basen en la captació d'energia elèctrica: col·lectors plans
●
I transferència a sistema d'emmagatzematge
–
Escalfen un fluid: aigua o aire (sistemes d'aigua o aire)
–
ACS i calefacció
–
Estructura:
●
Subsistema de captació
●
Subsistema d'emmagatzematge
●
Subsistema de consum
–
–
Circuit obert o sistema directe
Circuit tancat o sistema amb bescanviador
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa (IV)
●
Sistemes actius (II)
–
Subsistema de captació: Col·lectors solars i elements que
comuniquen amb emmagatzematge: canonades, bombes...
–
Subsistema d'emmagatzematge: Intermediari captació-consum.
En general: dipòsit d'aigua aïllat. Aire: jaç de còdols
–
Subsistema de consum: Canonades i elements que connecten
emmagatzematge amb punts de demanda: dutxes, radiadors...
●
Sistema auxiliar: per si tenim absència prolongada (elèctric, gas-oil)
●
Circuit obert: aigua utilitzada directament pel consum
Aigües corrosives: tractament. Risc de gelades: anticongelant
Circuit tancat: o bescanviador: dos circuits independents
–
●
–
–
Primari: amb tractaments anticorrosió
Secundari: consum pròpiament dit
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa (V)
●
El col·lector o captador
–
–
Element principal de la instal·lació
●
Capta l'energia solar i la transfereix al fluid
●
Basat en l'efecte hivernacle
El més estès: col·lector solar pla (fins a 60C)
●
–
D'altres: parabòlics: i plans aïllats amb el buit: 120C
Plans: orientats cap al sud per maximitzar temps d'exposició
●
Incidència el més perpendicular possible
●
Exemple: hivern, estiu a l'hemisferi nord de la Terra
UD 03. Centrals solars
●
Sistemes d'aprofitament d'energia solar a T baixa (VI)
●
El col·lector o captador (II)
–
Placa absorbent: absorbeix radiació solar i cedir-la en forma de
calor al fluid
●
–
Coberta transparent: Reduir pèrdues: efecte hivernacle
●
–
–
Conjunt de tubs i superfície de captació amb tractament (absorció màx)
Trempat (cops) i poc Fe2O3 (absorbeix energia solar que no hi entrarà)
Aïllament tèrmic: redueix pèrdues a laterals i fons
●
En general: llana i vidre, escuma PUR
●
També: cara que mira a l'aïllant: reflectant de l'IR
Caixa contenidora: Ha de donar rigidesa i estanquitat
●
Resistent a intempèrie (plàstic o, en general, acer)
UD 03. Centrals eòliques
●
Aprofitament energètic de l'energia del vent
●
●
Vent: zones a diferent T. També: rotació terrestre...
Fem servir aeroturbines (molins de vent)
●
Extreu part de l'Ec del vent
●
Sistema de captació: pales (giren solidàries a un eix)
●
Obtenim Energia Mecànica
●
Ja podem fer girar un alternador (CA)
–
També: aprofitar directament aquesta Energia Mecànica
UD 03. Centrals eòliques
●
Potència que podem obtenir del vent
●
P = 0,5 · A · v3 · ρ · Cp
–
P: Potència en Watts
–
ρ: densitat de l'aire (1,225 Kg/m3 en CN)
–
A: àrea escombrada per les pales (m2)
–
V: velocitat del vent (m/s)
–
Cp: coeficient de potència (o rendiment de la màquina)
●
Valor màxim teòric: límit de Betz (0,59)
●
A la pràctica: entre 0,1 i 0,5
UD 03. Centrals eòliques
●
Tipus d'aeroturbines
●
●
Aeromotors
–
Utilitzen directament l'energia mecànica de l'eix
–
Entre 12 i 24 pales de diàmetre fins a 8m
–
Rendiment baix, però a baixa v de vent (2 m/s). Màx P: 5-6 m/s
–
Potències baixes: 0,5 i 20 KW (bombament d'aigua de pous)
Aerogeneradors
–
Màquines ràpides
–
2 o 3 pales de perfil aerodinàmic i diàmetre variable (depèn: P)
–
Vent mínim a 4-5 m/s (Màx potència: 10-14 m/s)
–
Potències: 25 a 1500KW
UD 03. Centrals eòliques
●
Parts d'una aeroturbina
●
●
Rotor o turbina: transforma energia de vent en mecànica
–
Pales unides a un eix
–
Superfície escombrada: àrea de captació (determina P)
Sistema d'orientació
–
●
Col·loca el rotor perpendicular a la direcció del vent
Sistema de regulació
–
Disminueix v d'engegada
–
Manté potència i velocitat de rotor
–
Atura rotor quan se sobrepassa una v determinada
UD 03. Centrals eòliques
●
Parts d'una aeroturbina (II)
●
Convertidor energètic
–
●
Bancada
–
●
Part mecànica: transmet o transforma l'energia mecànica
Element estructural (amb la carcassa) i de protecció
Suport o torre
–
Suport de tot l'equip. Eleva rotor i absorbeix vibracions
UD 03. Centrals eòliques
●
Parts d'una aeroturbina (III)
●
Funcionament del conjunt
–
El vent venç la inèrcia del rotor: v d'engegada (2-4m/s)
●
Els aeromotors ja poden començar a funcionar
●
Els aerogeneradors no es poden connectar a la xarxa (4-5 m/s)
–
–
És la velocitat de connexió
Si la v del vent creix: més potència i millor rendiment
●
Màxim rendiment: velocitat de disseny
●
Potència màxima: potència nominal de l'aparell (V nominal)
●
●
A partir d'aquest punt: regulació per mantenir o reduir velocitat del
rotor
És la velocitat de parada o desconnexió
UD 03. Centrals eòliques
●
Tipus d'aerogeneradors
●
●
L'energia mecànica del rotor: multiplicador --> generador
–
Multiplicador: sistema d'engranatges
–
Adapta la baixa velocitat de rotació al generador (més adient)
Dues tipologies: verticals i horitzontals
–
Aerogeneradors verticals
●
Generador a prop de la base (manteniment senzill)
●
Sempre orientats per simetria
●
Rendiment inferior als d'eix horitzontal: menys desenvolupament
UD 03. Centrals eòliques
●
Tipus d'aerogeneradors (II)
●
Aerogeneradors d'eix horitzontal
–
Els més desenvolupats: baixa i alta potència (>1 MW)
–
Segons posició de rotor vs torre
–
●
Rotors esquena al vent. Sense sistema d'orientació: ho fa la carcassa
●
Rotors cara al vent. Si el necessiten (cua, hèlix lateral)
Segons nombre de pales
●
–
Monopala, bipala o tripala (millor equilibratge vs variabilitat del vent)
Segons si les pales poden girar al voltant del seu eix
●
Pas fix (no) o variable (sí). Millor adaptació, més producció
UD 03. Centrals eòliques
●
Tipus d'aerogeneradors (III)
●
Aerogeneradors d'eix horitzontal (II)
–
Sistemes de control
●
Per aconseguir funcionament el més proper al nominal
●
Independentment de velocitat del vent
Sistema format per control de potència, velocitat rotor i control
d'orientació
●
Si la velocitat puja molt: frens hidràulics
–
UD 03. Centrals eòliques
●
Parcs eòlics
●
●
Instal·lacions que aprofiten energia elèctrica generada
pels aerogeneradors
Classificació
–
No connectades a xarxa comercial
●
Electrificacions rurals, senyalització...
●
Aerogenerador de petita potència i sistema d'acumulació
●
De vagades: amb grups dièsel o fotovoltaiques
–
Connectades a xarxa com a suport d'energia consumida
–
Connectades a la xarxa com a central generadora
UD 03. Centrals eòliques
●
Parcs eòlics (II)
●
●
●
Molts aerogeneradors en paral·lel
–
Formen un parc
–
Per a obtenir potències elevades
–
En general iguals i de potències elevades
En blocs de 5 o 6 màquines
–
Cada bloc: alimenta transformador 400/25000V
–
A transformador: s'adequa a característiques de xarxa
Sector eòlic
●
Alt creixement: potència i desenvolupament trecnològic
UD 03. Centrals geotèrmiques
●
●
Geotèrmia: calor de la Terra
Energia geotèrmica: part de l'energia intrínseca de
la Terra que es manifesta en forma de calor
●
●
Per terme mitjà: 3C/100m
–
No homogeni
–
Al centre: s'estimen un 6000C
Es transmet per conductivitat
–
Roques de baixa conductivitat: s'hi acumula
–
Tot i així: font d'energia difusa molt important
UD 03. Centrals geotèrmiques
●
●
Hi ha indrets on el flux és 10-15 vegades superiors
●
Anomalies geotèrmiques
●
Entre 1.000 i 2.000m: 200-400C (en comptes de 40-80C)
●
Depenen de plaques tectòniques
Condicions geològiques determinants
●
Presència (a 1-2Km) de roques poroses i permeables
–
Acumulació i circulació de fluids (pluja infiltrada)
●
Flux de calor anormal (del magma) que escalfi l'aqüífer
●
Capa impermeable que eviti dissipació de l'aigua
UD 03. Centrals geotèrmiques
●
●
Formes d'obtenció de l'energia
●
De vegades flueix de manera natural
●
D'altres: dues canonades perforant l'escorça terrestre
–
Per una injectem aigua freda a pressió
–
Per l'altra: recollim aigua calenta o vapor
Classificació dels jaciments
●
D'entalpia o energia alta: T>150C. Obtenim electricitat
●
D'energia mitjana: 90-150C
●
D'energia baixa: T<90C
–
Calefacció i ACS a habitatges
UD 03. Centrals geotèrmiques
●
Tipus de centrals
●
●
●
Depenen del tipus de fluid obtingut
–
Vapor sec o vapor humit
–
Determinen el tractament previ a l'entrada a la turbina
També: segons el cicle del vapor
–
De condensació: el vapor es condensa en sortir de la turbina
–
Sense condensació: evacuem directament a l'atmosfera
Per últim: de baixa T
–
Vaporitzem fluids amb baixa T d'ebullició (freó)
–
Movem grup turboalternador
UD 03. Centrals geotèrmiques
●
Inconvenients
●
●
–
Corrosió del vapor sense tractar
–
Possible obstrucció de canonades
A canvi: ràpida posada en marxa de les
instal·lacions
●
●
Curta vida de les instal·lacions
Uns 2 anys
Gran potencial a Espanya
●
De moment, residual: 0,01% d'energia primària
UD 03. Centrals mareomotrius
●
Generalitats
●
●
●
L'aigua del mar emmagatzema calor (del Sol)
Ones, corrents marins (pel vent) i marees originen
moviment de grans masses d'aigua
Poc aprofitat
–
Efectes corrosius de l'aigua salada
–
Condicions atmosfèriques adverses
–
Dificultats de transport
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les marees
●
Moviment cíclic d'ascens i descens del nivell de l'aigua
●
Amplitud de les marees. Més gran de 5m
●
–
Diferència entre nivell màxim i mínim
–
Depèn de distància a la Lluna i orografia
–
Molt petita a mars tancats
Necessita característiques geogràfiques adequades
–
Badies, cales... hem de crear un embassament
–
Construïm un dic: retenim aigües
–
Després obrim comportes: aprofitem Ep
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les marees (II)
●
Inconvenients
–
Alta despesa econòmica d'instal·lació
–
Funcionament discontinu
–
Puntes de producció a la nit
●
●
Quan la demanda energètica és més baixa
S'experimenta un nou model de turbina
–
Àleps concèntrics al flux
–
Més barata d'instal·lar i mantenir
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les ones
●
Generada pel vent en superfície
–
Vent: generat pel Sol
●
Aquesta energia viatja fins que es trenca (costa)
●
Es calcula: 8 KW/m de costa
–
●
Es necessiten materials lleugers i resistents (cars)
–
●
Llum: 1 KW/m2 vent: 0'3 KW/m2
Resistència mecànica (temporals) i a la corrosió
La seva freqüència no és previsible (3-30 cicles/min)
–
Dificulta el seu aprofitament
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les ones (II)
●
Principi dels dispositius
–
L'ona pressiona un cos que comprimeix un fluid
●
–
●
Aire o aigua
Aquest fluid acciona una turbina
Prototips
–
Lleba o paleta oscil·lant de Salter
●
Pales independents unides a eix comú
●
Pales oscil·len amb les ones: accionen motor
●
El motor comprimeix un fluid (fins a la turbina)
●
Rendiments elevats* de fins al 35%
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les ones (III)
●
Boia Masuda o convertidor pneumàtic
–
Moviment descendent de l'ona: aspira aire (per turbina)
–
Moviment ascendent: desplaça aire cap l'exterior de la boia
(per turbina)
–
Turbina de doble acció: gira en el mateix sentit en tots dos
casos
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia de les ones (IV)
●
Cilindre oscil·lant de Bristol
–
Cilindre de formigó. Llargada: 45m, diàmetre: 11m
–
Ancorat al fons del mar
–
Peus extensibles: es mouen quan el cilindre es balanceja
–
●
Succionen i bombegen aigua a P elevada
●
Arriba a una turbina
El corrent generat: circula per cables submarins
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia tèrmica dels oceans
●
Aprofitem la diferència de T entre la superfície i capes
profundes del mar
–
Fem cicle termodinàmic i generem energia
–
El gradient ha de ser com a mínim de 20C
●
–
Mars tropicals: gradient de 25C (profunditat: 500-1000m)
Dos sistemes alternatius
●
Circuit obert: evaporem aigua a P baixa: movem turbina
●
Circuit tancat: evaporem fluid de Teb baixa (freó, NH 3...)
–
–
També movem turbina
Després condensem amb aigües fredes profundes
UD 03. Centrals mareomotrius
●
L'energia tèrmica dels oceans (II)
●
Actualment en desenvolupament
●
Inconvenients:
–
Rendiment baix: 7%
–
No coneixem l'impacte de les grans instal·lacions
●
No se n'han fet encara
●
Possible impacte climàtic
UD 03. La biomassa
●
Generalitats
●
Tota la matèria viva a la Terra
●
Energèticament: m.o. D'origen vegetal o animal
●
–
Obtinguda naturalment o amb transformacions artificials
–
Que pugui ser emprada amb finalitats energètiques
El seu origen és la fotosíntesi vegetal
–
Plantes absorbeixen CO2 i emeten O2
–
Generen substàncies orgàniques
●
Hidrats de carboni, sucres, midons...
UD 03. La biomassa
●
Processos físics
●
Preparen la biomassa per a ser combustible o processos
posteriors (bioquímics o termoquímics)
–
Homogeneïtzació (o refinament)
●
Ganulometria, humitat o composició
–
–
Mitjançant: trituració, estellatge, assecatge...
Densificació
●
Fabricar formats amb densitat més elevada (pèl·lets)
●
Millorem transport i emmagatzematge
UD 03. La biomassa
●
Processos termoquímics
●
Sotmetem la biomassa a P i T i obtenim combustibles
●
Piròlisi o destil·lació seca
–
Degradació tèrmica en absència d'oxigen
–
Mètode tradicional d'obtenció de carbó vegetal
–
Obtenim part líquida i gasosa (gas pobre)
●
●
Investigació: obtenir fracció líquida de propietats ≈ petroli
Gasificació
–
Combustió incompleta en presència d'oxigen en gasògens
–
Gas pobre amb H2, CO i CH4 entre d'altres
●
Si hi introduïm O2 (no aire): gas de síntesi (Pc superior al pobre)
UD 03. La biomassa
●
Processos bioquímics
●
Processos de fermentació
●
Digestió anaeròbica
–
Fermentació (sense oxigen) obtenint biogàs
–
A un digestor: m.o. amb bacteris
●
N'obtenim CH4 i CO2
●
Durada del procés: funció de T
–
–
De vagades per a obtenir-la: emprem el mateix biogàs
Fem servir efluents líquids i aigües residuals molt contaminades
●
●
Reduïm càrrega contaminant
Emprat a països en desenvolupament i explotacions agrícoles i
ramaderes
UD 03. La biomassa
●
Processos bioquímics (II)
●
Fermentació aeròbica o alcohòlica
–
Obtenim bioalcohol (etanol)
●
–
Fermentació: bacteris en presència d'aire amb materials orgànics
rics en sucres i midons
Es pot emprar com a combustible en motors d'explosió
●
Brasil: emprat bioalcohol obtingut de la canya de sucre
UD 03. La biomassa
●
Biocombustibles
●
Combustibles líquids
●
Obtinguts de la biomassa
●
Objectiu: substituir els combustibles d'origen fòssil
●
Menys contaminants (i afavoreixen diversitat)
●
Tipus
–
Biodièsel
–
Bioalcohols
UD 03. La biomassa
●
Biocombustibles (II)
●
Biodièsel
–
Procedent d'olis vegetals
●
–
Purs o usats (olis per cuinar)
Primers motors dièsel: l'empraven
●
Però: petroli més abundant i barat
●
Actualment: tornen a ser importants
–
–
Però: adaptar els motors i costos elevats
Actualment: processos de fabricació millorats
●
Es fa servir a motors dièsel sense transformació
UD 03. La biomassa
●
Biocombustibles (III)
●
Bioalcohol: metanol o etanol
–
Bioalcohols: emprats als motors Otto (abans de la gasolina)
–
Metanol
–
●
S'obté del gas natural o derivats del petroli
●
Additiu a les benzines MTBE i carburant d'altes prestacions
●
L'obtingut de la biomassa està en desús
Etanol
●
Fermentació aeròbica de m.o. Amb sucres o midons
●
Combustible: sol o barrejat amb fòssils (dièsel o benzina)
Dièsel: moltes modificacions. Gasolina: poques
Additiu: ETBE per a gasolines sense plom (molt emprat, sense modificar)
–
●
–
Futur: Biodièsel 18% gasoil. Bioetanol barreja directa i ETBE a totes
les gasolines
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Són els generats per l'activitat domèstica
●
●
Nuclis de població i zones d'influència
RSU: a l'alça
●
Creixement demogràfic
●
Concentració de població
●
Consum de productes envasats
–
I d'envelliment ràpid
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Procediments d'eliminació dels RSU
●
●
Abocament
–
Emmagatzematge sobre el terreny i enterrament
–
Inconvenients
●
Requereix grans superfícies de terreny
●
Emplaçaments amb vida limitada
●
Emissió de gasos i riscos de contaminar aqüífers
Compostatge
–
Separació de la matèria orgànica
–
Tractament mitjançant fermentació
–
Producte per a jardineria, agricultura...
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Procediments d'eliminació dels RSU (II)
●
●
Reciclatge
–
Separació de les fraccions dels RSU
–
Reincorporades a processos de producció/consum
Incineració
–
Eliminació mitjançant combustió
–
Els gasos resultants han de ser tractats
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Mediambientalment
●
●
Millor estratègia:
–
Combinar recollida selectiva amb reciclatge i compostatge
–
Limitar incineració i abocament per rebuigs residuals (dels
anteriors processos)
Valoració energètica
–
No són la millor solució
–
Aprofitem el biogàs
●
–
A la fermentació de la matèria orgànica
Recuperem energia tèrmica
●
De la combustió a les incineradores
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Els ecoparcs
●
●
Instal·lacions: permeten obtenir energia i adob dels RSU
de poda
Dues línies de tractament
–
Tractament de fracció orgànica de recollida selectiva
–
Tractament de la fracció resta
●
Obtenir (sense O2) biogàs i material digerit (compost)
●
Estabilitzar rebuig abans de la disposició final
●
Separar materials valorables: vidre, metalls...
UD 03. Aprofitament dels RSU
●
Recuperació de biogàs als abocadors
●
Biogàs als abocadors: possibles explosions
–
●
A més: contaminació ambiental
Pous de desgasificació i extracció
–
A centrals de bombatge i tractament
●
●
Eliminació d'H2S
Aprofitable
–
Necessitats tèrmiques de l'abocador
–
A les plantes de cogeneració
●
Motors de combustió interna
UD 03. Estalvi energètic
●
És factible el creixement económic continuat
●
●
Només si es basa en desenvolupament sostenible
Llibre verd sobre l'eficiència energètica
●
Comissió Europea
●
Espanya: Pla d'Acció 2005-2007
–
E4 2004-2012
–
Estalvis 8'5% energia primària
–
Fins a 20% d'estalvi en petroli
UD 03. Estalvi energètic
●
Consells pràctics
●
●
Calefacció i climatització
–
Disminuir pèrdues de calor: aïllaments
–
Ajustar el nivell de climatització
–
A l'hivern: córrer cortines i abaixar persianes a la nit
Il·luminació
–
●
Llums de baix consum
Frigorífics i congeladors
–
A, A+, A++
–
No col·locar-les a prop de fonts de calor
UD 03. Estalvi energètic
●
Consells pràctics (II)
●
●
●
Cuina
–
Baixar foc quan l'aigua està a ebullició
–
Emprar el microones per a petites quantitats
Rentar
–
Rentadora i rentavaixelles: a plena càrrega
–
Rentar plats a mà i aigua calenta: no rendible
Bany
–
Termòstat <40C
–
Bany: 4 vegades més que una dutxa