Transcript pas del mite al logos

Pas del mite al logos
Cronos Filosofia - 1
Pas del mite al logos
Cronos Filosofia - 2
Pas del mite al logos
Filosofia ?
Filosofia, del grec filos, amic, anhel, desig, afany [filein, estimar] i sofia,
saviesa, saber: «amic del saber o «anhel, afany de saber o saviesa»
La filosofia comença la seva activitat al
segle -VII / -VI. Data de Tales de Milet, –585.
Però molts indicis porten a més profunditat en
el temps! Anteriorment, coneixement mític.
“El pensador”, terracota del neolític (-11.000) Trobat a Rumania
Pas del mite al logos
Pas del mite al logos
Totes els pobles, totes les cultures, tenen els seus mites.
Mites: unes explicacions o respostes tradicionals i arbitràries
Trets comuns a tots els mites:
-
Personatges llegendaris
-
Relats imaginatius i fantàstics
-
Autor desconegut i col·lectius
-
Caràcter tradicional i acrític
-
Funció educadora
-
Expliquem el present recorrent al passat
-
...
Pas del mite al logos
El rapte de Persèfone
LLibre text, pàg. 12
Hades rapta Persèfone
Fresc de la tomba reial I de Vergina, s. III a.C., Macedònia, Grècia.
Pas del mite al logos
El rapte de Persèfone - 2
Persèfone (Proserpina) restarà un terç de l'any amb el seu marit,
Hades (Plutó), sota terra, mentre que els altres dos terços podrà
viure amb la seva mare, Demèter, en el món superior.
El rapte de Persèfone por Hades
Palau Riccardo, Florència
Pas del mite al logos
Origen del món. Cronos
Caos [espai obert envoltat de foscúria]:
primera manifestació de l’univers.
Del Caos en naixeren:
Gea (Terra)
Mare universal.
Infantà:
Urà
(Cel)
Tàrtar
Indret
profund i
tenebrós
Eros
Amor
Èreb
Tenebres
infernals
Nit
Pontos
(Mar)
Urà (Cel) i Gea (Terra)
engendraren:
Dotze Titans:
Cronos,...
Tres Cíclops
...
Urà, tement ser destronat, els retorna a Gea; però Cronos ...
Cronos (Saturn) i Rea (Fertilitat agrària, Cíbele romana)
engendraren:
Hèstia
Demèter
Hera
Hades
Posidó
Zeus
Cronos, tement ser destronat, devoa els seus fills; però...
Pas del mite al logos
Rea i Cronos
Rea lliura la pedra a Cronos
Crater, c. 460 a.C, Museé du Louvre, París.
Pas del mite al logos
Saturn devorant
el seu fill
Goya. Saturn
devorant el seu fill.
1820-23, Museu El Prado
Pas del mite al logos
Saturn devorant
el seu fill – ??
Saturn (Cronos) devora els
seus fills, les seves obres?
Interpretacions?
----
Pas del mite al logos
Orfeu i Euridice - 1
Orfeu i Euridice Camille Corot, 1796
Pas del mite al logos
Orfeu i Euridice - 2
Orfeu i Euridice, a l’Hades. Rubens
Pas del mite al logos
Orfeu i Euridice - 3
Euridice
s’esvaeix
Pas del mite al logos
Orfeu i Euridice - ??
Què ensenya el mite
d’Orfeu i Eurídice?
----
Pas del mite al logos
El mite, avui
Significat de la paraula mite, ahir:
-
Un relat imaginari que explica una part de la realitat. Narra fets i
accions extraordinàries i plenes de significat. Donen pautes per com
actuar, models de comportament.
Significat de la paraula mite, avui:
-
El mite és un producte cultural de magnificació de certes idees,
personatges, valors, fets o societats. Ara bé, magnificació vol dir
distorsió; perquè s'identifiquen amb qualitats, exagerant-les, que una
cultura estima. Així, funcionen com un ideal o un model a seguir.
Quins mites, avui?
Avui:
Idees:
—Que ets lliure a l'hora de decidir el que compres.
Personatges?
—Creença segons la qual tenir molts diners comporta la felicitat.
Valors?
—Estar convençut que si vas a la moda tindràs molts amics.
Fets?
—Que el món està dividit en bons i dolents. (L’eix del mal!)
Societats
Pas del mite al logos
Text a comentar. Popper
LLibre text, pàg. 13
? a) Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada.
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells
no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen
prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que
inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient
intel·lectual o de la tradició .
Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes,
constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític,
fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions
pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera.
Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que
els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes
teories tan esteses i influents.
Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota
filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del
sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una
concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa
sobre la vida humana.
Popper, K., Com veig la filosofia
Pas del mite al logos
Text a comentar. Popper - 2
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són
conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics.
La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o
que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició .
Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen
prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que
puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva
vida sencera.
Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes
necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i
influents.
Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha
de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu
objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i
amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.
a) Explica
breument
Tots hem absorbit –inconscientment i acríticament- teories o concepcions
del món que guien las nostra vida i les nostres accions pràctiques.
La tasca de la filosofia (professional o no) rau en aplicar la crítica a
aquestes concepcions o prejudicis; qüestionar-se aquestes concepcions
dubtoses és el punt de partida de la filosofia i de la ciència.
Pas del mite al logos
Text a comentar. Popper - 3
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són
conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics.
La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o
que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició .
Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen
prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que
puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva
vida sencera.
Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes
necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i
influents.
Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha
de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu
objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i
amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.
b) Aporta
una idea
Els primers filòsofs coneixien el mites (narracions extraordinàries), però
ells els van qüestionar i van buscar respostes més racionals i
contrastables. La filosofia qüestiona els mites d’avui (explicacions
irracionals).
Pas del mite al logos
Text a comentar. Ortega y Gasset
LLibre text, pàg. 23
? a) Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada.
La primera resposta a la nostra pregunta «Que és filosofia?» pot sonar
així: «La filosofia és una cosa... inevitable». Però té bon sentit plantejarse un problema tan descomunal com és el filosòfic? Si es comença a
parlar aquí de probabilitats caldria declarar que el bon èxit de l'intent
anomenat filosofia és la cosa menys probable del món. Sembla una
empresa boja. Per què cal intentar-la? Per què no ens podem acontentar
a viure i excusar la filosofia? Si no és probable assolir la seva finalitat, la
filosofia no serveix de res, no n'hi ha necessitat. Perfectament; però,
d'antuvi, és un fet que hi ha homes per als quals el fet superflu és
necessari... La filosofia no neix per raó d'utilitat, però tampoc per desraó
de caprici. És constitutivament necessària a l'intel·lecte. Per què aquest
anhel? Per què no ens acontentem amb el que trobem en el món sense
filosofar, amb el que ja és i és allà patent entre nosaltres? Per aquesta
senzilla raó: tot el que és i és allà, tot el que ens és donat, present,
patent, és per la seva essència un simple tros, bocí, fragment, munyó. I
no ho podem veure sense preveure i trobar a faltar la porció que ens
manca.
Ortega y Gasset, J., ¿Qué es filosofía?
Pas del mite al logos
Els mites, es qüestionen
Els filòsofs: Veien incoherències i contradiccions en els
relats mítics. Una experiència semblant a la del nen o nena
que es qüestiona els relats de la infància.
En aquestes circumstàncies, els mites es van discutir i es
donà el pas del mite al logos, és a dir, d'explicacions
tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i
necessàries. No explicacions en funció dels capricis dels
déus, sinó partint de l'observació de la natura i dels
homes; després, teoritzar sobre natura i humans.
Què van fer? Desenvolupar la capacitat humana d'observar,
d'analitzar, de descobrir, de raonar. Fer tot això era fer
ús del logos. Logos = paraula, raó, saber, càlcul.
Pas del mite al logos
El logos de Tales de Milet
Logos de Tales. Origen de tot? Una primera realitat, l'aigua;
aquesta està present en tot tipus de cossos de la natura.
Però altres, crítics: Aigua - Aire - Foc – Terra  4 elements
infinits elements: àtoms i buit
Pas del mite al logos
El logos de Pitàgores
Logos de Pitàgores.
Un papir egipci de -1650
representa un triangle
amb dos costats
mesurant 3, 4; la
hipotenusa 5.
Pitàgores, al segle -VI
salta al teorema, vàlid
per tots els casos: a2 +
b2 = c2; així, 32 + 42 =
52; 9+16=25
Pitàgores: veritats
eternes!! Ànima i Cos
(d’Orfeu)
Pas del mite al logos
El logos de Sòcrates
Logos de Sòcrates.
Coneix-te a tu mateix!
Només sé que no sé res!
Pas del mite al logos
Mite i logos (filosofia)
Mite
Tipus
d’explicació
· Imaginativa i fantàstica,
emocional
· Basada en les vicissituds
dels déus
Logos
· Racional
· Basada en causes naturals,
extretes de l’experiència i de
l’observació.
· Critica, sempre revisable
·Tradicional
Concepció del · Caòtic i arbitrari, ja que no
món
se sotmet a cap llei
· Ordre permanent en el
món, atès està regit per lleis
fixes i estables. Un cosmos.
Avui, també, la filosofia és un pas del mite al logos.
El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir, explicacions
arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions
intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives.
Pas del mite al logos
Què és la filosofia?
 Una recerca del saber,
 d’una manera racional, sistemàtica, crítica.
 Com la ciència, però aquesta es diferencia per l’experimentació.
 Amb qüestions properes a la religió, però aquesta parteix de la fe.
Pas del mite al logos
Algunes característiques
 Manca d’acord: diferents corrents filosòfiques.
 Caràcter residual: matèries i qüestions se’n separen.
 Neix de l’admiració, la sorpresa, el dubte, les situacions límit.
 Problematitzadora: més pes les preguntes, no les respostes.
Visita: Filòpolis > Passeig > Filosofia: un constant pas ...
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/filo/mitlogos.htm
 Universalista i interdisciplinària; integra perspectives
Visita: Filòpolis > Mercat > La paràbola dels elefants
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm
 Actitud crítica.
 Clarificadora, amb anàlisi conceptual.
 Pràctica, amb pautes ètiques.
 ...
Pas del mite al logos
Branques de la filosofia
Visita: Filòpolis > Passeig > Les preguntes de la filosofia
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/pregfilo.htm
Pas del mite al logos
Judici de Paris
Judici de Paris: la poma per a la més bella.
Rubens
Pas del mite al logos
Rapte de Helena
Rapte de Helena Crater segle III-IV dC.
Pas del mite al logos
Ulisses u Odisseu
Pas del mite al logos
Ulisses u Odisseu- 2
Pas del mite al logos
Ulisses u Odisseu- 3. Ciclop Polifem
Homer. Odissea, Cant IX
»Així vaig parlar. Ell acceptà el vi i se’l begué. Li agradà tant
de beure el dolç licor que me’n demana per segona
vegada.: "Dóna-me’n de bon grat encara més, i digues-me
també el teu nom ara de pressa perquè et doni el do
d’hospitalitat, amb el qual et complauré. I és que també la
terra nodridora produeix per als ciclops vi de raïms grossos i
la pluja de Zeus els fa créixer, però això és un traguet de
nèctar i d' ambrosia" .
«Així va parlar, i jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres
vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense
pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del
ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel: "Ciclop,
¿em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però,
dóna’m el present d’hospitalitat que m’has promès. Ningú és
el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els
altres companys".
«Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu
cor despietat: "Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els
teus companys, i els altres abans. Aquest serà l’obsequi
d’hospitalitat". […]
Després es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien pel voltant, en coves, en els cims ventosos.
Ells, en sentir els crits, hi acudien de tot arreu i, drets al voltant de la cova, li preguntaven que
l’anguniejava: "¿Per què, crides tant, Polifem, i et queixes d’aquesta manera en la nit immortal i ens has fet
desvetllar? ¿És que algun dels mortals se t’enduu el ramat contra la teva voluntat? ¿O potser algú t’està
matant amb enganys i violència?".
»EI robust Polifem els va contestar des de la cova: "Companys, Ningú em mata amb enganys i violència".
»Ells li respongueren i li digueren aquestes paraules alades: "Doncs si ningú no t’ataca i estàs tot sol, es
tracta de la malaltia vinguda de Zeus, que no és possible d’evitar; però prega al teu pare, el sobirà Posidó“.