Institut Català del Suro

Download Report

Transcript Institut Català del Suro

Tapones de Corcho: Controles de Calidad
y Huella de Carbono
Manel Pretel
7 de Junio de 2012
ÍNDICE
• Presentación Institut Català del Suro
(ICSURO)
• Normalización y controles de calidad en
tapones de corcho
• Huella de Carbono de los tapones de corcho
• Otras credenciales ambientales
Miembros
• GENERALITAT DE CATALUÑA:
DEPARTAMENTO
AGRICULTURA.
DE
EMPRESA
Y
OCUPACIÓN,
DEPARTAMENTO
DE
• ASOCIACIÓN DE EMPRESARIOS CORCHEROS (AECORK): 50 EMPRESAS.
• CONSORCIO FORESTAL DE CATALUÑA (CFC)
• CÁMARAS
DE COMERCIO: SANT FELIU DE GUÍXOLS, PALAMÓS Y GIRONA.
DE
CATALUÑA:
• MUNICIPIOS: PALAFRUGELL, CASSÀ DE LA FORESTAL
SELVA, SANT
DE FELIU DE GUÍXOLS Y
(70 empresas)
PALAMÓS.
CATALUÑA
• UNIVERSITAT DE GIRONA (UDG)
• RED EUROPEA DE TERRITORIOS CORCHEROS (RETECORK)
Ejes prioritarios
CALIDAD
COMUNICACIÓN
FORMACIÓN
NORMALIZACIÓN
I+D
Calidad
ASESORAMIENTO IMPLANTACIÓN CONTROLES DE CALIDAD
(ISO 9001 y SYSTECODE)
CORK CENTER LABORATORY
ISO 9001
ISO 17025 (en proceso)
INTRODUCCIÓN NUEVAS
(CROMATÓGRAFO)
TECNOLOGÍAS
ANALÍTICAS
Comunicación - convenios
FIRMADO ENTRE WWF/ADENA I INSTITUT, CONGRESO
INTERNACIONAL DEL CORCHO, PALAFRUGELL (18
FEBRERO 2005)
FIRMADO ENTRE RETECORK – CUINA DE
L’EMPORDANET – INSTITUT CATALÀ DEL SURO,
LLAFRANC, GIRONA (13 NOVIEMBRE 2008)
FIRMADO ENTRE RETECORK - VINS I LICORS GRAU INSTITUT CATALA DEL SURO (21 MAYO 2009)
Comunicación - convenios
FIRMADO ENTRE RETECORK – ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE
SUMILLERES- INSTITUT CATALÀ DEL SURO, SAN SEBASTIÁN
GASTRONOMIKA (NOVIEMBRE 2010)
FIRMADO ENTRE RETECORK - DO EMPORDÀ – INSTITUT
CATALÀ DEL SURO, FORUM GASTRONÒMIC, GIRONA
(FEBRERO 2011)
FIRMADO ENTRE RETECORK – ASOCIACIÓN CATALANA DE
SUMILLERES- INSTITUT CATALÀ DEL SURO, FORUM
GASTRONÒMIC, GIRONA (FEBRERO 2011)
Formación
PANEL DE CATA DE CORCHO
CROMATOGRAFÍA DE GASES
Formación
CURSOS PARA SUMILLERES Y ENÓLOGOS
MASTER
SUMILLER
(NOVIEMBRE 2011)
VALLADOLID
ESCUELA HOSTELERIA Y TURISMO,
CETT BARCELONA (MARZO 2012)
ESCUELA SUPERIOR DE HOSTELERÍA DE
BCN (ENERO 2012)
Normalización
DESARROLLO PRIMERAS NORMAS DE TAPONES DE CORCHO A
NIVEL ESPAÑOL (NORMAS CATALANAS DE CORCHO)
SECRETARÍA SUBCOMITE AENOR (FABRICACIÓ DE TAPONES DE
CORCHO)
MIEMBROS COMITE ISO SOBRE CORCHO (GT MUESTREO)
MIEMBROS NATURAL CORK USER GROUP
(GUIA INTERNACIONAL COMPRA DE TAPONES DE CORCHO
2007)
Investigación y desarrollo (I+D)
ESTUDIO TÉCNICAS DE PREVENCIÓN Y
MINIMIZACIÓN MICROORGANISMOS
Y COMPUESTOS QUÍMICOS
RESPONSABLES DE DESVIACIONES
SENSORIALES TAPONES DE CORCHO,
(AECORK-ICSURO)
ESTUDIO LAVADO TAPONES (INIA).
ANÁLISIS CICLO VIDA TAPONES
CORCHO (UAB).
OPTIMIZACIÓ I CONTROL CALIDAD
PROCESO ACABADO TAPONES (INIA).
Investigación y Desarrollo (I+D)
PROYECTO BIOPLACORK:
INVESTIGACIÓN DEL PAPER DE LOS
BIOPOLIMEROS EN LA ADSORCIÓN
DE CONTAMINANTES ORGANICOS
UTILIZACIÓN DEL CORCHO EN
SISTEMAS NATURALES DE
SANEAMIENTO DE AGUAS
RED IBEROAMERICANA CYTED:
APROVECHAMIENTO DE RESIDUOS
INDUSTRIALES PARA EL
TRATAMIENTO DE SUELOS Y
AGUAS CONTAMINADAS (RIARTAS)
ÍNDICE
• Presentación Institut Català del Suro (ICSURO)
• Normalización y controles de calidad en
tapones de corcho
• Huella de Carbono de los tapones de corcho
• Otras credenciales ambientales
Normativa NCS, UNE e ISO
Normalización
¿Qué es?
Proceso por el qual se establecen los parámetros que hay que controlar y
cómo en el producto final.
En las normas (documentos) aparecen los métodos de ensayo, los
procedimientos a seguir y las tolerancias admisibles para cada parámetro.
¿Para què sirve?
Para que los fabricantes y utilizadores tengan una referencia sobre que
parámetros hay que controlar para minimizar las possibles incidencias
futuras y garantizar así la calidad de los tapones.
Normativa UNE
• INICIO 1995 (APROX)
• PRIMERA NORMA PUBLICADA: UNE 56921
(OCTUBRE 1997)
• ACTUALMENTE 13 NORMAS PUBLICADES
• ÁMBITO APLICACIÓ PRODUCTO ACABADO
Normativa UNE
Relación de normas publicadas (1)
UNE 56921:2003 Tapones de corcho natural para vinos tranquilos.
Métodos de ensayo y especificaciones.
UNE 56922:2004 Tapones de corcho aglomerado
tranquilos. Métodos de ensayo y especificaciones.
para
vinos
UNE 56923:2006 Tapones de corcho aglomerado con discos de
corcho natural para vinos espumosos. Método de ensayo y
especificaciones.
UNE 56924:2008 Tapones de corcho colmatados para vinos tranquilos.
Métodos de ensayo y especificaciones.
UNE 56925:2000 Tapones de corcho natural de dos piezas para vinos
tranquilos. Métodos y especificaciones.
UNE 56926:2001 Tapones de corcho de tres piezas. Métodos de
ensayo y especificaciones.
Normativa UNE
Relación de normas publicadas (2)
UNE 56927:2002IN Guía para el muestreo de los tapones de corcho.
UNE 56928:2004 Tapones de corcho. Análisis sensorial.
UNE 56929:2004 Tapones de corcho. Determinación y cuantificación
de los residuos oxidantes. Métodos de ensayo y especificaciones.
UNE 56930: 2005 Tapones de corcho. Determinación del 2,4,6tricloroanisol (TCA) transferible.
UNE 56931:2008IN Tapones de corcho. Almacenado y uso en
bodega.
UNE 56932:2008 Tapones de corcho. Envases, embalaje y etiquetado.
UNE-ISO 10106:2006 Tapones de corcho. Determinación de la
migración global.
Normativa UNE
Tipos de controles de calidad
FÍSICOS
MICROBIOLÒGICOS
QUÍMICOS
SENSORIALES
Ensayos y especificaciones
Dimensiones
Medición diametro y longitud:
Mediante un pié de rei de precisión
0.01mm, 1 o 2 lecturas según norma.
Cálculo de la ovalación:
Sólo para tapones naturales y colmatados.
Según la fórmula:
OV = |d1 – d2|
Especificaciones:
Diàmetro: dn ± 0.4mm (nat + colm + 1+1)
dn ± 0.3mm (aglo + cava)
Longitud:
ln ± 0.5mm
Ovalación:
OV ≤ 0.5mm (nat + colm)
Ensayos y especificaciones
Humedad
Método rápido:
Mediante un higrómetro.
Método de referencia:
Pesando los tapones en una balanza de
precisión indicada en la norma y ir secando
en una estufa hasta alcanzar un peso
constante.
Especificaciones:
5% ≤ H ≤ 9% (nat + colm)
4.5% ≤ H ≤ 8% (aglo)
4% ≤ H ≤ 8% (aglo i disc 1+1)
4.2% ≤ H ≤ 8.7% (mango cava)
4.2% ≤ H ≤ 11.1% (discos cava)
Ensayos y especificaciones
Densidad aparente (I)
Metodología:
Se pesan los tapones a través de una
balanza de precisión indicada en la norma.
Seguidamente se mide el diámetro y la
longitud y se calcula la densitad con la
siguiente fórmula:
Los resultados se expresan en kg/m3
Ensayos y especificaciones
Densidad aparente (II)
Especificaciones:
125 kg/m3 ≤ δ ≤ 230 kg/m3 (nat)
260 kg/m3 ≤ δ ≤ 330 kg/m3 (aglo)
140 kg/m3 ≤ δ ≤ 250 kg/m3 (colm)
235 kg/m3 ≤ δ ≤ 315 kg/m3 (1+1)
Para los tapones de cava, el ensayo aún
no está normalizado.
Ensayos y especificaciones
Capilaridad
Materiales y reactivos:
• Solución etanólica al 10% coloreada con
azul de metileno al 2%
• Papel de filtro (Whatman nº4)
• Regla graduada de precisión 0.5mm
• Recipientes de ensayo
Metodología:
Introducir los tapones por una de las bases en un recipiente con la
solución indicada, de forma que se cubra en 3mm la longitud del tapón,
durante 24 horas.
Retirar los tapones y colocarlos durante 1 minuto en un papel de filtro.
Medir con una regla la altura máxima alcanzada por la solución sobre la
superficie lateral del tapón.
Ensayos y especificaciones
Recuperación diametral (I)
Aparatos:
• Máquina
taponadora
manual
con
mordazas de cuatro piezas.
• Calibre o pié de rei de precisió 0.01mm.
Metodología:
Medir el diametro inicial del los tapones.
Someter los tapones a una compresión durante 1 minuto
Medir el diametro justo después de la compresión, 5 minutos después y 1
hora después.
Realitzar los cálculos correspondientes:
Ensayos y especificaciones
Recuperación diametral (II)
Especificaciones:
Instantanea ≥ 88%
5 min ≥ 93%
1 h ≥ 95%
Instantanea ≥ 86%
5 min ≥ 90%
1 h ≥ 92%
Instantanea ≥ 88%
5 min ≥ 93%
1 h ≥ 95%
Nat
Aglo
Colm
Instantanea ≥ 87%
5 min ≥ 91%
1 h ≥ 93%
1+1
Ensayos y especificaciones
Aparatos:
Fuerza de extracción
• Sacacorchos de las características definidas en la
norma.
• Dinamometro definido en la norma.
• Velocitad de desplaçamiento de 30 cm/min
• Botellas de características definidas en la norma
UNE 12726.
Metodología:
Llenar las botellas con simulante de vino (SHA 12%) y taparlas
Transcurrida 1 hora se colocan las botellas en posición horizontal.
24 horas después introducir el sacacorchos en los tapones.
Colocar el conjunto del dinamómetro y realizar las extracción
Realitzar los cálculos y expresar los resultados redondeando a 0.1 daN.
Especificaciones:
20 daN ≤ F.Ext. ≤ 40 daN (nat + colm + 1+1)
15 daN ≤ F.Ext. ≤ 40 daN (aglo)
Ensayos y especificaciones
Tensión de rotura por torsión
Aparells:
• Equip de mesura del moment torsor amb
dues mordasses per la fixació del tap i de
precisió definida a la norma.
Metodologia:
Fixar el tap a les mordasses.
Es girarà una mordassa respecte l’altre amb una velocitat compresa
entre 4-6 rpm fins la ruptura del tap.
Realitzar els càlculs corresponents:
Especificacions:
T ≥ 7.5 daN/cm2 (cava)
T ≥ 5.5 daN/cm2 (1+1)
Ensayos y especificaciones
Aparells:
Contenido en polvo
• Recipients de vidre de capacitat suficient.
• Agitador magnètic o mecànic.
• Equip de filtració.
• Membranes filtrants de 1.2 µm i 0.2 µm.
• Estufa de secat i balança de precisió definida a la norma.
Metodologia:
Rentar en agitació 10 taps durant 10 minuts en un recipient de vidre amb
400 ml de solució etanòlica filtrada en 0.2 µm a 300 rpm.
Filtrar la solució del rentat sobre la membrana de 1.2 µm prèviament
tarada.
Assecar la membrana en estufa fins pes constant.
Realitzar els càlculs corresponents:
Especificacions:
Cp ≤ 1 mg (cava, 1+1)
Cp ≤ 3 mg (colm)
Ensayos y especificaciones
Análisis microbiológico (I)
Aparells:
• Agitador mecànic o magnètic.
• Dispositiu de filtrat.
• Flascons de boca ampla de 500 ml.
• Membrana filtrant estèril de 0.45 µm.
• Medis de cultiu (veure norma).
• Solució extractiva
Ensayos y especificaciones
Análisis microbiológico (II)
Metodologia:
Preparar solució extractiva i dos blancs (1 per fongs i 1 per bacteris).
Realitzar l’assaig per duplicat utilitzant 4 taps per mostra.
Extreure en les condicions definides a la norma.
Filtració de les solucions i incubació fins recompte.
Especificacions úniques per tot tipus de taps:
Bacteris < 30 UFC/tap
Fongs i llevats < 10 UFC/tap
Ensayos y especificaciones
UNE 56927 IN: Guia de muestreo
• Es defineixen els nivells (conflicte i bàsic) pel mostreig de taps de suro.
• Taules especificant nombre de taps a mostrejar segons nivell d’inspecció.
Ensayos y especificaciones
UNE 56928: Análisis sensorial
• Mètode basat en la maceració i posterior avaluació del líquid macerat.
• Es defineixen famílies aromàtiques i diferents descriptors dins de cada
família.
• Avaluació qualitativa (aroma) i quantitativa (intensitat).
Ensayos y especificaciones
UNE 56929: Residuos oxidantes (I)
Métode referencia:
Reactivos y material:
• Solucions diverses per realitzar la valoració.
• Flascó de vidre de 100 ml.
• Buretes i pipetes classe A (veure norma)
• Solució KI (20 g/L)
• Àcid acètic al 50%
• Midó
• Aigua destil·lada
Metodología:
Introduir el tap al flascó i afegir 50 ml KI + 5 ml àcid acètic (50%) + 5 ml
midó (3%) + 40 ml aigua destil·lada.
Mantenir el tap submergit en agitació durant 1 hora.
Solució incolora = absència de residus.
Solució amb coloració violeta = realitzar valoració amb tiosulfat sòdic fins
incolora.
Ensayos y especificaciones
UNE 56929: Residuos oxidantes (II)
Método rápido:
Reactivos y materiales:
• Aigua destil·lada
• Àcid acètic glacial
• Kit de tires de reacció enzimàtica adaptat per reflectometria.
• Flascó de vidre
• Reflectòmetre
Metodología:
Introduir 1 tap al flascó amb 100 ml d’aigua destil·lada i 1 ml d’àcid acètic
glacial.
Agitar durant 1 hora i després realitzar la lectura al reflectòmetre amb les
tires de reacció.
Especificaciones:
Residus H2O2 < 0.2 mg/tap (per tots tipus de taps)
Ensayos y especificaciones
UNE 56930: Determinación del TCA transferible
Reactivos y material:
(I)
• GC-MS o GC-ECD
• Etanol absolut
• Aigua destil·lada
• NaCl
• Patró intern
• 2,4,6-TCA (99%)
Preparación de la muestra:
Preparar simulant de vi i macerar la mostra durant 24 hores (aprox).
Prendre un volum determinat de la mostra i afegir-li el patró intern.
Ensayos y especificaciones
UNE 56930: Determinación del TCA transferible
Método de ensayo:
(II)
Preparar solucions
entre 0.5 i 50 ppt.
patró
Preparar la solució de patró
intern .
Realitzar
cromatogràfica.
l’anàlisi
Ensayos y especificaciones
UNE-ISO 10106: Migración global (I)
Aparatos y reactivos:
• Solució etanòlica al 10%
• Ampolles
de
37.5
cl
de
normalitzada.
• Filtre de microfibra.
• Càpsula.
• Taponadora.
• Estufa.
• Placa calefactora o bany d’aigua.
• Dessecador.
• Balança.
boca
Ensayos y especificaciones
UNE-ISO 10106: Migración global (II)
Metodología:
Omplir 9 ampolles amb 100 ml de simulant i
tapar amb els taps de la mostra i 1 ampolla
més amb 300 ml sense tapar (blanc).
Deixar estabilitzar 60 minuts.
Col·locar les ampolles cap per avall i
mantenir-les 10 dies a 40º C.
Filtrar el contingut i recollir el filtrat de 3
ampolles en un matràs i evaporar.
Traspassar el líquid a una càpsula
prèviament
tarada
i
evaporar
fins
sequedat.
Realitzar els càlculs segons:
ÍNDICE
• Presentación Institut Català del Suro (ICSURO)
• Normalización y controles de calidad en
tapones de corcho
• Huella de Carbono de los tapones de corcho
• Otras credenciales ambientales
Huella ecològica de los tapones de corcho
Proyecto CENIT (2008-2011)
“Desarrollo de estrategias y métodos
vitícolas y enológicos frente al
cambio climático. Aplicación de
nuevas tecnologías que mejoren la
eficiencia de los procesos resultantes”
Huella ecològica de los tapones de corcho
Estructura del proyecto
ACTIVIDADES(A)
SUBACTIVIDADES (SAXX)
A1
Estudi de l’estat del coneixement i de la tecnologia en relació a l’efecte de canvi climàtic en la situació actual vitivinícola espanyola.
A2
Estudi de la incidència del cavi climàtic en el procés de maduració del raïm.
A3
Avaluació de diferents tècniques vitivinícoles per a l’adaptació
al canvi climàtic.
SA31
Estratègies vitivinícoles d’adaptació al canvi climàtic.
SA32
Viticultura de precissió.
A4
Efecte del canvi climàtic sobre les condicions sanitàries de la
vinya.
SA41
Malalties del full i el raïm.
SA42
Malalties de la fusta.
SA51
Metabolòmica de Saccharomyces cerevisae i Oenococcus .
A5
Estratègies d’adaptació al canvi climàtic dels processos
fermentatius: Fermentació alcohòlica i malolàctica.
A6
A7
A8
Incorporació de tecnologies avançades a la gestió enològica
com a estratègia d’adaptació al canvi climàtic.
ESTUDIO DEL POTENCIAL DE CONTRIBUCIÓN DEL
SECTOR VITIVÍCOLA A LA REDUCCIÓN DE LOS EFECTOS
DEL CAMBIO CLIMÁTICO
SA52
Estratègies de fermentació. Selecció i millora de soques de llevats i bacteris
làctics
SA61
Sistemes ràpids de detecció de microorganismes.
SA62
Aplicació de nanotecnologies a la determinació en continu d’analits del vino.
SA63
Índex de madures de la verema.
SA71
Millores a la gestió de residus de la indústria vitivinícola: Reutilizació de l’aigua
de procés.
SA72
ANÁLISIS DE CICLO DE VIDA DEL CORCHO.
Anàlisi estadístic i Informe final de resultats amb conclusions sobre l’estratègia a seguir pel sector vitivinícola nacional en l’adaptació al canvi climàtic.
Huella ecològica de los tapones de corcho
Estructura del proyecto
AECORK
EMPRESAS
GRUPO TAPÓN NATURAL
J.VIGAS, S.A.
MANUEL SERRA, S.A.
JUAN COSTA QUER, S.A.
RICH XIBERTA, S.A.
CORCHO DEL PAÍS, S.A.
ICSURO
ICTA (UAB)
FINCAS
FORESTALES
GRUPO TAPÓN
CAVA/CHAMPAGNE
GRUPO FORESTAL
FRANCISCO OLLER, S.A.
JOAN GAROLERA
TREFINOS, S.L.
ROSSENDO CASTELLÓ
INDUSTRIAS GEYRU, S.A.
MIQUEL MASSANEDA
SUBERTAP, S.A.
ANTONI GORGOT
AGGLOTAP, S.A.
JOAN BOTEY
Huella ecològica de los tapones de corcho
Extracción
materiales
Gestión de
residuos
Producción
materiales
ANÁLISI CICLO
DE VIDA
Uso del
producto
Fabricación
productos
Envasado
ydistribución
Análisi Ciclo de Vida: herramienta que investiga y
evalúa los impactos ambientales de un producto o
servicio durante todas las etapas de su existencia
Huella ecològica de los tapones de corcho
Fases del proyecto
Análisi
inventario
Avaluación
impactos
Interpretación
Definición
objetivos y
alcanze
Fase inicial: descripción sistema estudio, función y Unitad
Funcional (UF), límites sistema, reglas asignación impactos,
métodes evaluación impactos, calidad datos, etc.
Fase recogida y análisi datos: identificación y
cuantificación inputs y outputs del sistema a lo largo del
ciclo de vida del producto: mat. primas, energía,
subproductos, residuos, etc.
Fase evaluación impactos: transformar totalidad inputs y
outputs de datos inventario en diferentes categorias
impacto que analizan potenciales efectos sobre la salud
humana, los ecosistemas y los recursos naturales.
Interpretación: fase donde se evaluan las etapas de inventario y evaluación de impactos
conjuntamente, para extraer conclusiones, explicar las limitaciones que se han detectado y
hacer recomendaciones.
ACV gestió forestal (I)
Mat. primeres
Suro de reproducció
Energia
CICLE SURERA (13 anys)
Transports
Subproductes de suro
Emissions atmosfèriques
Aigua
Etapa de plantació
Emissions a l’aigua
(no realitzada a Catalunya)
Residus
Moviment del
suro des del
camí fins a
punt de reunió
Càrrega de
camió
Homog. suro
Classificació i
apilament
del suro
Aplicació de
fungicida i
colorant
ETAPA DE RATLLAT
Transport de
treballadors
per al ratllat
Ratllat
ETAPA DE GESTIÓ FORESTAL I MANTENIMENT
Transport de
treballadors per a
gestió forestal i
manteniment
Gestió forestal i
manteniment
n+13
Moviment
del suro fins
al camí
Any n+3
Extracció del
suro
Any n+12
Transport de
treballadors
per a
l’extracció
Any n+0
ETAPA D’EXTRACCIÓ
ACV gestió forestal (II)
Inventari
INPUTS
Flux
Materials
Fungicida(Thiophanate-methyl 45%) (l)
Colorant (Tekron) (l)
Aigua(l)
Transports
Tot terreny (treballadors a extracció) (km)
Tot terreny (suro a punt de reunió) (km)
Tot terreny (treballadors a ratllar) (km)
Tot terreny (treballadors a gestió forestal i manteniment) (km)
Furgoneta (materials auxiliars)
Maquinària
Tractor forestal (km)
OUTPUTS
Productes
Suro(t) – FU
Suro de reproducció(t)
Subproductes suro forestal (t)
Quantitats
mitjanes
Variabilitat
0.1
0.1
119.8
95 -112
95 -112
95-112
53.2
53.2
16.6
28.4
100
50 - 226
50 - 226
0 - 120
35 - 141
-
0.8
29-191
1
0.86
0.14
ACV tap natural (I)
Recepció
Segona bullida i
estabilització
Rentat - secat
Primera bullida
Retallat de planxes
Llescat
Picat a peces
cilíndriques
Selecció de planxes
Enfardat de planxes
Rectificació
dimensional
Igualat
Triatge de taps
Marcatge
Tractament superf.
Comptatge-embalatge
Gestió dels residus
Acabat del tap
* (etapa exclosa)
Fabricació del tap
Utilització dels taps
Preparació suro
Transport als cellers
Transport des de bosc
Sistema tap suro natural
ACV tap natural (II)
Inventari
- Es necessiten 13.8 t de suro de
reproducció per produir 1 milió
de taps (3.7 t). Eficiència 26%.
Flux
INPUTS
Quantitat
mitjana
Variabilitat
(%)
Materials
Suro de reproducció (kg)
Aigua (m3)
Peróxid d’hidrogen (m3)
Parafina (kg)
Silicona (kg)
13,812.3
53.4
0.1
19.8
10.1
74 - 150
30 - 171
20 - 176
63 - 160
60 - 149
9.5
48.0
2.5
377.5
16 - 211
83 - 104
0 - 400
82 - 106
1,955.8
1.3
22 - 238
00 - 400
27,821.1
47 - 163
Envasos
Dióxid de sofre gas (kg)
Polietilé alta densitat (kg)
Alumini (kg)
Cartró (kg)
Combustibles
Diesel (kg)
Butà (kg)
Energia
- Hi ha diferències considerables
entre els recursos que necessita
cada empresa per a produir la
UF.
Electricitat
Transport
Des del bosc – camió (km)
741.30
A celler – camió (km)
471.0
A celler – vaixell (km)
2,003.5
A disp. final – camió (km)
50.0
OUTPUTS
Taps suro natural (UF) (kg)
3,700
Subproductes suro
10,112.3
3 – 169
27 – 334
2 – 299
Assumed
-
CÉNIT-DEMÉTER
Resultados por tipo de tapón
g CO2
Tapóncava
g CO2
Tapónvino
Ref.
9g
Ref.
3,7 g
Emissió
55,3
Emissió
13,6
Fixació
-67,3
Fixació
-247,7
Balanç
-12,0
Balanç
-234,1
Conclusiones del estudio
 Se ha podido demostrar objetivamente el carácter
paradigmáticamente sostenible de la industria
corchera catalana y su simbiosis con los bosques
alcornocales
 La actividad de la industria corchera contribuyen a
luchar contra el Cambio Climático, fijando mucho
más CO2 del que emiten en la fabricación de tapones
 La fijación de CO2 del tapón de corcho puede reducir
entre un 18-40% los balances de CO2 de las
botellas de vino.
 Por tanto, las bodegas también contribuyen
significativamente a luchar contra el Cambio Climático
con su utilización
Líneas de futuro
 Diseño calculadora de CO2 para cada tipo de
producto de corcho que permita a las empresas
calcular la huella de carbono siguiendo la normativa
establecida (PAS 2050)
 Creación de una marca sectorial acompañada de
un sistema de auditorias independientes para validar
la huella de carbono
 Participación de todo el sector corchero tanto a nivel
nacional como europeo en el sistema de
acreditación de la huella de carbono
 Colaboración con el sector vitivinícola como
estrategia para diferenciar vinos en los mercados
internacionales
Desarrollo de la calculadora de CO2
Comité de
sostenibilidad
Administrador del sistema CO2RK
Listado de familias
de producto
Panel sectorial
Revisión crítica
externa de la
herramienta
Reglas de
Categoría de
Producto (RCP)
Herramienta de
cálculo CO2RK
definición
Coordinador
científico
desarrollo
Organització
CALCULADORA
CO2RK
Eines del sistema
Documents
Sistema de acreditación huella de carbono
CALCULADORA CO2RK
Empresa A
Cálculo oficial
huella de carbono
Empresa A
Coordinador científic
Borrador de
informe CO2RK
Compromiso de
reducción CO2
(2 años)
CERTIFICACIÓ
ACREDITATIVO
Validación y
comprovación
Organització
Herramientas del
sistema
Documentos
Marca sectorial de CO2
ÍNDICE
• Presentación Institut Català del Suro (ICSURO)
• Normalización y controles de calidad en
tapones de corcho
• Huella de Carbono de los tapones de corcho
• Otras credenciales ambientales
Residuo Cero
REUTILIZACIÓN
FABRICACIÓN OTROS PRODUCTOS
COMBUSTIÓN SUBPRODUCTOS
GENERACIÓN ENERGÍA RENOVABLE (BIOMASA)
RECICLAJE
TAPÓN
CORCHO
TAPÓN
PLÁSTICO
TAPÓN
ROSCA
100%
RECICLABLE
CON BAJO
CONSUMO
ENERGÉTICO
100%
RECICLABLE
CON ALTO
CONSUMO
ENERGÉTICO
100%
RECICLABLE
CON ALTO
CONSUMO
ENERGÉTICO
MODELO “CRADLE TO CRADLE”
Servicios ambientales: ecosistema alcornocal
• Aprovisionamiento: alimentos (bellotas), pastos,
madera, energía (biomasa), corcho, setas, miel,
especies aromáticas, culinarias y medicinales, recursos
genéticos
• Regulación: la conservación del suelo, regulación ciclo
hidríco, control erosión, prevención incendios,
fixación de carbono, polinitzación
• Culturales: servicios recreativos, pasajísticos,
ecoturismo
• Apoyo: formación suelos, la fotosíntesis, el ciclo de los
nutrientes, producción primaria
Conclusiones
• La actividad corchera permite la conservación del
ecosistema del alcornocal y, por tanto, la provisión de
servicios ambientales a la sociedad
• La gestión forestal sostenible contribuye a incrementar
la fijación de CO2 y a reducir el riego de incendio y de
desertificación en el Mediterráneo
• El sector corchero representa un ejemplo de industria
de “residuo cero” por el reaprovechamiento de la
materia prima, el reciclado de los tapones y su carácter
biodegradable
• La industria corchera retiene más CO2 del que emite
GRACIAS POR SU ATENCIÓN
www.icsuro.com
[email protected]