Transcript Classe 10 - Comunitat Virtual de Filosofia

Pàg.
57
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
[Teoria del coneixement]
Com podem conèixer mitjançant la raó la definició d’aquests conceptes universals?
No amb la retòrica sinó la dialèctica: en què consisteix aquesta?
Text pàgina 57
A. Punt de partida:“Coneix-te a tu mateix” (màxima dèlfica)
•
Introspecció: la veritat és de manera innata (innatisme) a l’interior de nosaltres
•
Racionalisme: n’hi ha prou amb usar bé la nostra raó
B. Mètode: La inducció maièutica
•
En què consisteix?, té dos moments:
I.
La ironia socràtica
•
Objectiu: que el seu interlocutor es desfaci de les falses opinions i es
posi en disposició de buscar la definició correcta
•
Com s’aconsegueix?
a) Confessió d'ignorància socràtica: “Només sé que no sé res”
b) Fingeix que desconeix les tesis del seu interlocutor i mitjançant
preguntes l’acorrala i el porta a incórrer en contradiccions fins
que aconsegueix que negui les seves pròpies tesis
Pàg.
58
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
II.
La inducció-ascensió maièutica
Eliminades les idees relatives i subjectives s’inicia la cerca de la
definició correcta (universal)
El que és desitjable
Absolut, universal,
objectiu
(les coses desconegudes
i abstractes)
El que és desitjat
Relatiu, particular,
subjectiu
(les coses conegudes i
concretes)
•
•
Sòcrates només ajuda a “concebre” la definició universal
Sempre es pot aprofundir en la definició, fent-la més universal a través
del coneixement que pugui sorgir d’un nou diàleg
Pàg.
58
2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica]
A.
El saber (la raó) equival a la virtut
Un cop definits els conceptes universals, assolits mitjançant la inducció maièutica,
el ciutadà està en disposició d'exercir les distintes virtuts cíviques perquè passa de:
El que és desitjable
Actuar per saviesa
Absolut, universal,
objectiu
(les coses desconegudes
i abstractes)
Qui coneix la definició universal del bé
Actua d’acord amb una veritat descoberta
per un mateix
Bé universal: Els manats universals de la raó
El que és desitjat
Relatiu, particular,
subjectiu
(les coses conegudes i
concretes)
Actuar cegament
Qui no coneix el bé
Actua per instint, desig o tècnica particular
Bé immediat: Impulsos particulars i egoistes
La força vinculant de l’acció moral es deriva del fet que actuar de manera
contrària seria violentar la nostra pròpia consciència
Pàg.
59
2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica]
A.
El saber (la raó) equival a la virtut
Per tant, “Qui pensa correctament, obra correctament”: saber = virtut*
El bé: desig essencial de la raó humana (optimisme antropològic)
“Ningú no obra malament amb coneixement”: mal = ignorància
*(Intel.lectualisme moral)
•
Rebuig de les idees de pecat i culpa
•
“Mai un injust no pot fer mal a un just”
La seva ignorància li fa desconèixer que el seu acte repercuteix també
negativament en ell mateix: el mal comporta lògicament el seu propi càstig
Pàg.
59
2.3 L’intel.lectualisme moral (II)[ètica]
B.
La virtut (el bé) equival a la felicitat: l’eudemonisme socràtic
“Qui pensa correctament (raó), obra correctament (virtut) ”
saber = virtut
“qui obra correctament (virtut), assoleix la felicitat (eudaimonia)”
virtut = felicitat
Equació socràtica: saber = virtut = felicitat
Argumentació:
a) En l’àmbit individual (dimensió ètica): perquè actuem d’acord amb la nostra
pròpia consciència
b) En l’àmbit social (dimensió política): perquè afavorim l'harmonia social i
reduïm els conflictes
Conseqüències:
• No només ens proporciona benestar (eudaimonia)
• sinó que també ens fa millors (ens perfecciona)
• I ens proporciona autonomia moral (ens donem les lleis a nosaltres mateixos)
José Vidal González Barredo