Transcript FUNCIONS SINTÀCTIQUES

FUNCIONS SINTÀCTIQUES
i anàlisi de l’oració
• SV PREDICAT
• SN SUBJECTE
Compls.Verbals
• Atribut
• C. directe
• C. indirecte
• C. preposicional
• C. circumstancial
• C. predicatiu
• C. agent
Compls. Nominals:
• C. de nom
• C. d’adjectiu
• SV PREDICAT:
• constituent bàsic de l’oració i nucli del
SV. Expressa una acció
- SEGONS LA SEVA RELACIÓ AMB EL SUBJECTE
1) VERBS IMPERSONALS: no HI HA subjecte que fa
l'acció.
- El verb haver-hi: Hi ha molta gent al carrer.
- Els referits a fenòmens meteorològics: Ahir va nevar.
- Els verbs fer i ser en oracions del tipus: És d’hora.
- Els verbs pronominals del tipus: Es menja bé en
aquest restaurant.
2) VERBS PERSONALS: designen el subjecte del verb.
- Poden ser en veu ACTIVA:Nosaltres dibuixem un
cercle
- o en veu PASSIVA: El cercle és dibuixat per
nosaltres..
SV PREDICAT (cont.)
•
-SEGONS EL TIPUS DE VERB
•
1) VERBS COPULATIUS: Els principals són ser,
estar, semblar): La Maria està malalta.
El verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut, que
és el complement obligatori d’aquestes oracions
sobre el qual recau el pes semàntic de l’oració.
•
2) VERBS PREDICATIUS: expressen un procés,
una activitat. El verb, juntament amb el subjecte,
aporta el significat bàsic de l’oració.
*transitius (porten complement directe): jo cullo
flors.
*intransitius (no admetten compl directe): he
sortit de l'aula.
*reflexius (indiquen una acció que un mateix fa i
rep alhora): jo em bec una cervesa.
*pronominals (es conjuguen afegint un pronom
feble de la mateixa persona que el subjecte:
perdre’s, fumarse, enrabiar-se): m'he cansat.
•
•
•
•
• SN SUBJECTE:
• constituent bàsic de l’oració. Designa qui
(persona, animal, cosa, idea…) realitza o a
qui es refereix l’acció del verb.
Estructures:
SN: En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda.
Pro: Tu conduiràs tota l’estona?
Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la festa.
S prep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar
de comiat al Lluís.
Atenció a
SUBJECTE EL·LÍPTIC: De vegades el subjecte està present
(dins l’estructura mental de l’emissor) però no està escrit. El
podem deduir pels acabaments del verb: Va passar cinc
anys sol (ELL)
SUBJECTE PACIENT: el subjecte no és l’agent de cap acció,
no la realitza sinó que la pateix. És el subjecte de les
oracions passives. La casa és ocupada per les rates.
• Complements verbals 1
• C. directe:
és el complement dels verbs
transitius. Completa el seu significat ja que expressa
l’objecte de l’acció verbal. En general, s’afegeix
directament al verb, sense fer ús de cap preposició.
• Es pot identificar canviant l’oració d’activa a passiva:
L’Agnès ha escrit aquesta novel·la; aquesta novel·la
ha estat escrita per l’Agnès.
Estructures:
SN:
Nosaltres hem vist en Josep a la parada de
Pro:
Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús.
l’autobús.
Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la veritat.
Sprep: A tu, t’he vist aquest matí.
Es mira a tothom massa.
Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).
• Complements verbals 2
• Atribut:
complement dels verbs copulatius
(ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del
sujecte amb el qual sol concordar en gènere i
nombre.
Estructures:
SAdj:
En Lluís és molt nerviós.
SN:
En Lluís és un gran home.
Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès
Pron:
En Lluís n’es un.
Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt
amb perxa.
• Complements verbals 3
• C. indirecte:
és el complement que indica
qui rep l’acció del verb. Generalment va
introduït per la preposició a, tot i que admet per
a en cas d’ambigüitat. (a qui/per a qui + V?)
Estructures:
Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís.
Pro:
Li vas dir, al Lluís!
Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.
• Complements verbals 4
• C. preposicional (anomenat també C.
de règim verbal): és el complement que
necessiten alguns verbs per complementar
el seu significat i que sempre s’uneix al
verb fent ús d’una preposició concreta. Les
preposicions de què fan ús aquests verbs
són: a, en, per, amb i de.
Estructures:
Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta.
Pro:
En Lluís hi insisteix.
En Lluís se n’alegra.
Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.
• Complements verbals 5
• C. circumstancial:
és aquell que fa
referència a les circumstàncies externes en
què es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al
lloc-CCL, al moment-CCT i la manera-CCM,
però també n’hi ha de quantitat, d’instrument,
de companyia, i d’altres més estranys com de
causa, de finalitat..
Estructures:
Sprep: En Josep ha caigut a l’escala.
SN:
En Josep vindrà la setmana vinent.
Pro:
En Josep en surt (del despatx).
En Josep hi entra (al despatx).
Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi
havia abans la pista de patinatge.
• Complements verbals 6
• C. predicatiu: és aquell complement
que es refereix alhora al verb i a un nom,
sigui el subjecte o bé, el c. directe, amb el
qual concorda en gènere i nombre.
• Sol ser un adjectiu i respon a COM?, però a
diferència del CCM, aquest és variable!!!
Estructures:
SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt
pàl·lida.
Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de
mentidera.
Pro:
En Josep t’hi ha trobat.
• Complements verbals 7
• C. agent: és aquell complement construït
amb un verb en veu passiva que indica qui és
l’autor de l’acció expressada pel verb.
Estructures:
Sprep: Els presos van ser traslladats a les noves
instal·lacions pels mossos.
• Complements nominals 1
• C. de nom: és aquell complement que
concreta o amplia el significat del nom del
qual va al darrere.
Estructures:
Sprep: El pis de la cantonada.
SN:
En Lluís, el meu oncle.
Pro:
De seda, en té moltes camises!
Oració: La por que l’enxampin no la deixa
copiar.
• Complements nominals 2
• C. d’adjectiu: és aquell complement
que concreta o matisa el significat de
l’adjectiu que el precedeix.
Estructures:
Sprep: En Josep és un entès en fotografia.
Oració: En Josep està segur que li donaran la
feina.
Anàlisi de l’oració
Estructura de l’oració simple
La persona, animal o cosa
que realitza una acció és el:
Tot allò que es diu sobre
el subjecte és el:
SUBJECTE
PREDICAT
El seu nucli és el:
Nom
La
noia
El seu nucli és el:
Concorden sempre
en persona i nombre
Verb
juga
a tennis
estructura del subjecte
S
Determinants
U
+
B
J
E
C
Nom
T
+
E
Complements
-Articles
-Possessius
-Adjectius
-Demostratius
-Sintagmes
Preposicionals
-Numerals
-Indefinits
-Quantitatius
Aquells
pantalons
S i n t a g m a
texans
d’en Lluís
n o m i n a l
estructura del predicat
P
Verb
R
E
+
D
I
C
A
T
Complements
-Sintagmes adjectivals
-Sintagmes nominals
-Sintagmes preposicionals
-Sintagmes adverbials
tenien
moltes butxaques
S i n t a g m a
al davant
v e r b a l
Diferència bàsica entre
oracions simples i compostes
Oració simple
Un verb
Oració composta
Més d'un verb
La Laura juga a tennis
La Laura juga a tennis i en Lluís llegeix un llibre
Normalment, no trobarem oracions simples en els textos. Una
sèrie de partícules (nexes) s’encarreguen d’unir-les. Segons el
tipus de relació que s'estableix entre oracions i segons el seu
enllaç trobarem: or juxtaposades, coordinades i subordinades.
JUXTAPOSADES
COORDINADES
SUBORDINADES
No hi ha cap nexe que
les uneixi. Estan unides
amb signes de
puntuació.
Hi ha nexe, però cada
una de les oracions és
autònoma i pot
funcionar com a oració
simple
Hi ha nexe, però una
oració depèn de l’altra i
no pot funcionar sola
No t’entretinguis,
arribem tard.
En Marc explica la seva
vida a la Irene i ella
l’escolta embadalida
No tenia clar que ella
l’estimés
L’ORACIÓ SIMPLE. Criteri semàntic (annex)
• Enunciatives: enuncien un missatge (afirmatives) o
el neguen (negatives).
Ahir vaig dormir al sofà.(afirmativa)
No arribarem a l’hora.(negativa)
• Interrogatives:
formulen
una
pregunta
(directament o indirectament).
Vols beure vi? (directa)
Ella va preguntar si vindríem. (indirecta)
• Exclamatives:
expressen
emocions
(alegria,
sorpresa, tristesa, por…)
Que n’és de ximple!
• Exhortatives: comuniquen una ordre.
Estigues quiet d’una vegada.
• Optatives: formulen un desig.
Tant de bo fos Nadal.
• Dubitatives: plantegen un dubte.
Potser era ell l’afortunat.
EXERCICIS. Fes l’anàlisi sintàctica
d’aquestes frases
• La seva cartera escolar està força atrotinada
aquest trimestre
• Aquestes pedres tan grosses es despendran
del balcó de casa qualsevol dia
• Alguns alumnes força rondinaires insisteixen
en algunes reivindicacions poc clares
• Vam deixar els apunts de matemàtiques als
nostres millors amics
• Certes persones avui semblen molt més
amables amb tu
• La pobre professora va ser agredida per
aquell indesitjable a la sortida de classe.
• Cada dia arribeu més feliços a casa vostra!