Transcript Grup 1 Hospital. Atenció farmacèutica en la prevenció, detecció i

ATENCIÓ FARMACÈUTICA EN LA
PREVENCIÓ, DETECCIÓ I TRACTAMENT
DEL VIH
Núria Jofre Moreno
Irene Sáez Fernández
Ana Salgado Jiménez
1
1. CONCEPTE
2. ESTRUCTURA DEL VIH
3. REPLICACIÓ
4. EPIDEMIOLOGIA
5. TRANSMISSIÓ I PREVENCIÓ
6. DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC DEL VIH
7. TRACTAMENT DEL VIH
8. RECORDA!
9. BIBLIOGRAFIA
2
1. CONCEPTE
•
El virus responsable de la SIDA és el virus de la immunodeficiència humana (VIH). És de
la família dels retrovirus i pertany a la sub-família dels lentivirus.
•
Hi ha dos tipus de VIH: VIH-1 i VIH-2. Els dos poden provocar la SIDA, però el VIH-2 és
menys patogènic i menys transmissible.
•
El VIH ataca i destrueix els limfòcits CD4 (defenses del cos). Això debilita el sistema
immunitari i el fa vulnerable a infeccions i càncers. Però el VIH NO MATA!
•
Actualment NO hi ha VACUNA, però s’estan fent molts estudis, fins i tot a Catalunya.
•
Estar infectat pel VIH no és el mateix que tenir la SIDA:
- Infecció VIH: ser seropositiu sense símptomes de la malaltia.
- Malaltia SIDA: manifestació de l’última etapa de la infecció del VIH.
3
2. ESTRUCTURA DEL VIH
● La
capa més externa del VIH és
una doble capa de fosfolípids
anomenada ENVOLTA. A dins es
troba la MATRIU.
●Seguidament
trobem la
CÀPSIDE, que conté:
- el genoma (ARN)
- enzims necessaris per la
replicació del virus, com ara la
TRANSCRIPTASA INVERSA,
encarregada de convertir l’ARN
en ADN.
4
3. REPLICACIÓ
1. El virus interacciona amb els receptors cel·lulars i s’internalitza.
2. Retrotranscriu el seu genoma d’ARN a ADN (gràcies a l’ enzim
transcriptasa inversa).
3. Aquest ADN s'introdueix al nucli on s’integra en el genoma
cel·lular.
4. Les formes que no s’integren al genoma romandran en forma
circular durant temps perllongats.
5. A l’interior del cromosoma cel·lular, el virus expressa les seves
proteïnes i es produeix la formació i l’alliberació de múltiples
partícules infeccioses.
5
4. EPIDEMIOLOGIA
• La infecció per VIH continua en expansió, fins al punt de
considerar-se una pandèmia mundial.
• Al 2009 a tot el món hi havia 33,3 milions de persones infectades
pel VIH.
• Des de l’inici de l’epidèmia fins el 2009 es van notificar un total de
79.363 casos de SIDA a Espanya.
• Fins finals del 2010 s’han declarat al registre 16.732 casos de
SIDA a Catalunya.
• Cal ser conscient que al nostre voltant també hi ha molts casos.
6
5. TRANSMISSIÓ I PREVENCIÓ
•
Com es transmet la infecció?
Hi ha 3 mecanismes
principals
•
Contacte sexual
transfusions
Exposició a sang
usuaris de drogues i/v
Perinatal
personal sanitari
Tipus de prevenció i els seus objectius.
 Prevenció PRIMÀRIA
- Evitar l’adquisició del virus.
- Pot anar dirigida a la població general o bé a la població amb major risc.
 Prevenció SECUNDÀRIA
- Fer un diagnòstic precoç.
 Prevenció TERCIÀRIA
- Manejar eficaçment la infecció per disminuir la incidència i la mortalitat.
7
Transmissió per contacte sexual
Transmissió:
El risc de transmissió està determinat pel tipus de contacte
sexual i per la concentració de partícules víriques presents
en semen o fluid cèrvic-vaginal.
Prevenció:
a) Promocionar coneixements sobre pràctica de sexe segur.
b) Usar el preservatiu com a mètode barrera.
c) Diagnosticar i tractar precoçment les Infeccions de
Transmissió Sexual (ITS), element de risc per la
transmissió del VIH.
d) Tractar els infectats
càrrega viral (CV) significativament.
8
Els pacients que no saben que estan infectats
transmeten més el VIH perquè no adopten
tantes mesures preventives com els que sí que
ho saben.
9
Transmissió per exposició a sang
1) Transfusions
Transmissió: El receptor rep sang contaminada amb VIH del donant.
Prevenció:
Està quasi eliminada. No obstant, s’ha de realitzar una
detecció de VIH en els bancs de sang per evitar la transfusió
de sang infectada de pacients en període finestra.
2) Usuaris de drogues intravenoses
Transmissió: Ha
significativament a Espanya. La transmissió es dóna
per contacte amb sang entre usuaris de drogues
intravenoses al compartir material d’injecció.
Prevenció:
«Programa d’intercanvi de xeringues»
10
Transmissió per exposició a sang
3) Personal sanitari
Transmissió: El personal sanitari es pot veure exposat accidentalment a
sang i fluids biològics contaminats amb VIH.
Prevenció:
• Minimitzar les exposicions de risc implantant procediments de:
a) manipulació de material mèdic
b) tècniques de neteja
c) desinfecció
d) esterilització
e) Protecció personal
• Profilaxi post exposició (PPE): Com més aviat s’actuï millor (<72h).
Les guies indiquen: 1 mes de tractament amb 3 fàrmacs
antiretrovirals i fer control serològic al mes, als 3 mesos (per
completar el període finestra) i als 6 mesos.
11
Transmissió perinatal
Transmissió:
El nadó s’infecta per exposició al virus de la mare
infectada.
Prevenció:
a)
Prevalença d’infecció per VIH en persones en període fèrtil.
b)
Embarassos no desitjats en dones seropositives.
c) Tractament antiretroviral durant l’embaràs, el part i el 1r mes de vida.
Si s’identifica aviat la infecció de la gestant, la transmissió al
nen es pot prevenir quasi al 100%.
12
6. DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC DEL VIH
• COM ES FA?
Existeixen diferents mètodes de laboratori per detectar i així
diagnosticar el VIH, però el més important és la detecció
d’anticossos; és el més fiable, i per tant el més utilitzat.
DETECCIÓ
D’ANTICOSSOS
Proves de detecció:
- EIA (enzimoimmunoassaig)
- Prova de detecció ràpida del VIH
Proves de confirmació:
- Western Blot
13
• QUÈ ES DETECTA?
• El nostre organisme fabrica anticossos específics davant d’una
infecció per VIH.
• El temps exacte que es triga a desenvolupar-los és molt variable,
i no és fins als 3 mesos que es garanteix que aquests anticossos
poden ser detectats per la prova de detecció (període finestra).
• En el cas dels nadons ha estat difícil fer un diagnòstic de VIH, fins
més d’un any després del naixement.
14
•
QUI S’HA DE FER LA PROVA?

Sempre que hi hagi una conducta de risc:
- Relacions sexuals sense protecció amb una persona seropositiva
- Consum de drogues d’injecció si es comparteix el material
- Relacions sexuals sense protecció amb una persona que sigui
consumidora de drogues per via parenteral
- Relacions sexuals sense protecció amb persones de les quals es
desconeix l’estat serològic
- Persones que exerceixen la prostitució o fan ús d’ella

Si hi ha hagut conducta de risc i es presenten símptomes inicials de la
infecció (quadre gripal, inflamació ganglis).

Dones embarassades, pacients que volen fer-se la prova per voluntat
pròpia, treballadors de bancs de sang, etc.
15
•
QUINS PASSOS S’HA DE SEGUIR PER FER UN DIAGNÒSTIC?
1. En cas de sospitar un contagi, anar a la farmàcia o a l’hospital per
tal que ens facin la prova.
2. Consentiment del pacient (és anònim) i garantia per part dels
professionals sanitaris sobre la confidencialitat dels resultats.
3. Realització de la prova.
4. Obtenció dels resultats.
5.
Actuació sanitària pertinent.
16
17
7. TRACTAMENT DEL VIH
• Teràpia Anti Retroviral de Gran Activitat (TARGA): Combinació de 3
fàrmacs.
• És fàcil que el virus es faci resistent a aquesta medicació, degut a les
múltiples mutacions del virus del VIH.
• Són tractaments molt complexes: nombrosos efectes adversos que
poden afectar al ronyó, als ossos, al greix corporal, etc.
• Es requereixen revisions periòdiques a l’hospital.
• El VIH NO es CURA! i tractar a 1 pacient suposa una despesa entre
500-1500 € al mes, durant tota la vida.
18
8. RECORDA!
19
9. BIBLIOGRAFIA
1. Grupo de Investigación en Atención Farmacéutica. Seguimiento Farmacoterapéutico al paciente VIH/SIDA [máster propio
internacional]. Universidad de Granada; 2009.
2. Aguilera, Remei. Pla sanitari de la SIDA a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat
Social, 1995.
3. Casabona J, Salas T. Programa per a la prevenció i el control de la SIDA a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992.
4. Unaids.org [Internet]. España: Programa Conjunto de las Naciones Unidas sobre el VIH/SIDA. [actualizado 17 Abr 2012; citado 15
Mar 2012.] Disponible en: http://www.unaids.org/es/
5. Farmaceuticonline [internet]. Barcelona: Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. [citat 24 Mar 2012]. Disponible en:
http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/544-sida?showall=1
6. Ministerio de San
idad [Internet]. España: Enfermedades transmisibles. [actualizado 18 Ene 2012; citado 9 Mar 2012]. Disponible en:
http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/pruebaVIH/home.htm
7. CEEISCat [Internet]. Catalunya: Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya.
[actualitzat 8 Feb 2012; citat 19 Mar 2012]. Disponible a: http://www.ceeiscat.cat/
8. GeSIDA [Internet]. España: Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. [citado 9 Mar 2012]. Disponible en: www.gesidaseimc.org
9. Cruz Roja Española [Internet]. España: Información sobre el VIH/SIDA. [actualizado 2008; citado 15 Mar 2012]. Disponible en:
http://www.cruzroja.es/vih/
10. Stopsida [Internet]. España: Información VIH/SIDA. [actualizado 2011; citado 28 Feb 2012]. Disponible en:
http://www.stopsida.org/es/informacion-vih--sida
11. Fisterra.com [Internet]. España: Guía de Práctica Clínica VIH/SIDA. [actualizado 14 Abr 2011; citado 3 Mar 2012]. Disponible en:
http://www.fisterra.com/guias-clinicas/vih-sida/
12. infoSIDA [Internet]. Estados Unidos: La infección por el VIH y su Tratamiento. [actualizado Sep 2011; citado 3 Mar 2012].
Disponible en: http://infosida.nih.gov/
20
MOLTES
GRÀCIES !!!
21