Transcript TRAVESSA PEL GR-223 CAMÍ DE CAVALLS – MENORCA

CAMÍ DE CAVALLS
- MENORCA TRAVESSA
PEL
del 19 al 24 de setembre
GR–223
PRESENTACIÓ
El Camí de Cavalls és un vial que
s'utilitzava per defensar la costa
menorquina. Fou constituït el 1330, en
època del rei Jaume II, que va establir
l’obligació dels colons del regne de
mantenir un cavall armat per a la defensa
de l’illa i vigilar la costa per mitjà d’aquest
sender. Segles més tard, fou ampliat pels
francesos i reutilitzat pels britànics durant
les seves dominacions del segle XVIII.
S'utilitzà també com a servitud de pas per
comunicar finques, i actualment, després
de la reivindicació popular i gràcies a la
feina de recuperació realitzada, s'ha
convertit en un camí públic que fa la volta
a tota l'illa i inclòs entre les rutes de Gran
Recorregut europees com la GR223.
EL CAMÍ
Hi ha un acord unànime que el Camí de Cavalls es va fer per comunicar
les torres de vigilància, els forts i els canons que hi havia al llarg de tota
la costa menorquina i per facilitar el transport de tropa i d'artilleria en cas
d'invasió, però no és tan unànime el parer sobre la data de construcció.
La versió més acceptada és la que responsabilitza de la seva autoria als
francesos durant una de les seves moltes «estades» a l'illa, però alguns
estudiosos remunten la seva gènesi al segle XIV, opinió que va ser
compartida pel caminador Arxiduc de Ausburgo, que donés nom al camí
més famós de l'illa de Mallorca.
EL CAMÍ
A l'Arxiu Històric de Maó, en el Llibre
d'Acords de 1731 a 1736, ja es troben
documents que fan referència a un camí
que circumval l'illa. En una ordre del
governador Richard Kane als alcaldes de
l'illa es pot llegir:
"El vell Camí Reial que passa al voltant de
l'illa a la Costa de la Marina s'ha
d'assenyalar anualment en el mes de març
amb branques verdes a poca distància
unes de les altres, i tant les barreres com
el assenyalar serà a càrrec dels subjectes
que habiten en el territori per on passa el
camí. I sí la dita Camí Reial en algun lloc
es troba molt distant del mar i que pogués
cabre més a prop se li ha de mudar tan
confinante al mar com sigui possible de
passar a cavall".
ETAPA 1: S a M e s q u i d a - F a v à r i t x
En el recorregut gaudirem d’un magnífic
port natural amb molta història com és
el port de Maó, paratges singulars com
la cala de sa Mesquida, on destaca la
torre de defensa britànica de sa Punta i
desconegudes raconades amb casetes
de vorera com el Macar de Binillautí.
També hi trobem la zona humida de sa
Bassa, situada darrere de l’arenal de sa
Mesquida.
Podrem observar els passos migratoris d’aus
entre Europa i l'Àfrica en el parc natural de
l’Albufera des Grau. Passarem també per les
platges des Tamarells del nord i del sud; sa
Torreta, amb un sistema dunar i una de les
torres de defensa britàniques de finals del segle
XVIII; la cala en Cavaller; la cala d’en Tortuga,
on podem observar la zona humida de la bassa
de Morella i cala Presili. Acabarem el tram a
l’impactant paisatge lunar del far de Favàritx.
ETAPA 1: S a M e s q u i d a - F a v à r i t x
Torre de defensa de Sa Mesquida
Una de les 11 torres de defensa construïdes pels britànics entre 1798
i 1802 és la de sa Mesquida, que correspon a la tipologia semblant a
les torres Martello, corrupció del nom d’una antiga fortalesa ubicada
al cap Mortella de Còrsega. Les torres Martello estan molt esteses
per diverses zones que han romàs sota domini britànic. La torre de sa
Mesquida destaca pel seu color negre, propi dels vells materials
paleozoics de l’entorn, i és de planta circular amb paraments de
pedra i morter. L’interior consta de planta baixa i pis, on es
desenvolupava la vida de la guarnició. Originàriament la porta estava
situada al nivell del primer pis. La de sa Mesquida és, juntament amb
la de Fornells i la d’en Felipet, a l’illot del Llatzeret, una de les tres
torres més grans que queden a l'illa.
Sa Mesquida
Aquesta entrant de mar, de forma ovalada i de dimensions mitjanes, se
situa entre les puntes de sa Creueta i es Pa Gros (45 metres sobre el
nivell de la mar), i davant la seva costa s’entreveuen els illots d’en
Mesquida. L’arenal de sa Mesquida, orientat cap al sud-est, es
caracteritza pel seu talús arenós, per la vegetació que envolta la platja
i per les seves aigües tranquil•les, cristal•lines i de fons rocós. Aquest
arenal natural té, així mateix, una longitut de 300 metres i una amplada
de 50 metres, i és una zona marítima molt preada pels submarinistes,
especialment els illots localitzats a l'oest de la cala. Sa Mesquida és un
lloc típic d’estiueg per a la gent de Maó i no hi ha ni hotels ni
apartaments turístics. A l’estiu, la platja té un grau d’ocupació mitjà i és
accesible tant per a vianants com per a vehicles i vaixells. La
urbanizació disposa de serveis.
ETAPA 1: S a M e s q u i d a - F a v à r i t x
Macar de Binillautí
El macar o la cala de Binillautí és un tipus de cala de grava, on
difícilment podrem trobar arena, que té una longitud de 16 metres i
una amplada de 22 metres. Es localitza a 1 km, aproximadament, de
la urbanització de Sa Mesquida. Aquesta cala és d’ocupació molt
baixa, ja que les seves característiques dificulten molt el bany, no
disposa de serveis i l’accés no és fàcil, ja que només s'hi pot arribar
per la mar. A l’estiu és molt freqüentada per tot tipus d’embarcacions
petites d’esbarjo i de pescadors de baix calat. El que crida més
l’atenció del macar de Binillautí és la caseta de vorera emblanquinada
construïda a peu de platja, que compta també amb un petit
embarcador.
Arenal de Morella
Aquesta espectacular platja verge, d’arena i grava, és el resultat d’un
entrant de mar, molt obert, que també va originar la platja de Capifort.
Està envoltada de penya-segats que presenten certa alçada i
vegetació pròpia del sistema dunar que ocupa la part posterior
d’aquesta platja. Té una longitud de 180 m per una amplada de 30 m i
es troba a uns 45 minuts a peu del pàrquing del cap de Favàritx. El
seu accès és exclusivament marítim o per a vianants. La platja no té
cap tipus de serveis. La bassa de Morella està situada darrera la platja
d’en Tortuga. Aquesta fantàstica llacuna està declarada reserva
natural des de l’any 2003 i es considera una de les millor conservades
de les Balears i probablement de la Mediterrània. És de caràcter
semipermanent, perquè s’arriba a eixugar els anys molt secs, malgrat
que en condicions normals roman inundada tot l’any. Les seves aigües
són dolces.
ETAPA 1: S a M e s q u i d a - F a v à r i t x
Cala de Sa Torreta
Aquesta cala rep el topònim de la torre de defensa situada a la platja
dels Tamarells, que podreu obsevar des d'aquesta platja a 750m de
distància. La cala de sa Torreta és una cala de tipus natural de 250m
de longitud per 80m d’amplada. Les cales i els entrants petits,
disseminats entre la punta de Fra Bernat (al sud) i el cap de Mossèn
Vives, contenen obstacles naturals que interfereixen l'accés per la
mar. En conseqüència, l’ocupació és baixa i l’accés és només per a
vianants. Tot i així, els visitants que normalment arriben a la cala de
sa Torreta ho fan per mar amb petites embarcacions de poc calat . La
cala no té serveis, i com a fet destacable trobam restes d’antigues
trinxeres a la zona del sistema dunar estabilitzat.
Albufera des Grau
Esteis al cor de la Reserva de Biosfera! Declarat al 1995, i ampliat al
2003, el “Parc Natural de s’Albufera des Grau, Illa d’en Colom i Cap de
Favàritx” és avui el nucli de la reserva amb una superfície total de
1947 ha. El parc, està considerat una de les àrees de valor ecològic
més rellevants de l’arxipèlag balear, especialment per la seva
avifauna. És un lloc perfecte per avistaments. L’Albufera rep l’aigua de
tres orígens diferents com són la pluja, els torrents i del mar per mitjà
del canal de Sa Gola. Tot açò, deriva en una llacuna salabrosa de 76
Ha, a on es troben 4 illots. Els nivells més alts d'aigua s’aconsegueixen
quan sa Gola està tancat i hi ha moltes pluges. Els més baixos són a
l’estiu, quan s’aturen les pluges i existeix molta evaporació. A l'Albufera
des grau existeix un centre d'interpretació.
ETAPA 1: S a M e s q u i d a - F a v à r i t x
Tamarells
És una platja natural de petites dimensions amb un talús d’arena daurada, de 70 m de longitud i envoltat dels
monticles dunars de s’Albufera des Grau, coberts amb un mantell verd. Aquesta cala està a 10 Km de Maó,
situada entre Punta de sa Pastera i es Colomar, on s’alça la torre defensiva homònima. La torre de Tamarells és
una torre costanera anglesa del S.XVIII d’uns 25 m. Consta de 3 plantes, amb porta d’entrada a la planta central.
L'ocupació de la platja és baixa i no existeixen serveis. Davant de la seva costa s’entreveu s’Illa d’en Colom.
S’Illa de Colom, és l’illot més gran dels que envolten l’illa. El seu aspecte més important és el botànic, ja que hi
trobam la major extensió endèmica de flora com el Dafne menorquí (Daphne rodriguezii) o de fauna com la
Sargantana balear (Podarcis lifordi). Allà hi podem trobar també les restes d’una basílica paleocristiana i un
cementiri construït juntament amb un Llatzaret el 1787. En el passat també hi va existir un lloc (o casa de camp),
amb el seu pagès, bestiar i terres de conrreu i la mina “La Renovada”, d’on es va extreure blenda(plom).
ETAPA 1: Sa Mesquida - Favàritx
-el temps estimat a peu, amb aturada als punts
més interessants, és de 7 h.
- amb una distància de 18,6 km, gran part d'ells
costaners amb poca ombra
- la dificultat es considera mitjana.
ETAPA 2 : C a v a l l e r i a - A l o c s
Cap de Cavalleria. En aquest indret localitzarem
el port i l’assentament romà de Sanitja, una
torre del s. XVIII, l’Ecomuseu i un far amb molt
bona panoràmica. Continuarem l’itinerari
travessant les platges de Cavalleria i cala Mica,
i acabarem a Binimel·là.
El camí segueix fins arribar a l’única zona volcànica
de l’illa. Un paisatge idíl•lic d’aigües cristal•lines amb
les platges de Pregonda i Pregondó d’arena fina de
color beig, i els esculls de ses Penyes Blanques.
Pujarem als turons de Son Ermità i Binidelfà, i
baixarem a cala Barril just davant de ses Illes Bledes.
Seguint la costa, trobam la cala en Calderer i la ruta
acaba al codolar des Alocs, on hi ha un petit
embarcador.
ETAPA 2
1: : SCaa M
v ae lslqe ur i d
a a- - A
F la ovcàsr i t x
Cap de Cavalleria
És una zona d'una notable riquesa geològica i patrimonial on
descobrirem paratges de gran bellesa i biodiversitat. Seguint el Camí
de Cavalls i l'estret vial asfaltat Cf-3, podrem visitar l'Ecomuseu Cap
de Cavalleria i el jaciment arqueològic de la ciutat romana de
Sanicera. Arribant al far, gaudirem de la panoràmica oferida pels
penya-segats des de mes de 90 m. i del port de Sanitja amb la seva
torre de defensa britànica de finals del segle XVIII. Des d’aquí,
albirarem l’illa des Porros, límit geològic de la Reserva Marina del
nord de Menorca. El Cap de Cavalleria és una àrea declarada per la
Unió Europea Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona Especial
de Protecció per a les Aus (ZEPA). El far, amb una alçada d'uns 15 m,
és dels més antics de Menorca (1854-1858), i l'últim de les Balears en
funcionar amb vapor de petroli a pressió.
Platja de Cavalleria
La platja de Cavalleria és de tipus natural i té una longitud de 450 m
per 22 m d’amplada. La seva pendent és suau i rep una constant
brisa marina amb onades de força moderada. El conjunt de les dues
platges (Cavalleria i Ferragut) formen una doble copinya de grans
dimensions. A la seva part posterior descobrirem un sistema dunar
amb vegetació de subjecció escassa . Està envoltada de penyasegats d’altura mitjana i a l'estiu és freqüentada per moltes
embarcacions d’esbarjo. Habitualment s'hi practica el nudisme i els
banys d’argila vermella a l’extrem oriental de la platja. A l’oest, al
final del camí d'accés per a vianants hi ha una petita cala amb
substrat arenós amb còdols que rep el nom de cala Roja.
ETAPA 2 : C a v a l l e r i a - A l o c s
Cala Mica
Cala Mica és una platja verge en forma de copinya situada entre
cala Ferragut i la punta des Marès, a mig camí de les platges de
Cavalleria i de Binimel•là. Té una longitud de 200 m per 40 m
d'amplada. L’arena és de grà mitjà intercalada amb petits còdols
arrodonits. Gràcies a la transparència de l’aigua, des dels penyals
laterals es pot observar la poca profunditat de les seves aigües i la
presència de terrasses al fons. Els aficionats a la pesca solen
freqüentar aquest tranquil racó costaner. En tot cas, cal un permís
especial per pescar en aquesta zona, ja que ens trobam en una
zona de protecció especial dins la reserva marina del nord de
Menorca. S'hi accedeix a peu o per mar i és una cala poc
freqüentada i sense serveis.
Binimel·là
És una platja natural, d’arena gruixuda i fosca mesclada amb
petits còdols arrodonits de mida fina. Té una longitud de 400
m, una amplada de 55 m i un grau d’ocupació mitjà. El seu
sistema dunar està format per vegetació de subjecció (garriga
i arbusts) i una bassa regada pel torrent de Salairó, on hi viu
una comunitat d’ànneres. Binimel•là està dins l’ Àrea Natural
d'Especial Interès, ANEI núm. 3, i presenta un aspecte quasi
verge.
ETAPA 2
1: : SCaa M
v ae lslqe ur i d
a a- - A
F la ovcàsr i t x
Cala en Calderer
És una platja verge, solitària i tranquil•la. Està envoltada de
penya-segats, recoberts d’un mantell verd dels turons veïns de
les Penyes de Son Ermità, a l’est. Als voltants de la cala hi ha
petites construccions de pescadors: casetes de vorera i fins i tot
un petit embarcader. L’accés a aquest racó costaner és
complicat per als vianants que no ho facin pel Camí de Cavalls.
Té una longitud de 70 m i 90 m d’amplada. La cala està situada
a 1,2 km de cala Barril, des d’on s’observen les illes Bledes. El
punt més alt i amb una de les panoràmiques més espectaculars
de l’illa es troba una mica més a l’oest, a les Penyes de
Binidelfà. L'accés és només a peu o per mar.
Cala Pregonda
El color vermellós del terreny, el blanc i el grog de les roques i el
verd dels pins contrasten, els dies clars, amb el blau intens de la
mar. Aquesta platja quasi verge d'aigües cristal•lines de color
turquesa, és un dels paratges més espectaculars de l'illa. Inclou
un interessant sistema dunar d’1 m d’alçada a la part posterior. La
longitud de cala Pregonda és de 170 m i té una amplada de 60 m.
Les condicions de bany són òptimes i les seves aigües
tranquil•les. Davant la seva vorera es poden veure l’illot i els
esculls de Pregonda, que la protegeixen del vent i dels corrents
de component nord.
ETAPA 2
1: : SCaa M
v ae lslqe ur i d
a a- - A
F la ovcàsr i t x
Es Alocs
És una cala de còdols arrodonits de mida mitjana i arena fina, flanquejada pels pujols de Penyes de Son Ermità i
Marina de Santa Elisabet. Els esculls baixos i les pedres soltes dominen aquesta salvatge regió marítima. A més,
és un espai de reserva integral dins la reserva marina del nord de Menorca. La seva longitud és de 60 m i
l'amplada de 70 m. El grau d’ocupació és baix i no hi ha serveis.
ETAPA 2 : Cavalleria - Alocs
-el temps estimat a peu, amb aturada als punts
més interessants, és de 9 h.
- amb una distància de 18,5 km, gran part d'ells
costaners amb poca ombra
- la dificultat es considera mitjana/alta.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
Creuarem zones boscoses on conviuen ocells forestals i mamífers.
Als voltants, penyals com la Muntanya Mala són bressol d’aus
rapinyaires. Al sistema dunar d’Alforí de la platja del Pilar, hi creix
molta vegetació endèmica. Allà, al costat d’una necròpolis, brolla
una petita font d’aigua dolça. Al Pla de Mar descobrirem una mina i
un macar. El sender acaba a l’àrea de cultiu de sa Costa Nova a
les terres d’Algaiarens.
Anirem a les platges de fina arena blanca dels Tancats i des Bot, on
un magnífic sistema dunar dominat pel canyís flanqueja el torrent de
la Vall. Mes enllà, descobrirem el pintoresc refugi de pescadors
locals de ses Fontanelles. Ens endinsarem a la marina de Corniola,
plagada d’endemismes florístics i elements etnològics del camp
menorquí, i acabarem explorant les coves de la necròpolis
prehistòrica de Cala Morell.
La ruta ens portarà pel roquissar de litoral, des d’on albirarem aus
rapinyaires volant ras i alguns bens pasturant. Tropissarem amb
hipogeus, aljubs i una creu que ens recordarà l’enfonsament del
Général Chanzy. Acabarem a les bateries de Punta Nati, clar
testimoni de l’empremta de la Guerra Civil, així com el far ho és de
molts naufragis.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
Cala Pilar
Està emmarcada entre la punta des Carregador i els esculls del
Barco i de sa Teula, i davant seu hi ha l’illot des Pinar. Està
rodejada pels penya-segats dels pujols de Marina i de Santa
Elisabet, modelats pel vent de tramuntana. La seva longitud és de
250 m i té una amplada de 40 m. És una platja verge i solitària, de
dimensions mitjanes, talús de grava i arena, i molt poca
vegetació. Al sistema dunar d’Alforí de darrere la cala, hi abunden
els endemismes vegetals i florístics. La seva particularitat
principal és la seva terra vermellosa formada per materials
geològics molt antics. Destaquen la necròpolis de coves i la font
d’aigua potable situades just a la part alta de la cala. Allà podrem
trobar-hi una petita imatge de la Mare de Déu del Pilar encastada
dins la paret del petit brollador.
Algaiarens
L’àrea natural d’especial interès (ANEI) Me-2, també coneguda com
la Vall d’Algaiarens, té una extensió total de 3.125 ha. En conjunt,
inclou 11 km de litoral, els camps de cultiu de la Vall i una zona
boscosa coneguda com sa Costa Nova. Les seves terres de conreu
ocupen un petit planell que modifica el paisatge natural amb forma
de mosaic. Aquestes, estan drenades pel torrent d’Alforí i
arrecerades del vent de tramuntana. Les cases de camp o “llocs”
més coneguts són els d’Algaiarens, sa Font Santa i Alforinet. Les
prades cultivades estan delimitades al nord per la massa
muntanyosa de sa Falconera, amb 207 m d’alçària al seu punt més
alt i al sud per la marina de sa Font Santa. Algaiarens és un topònim
heretat dels àrabs.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
La Vall
La Vall d’Algaiarens és un microsistema biològic d’un altíssim valor ecològic.
La platja des Tancats té una gran panoràmica. La seva longitud és de 440 m
per uns 40 m d’amplada. És de forma rectangular, amb dos arcs separats per
esculls. Des d’aquí, a 10 minuts a peu travessant el puig rocós des Tremolor,
arribarem a la platja des Bot. Aquesta, amb uns 150 m de longitud i una
amplada de 70 m és un entrant de mar rectangular aïllat, de molt calat i
arrecerat del vent. En aquest entorn privilegiat s’estén entre dunes el torrent
de la Vall, envoltat de canyís (Phragmites australis), on podem gaudir de la
companyia de fotges (Fulica atra) i tortugues d’aigua (Emys orbicularis).
Marina de Corniola
A la marina de Corniola abunden la vegetació arbustiva baixa i diversos
endemismes florístics. Molts d’ells són plantes aromàtiques com el romaní
(Rosmarinus officinalis), el xipell (Erica multiflora) i la camamil•la de
Menorca (Santolina chamaecyparissus subs. Magonica). Aquí, ens anirem
creuant pel camí amb tot un seguit d’elements etnològics testimonis
silenciosos d’activitats rurals que pertanyen avui a oficis en l’oblit. Un d’ells
és el forn de calç, un clot fet a la terra per coure-hi pedra calcària a
1500ºC cremant feixos de branca per convertir-la en calç. Aquest sistema
és heretat dels romans i se’n troben a totes les marines de l’illa. El procés
d’extracció durava devers tres mesos i hi intervenien de tres a cinc
calciners. Un altre element destacable és l’aljub, que consisteix en un
sistema de recollida d’aigua per mitjà d’un pendent o rost fet arran de
terra. Aquest sistema típicament musulmà, és utilitzat encara avui dia per
alguns pagesos menorquins. L'utilitzaren de forma habitual en la producció
ramadera i agrícola fins als anys cinquanta del segle passat, avui molts
resten abandonats. Associats a aquests, sempre hi ha abeuradors de
bestiar pels voltants.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
Necrópolis
La necròpolis prehistòrica de Cala Morell està situada al penya-segat
d’un petit barrancó que desemboca a la cala del mateix nom. És l’únic
recinte amb coves d’enterrament de gran magnificència que es coneix
a la costa de tramuntana. Està formada per 14 coves excavades a la
roca més algunes petites cavitats conegudes com “capades de moro”.
Aquestes, són uns cubicles de diferentes formes excavats a la façana
de la cova on es deixaven les ofrenes. A la necròpolis hi ha les coves
de forn, amb petites cambres de planta circular o ovalada que
corresponen a l’època més antiga del cementeri (1700- 1400 aC).
Més moderns són els grans hipogeus, amb elements arquitectònics
esculpits o adossats a les parets d’entrada en forma de columna
hel•lènica, alguns fins i tot tenen petits patis al davant. Aquests,
corresponen al periòde Posttalaiòtic
(segle V aC. fins a la
romanització, a partir del 123 aC), d’allà la influència clàssica.
Ses Fontanelles
La cala de ses Fontanelles és petita, amb una longitud de 60 m i una
amplada de 12 m, i està envoltada de vegetació. És un codolar aïllat
de roques irregulars i de grava gruixuda molt poc freqüentat per
banyistes, ja que no té serveis. És un bon resguard del vent
convertit en port d’hivernada consolidat en les darreres dècades des
de la construcció de rampes d’avarament. Des d’aquesta cala
s’entreveu l’escull de ses Vinyoles, bressol d’anidament d’aus de la
zona d’especial protecció d’aus (ZEPA) núm. 2. La punta de s’Aprés,
a l’oest de la cala, és un pintoresc nucli de refugis de pescadors
utilitzats a l'estiu per anar a vega. Des d’aquí gaudirem d’unes
precioses vistes de la platja des Bot.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
Cala Morell
Cala Morell està situada entre les puntes de Llevant i de sa Tortera,
dins la cala del Cul de sa Ferrada. Aquesta, té un aspecte rocós i una
curiosa estructura en forma de “L” que la protegeix del vent, de
manera que sembla una bassa d’oli. Al fons de la cala hi ha una petita
platja al voltant de la qual s’han construït una sèrie de plataformes
artificials sobre la roca amb escales d’accés al mar, ideals per nedar,
pescar amb canya o simplement passejar. La platja és semiurbana i
té una longitud d’uns 200 m per una amplada de 75 m. Aquí, hi ha un
petit embarcador apte per a l'ancoratge de petites embarcacions. En
aquesta part del Camí de Cavalls, un barranc i el paisatge fan de
frontera natural de trànsit entre la zona geològica de “Tramuntana” i el
que es coneix com la “Menorca seca”, situada al nord-oest de l’illa,
per la qual cosa la vegetació és escassa.
Punta Nati
El naufragi del vapor Général Chanzy fou l’impuls que avaforí la
construcció del far de Punta Nati, el juliol de 1912, far que fou inaugurat
l’1 de setembre de 1913. L’edifici de doble planta rectangular s’eleva 42
metres sobre el nivell del mar. Està format per les dependències de
l’antic farer, una torre blanca d’uns 11,5 m, una cúpula i la llanterna
d’alumini amb un abast de 26 milles. Fou habitat fins a la segona meitat
del s. XX. Als voltants hi ha també dues bateries d’artilleria antiaèries de
la Guerra Civil espanyola de grans dimensions, actualment
abandonades i en desús. Menorca no fou objecte de combats, però fou
la base de l’expedició republicana que intentà conquerir Mallorca l’agost i
el setembre de 1936. L’illa es mantingué fidel a la República fins que el 9
de febrer de 1939 es rendí a les tropes franquistes. La Segona Guerra
Mundial forçà el manteniment de totes les fortificacions militars
costaneres davant un possible atac aliat.
ETAPA 3 : E l P i l a r - P u n t a N a t i
Codolar de Sa Torre Nova
Als voltants del codolar de sa Torre Nova s’alça una creu per recordar una catàstrofe gravada al detall en la
memòria popular dels menorquins. El 9 de febrer de 1910, a les 13.00 hores, salpava del port de Marsella en
direcció a Alger el Général Chanzy, el modern vapor de la Companyia General Transatlàntica francesa. A
Menorca en aquells moments només funcionava el far de Cavalleria, de manera que a les 5.00 h d’una nit de
tempesta el vaixell va perdre l’orientació, desvià el rumb en mans de l’embat de fortes onades i s'estavellà a la
costa nord-oest de l'illa. Hi moriren 155 persones: 69 tripulants, el capità Bru Cayol i els 87 passatgers, llevat
d’un agent de duanes d’Alger, de nom Marcel Bodez, que un fortuït cop de mar diposità en una cova dels penyasegats durant tota la nit. Bodez aconseguí avisar l’amo de Son Escudero dibuixant un vaixell a la paret del lloc
amb la inscripció “cent mort”(cent morts). A l’endemà, i durant 15 dies, tot el poble de Ciutadella col•laborà en les
tasques de recuperació dels cadàvers i les restes de l’enfonsament.
ETAPA 3 : El Pilar – Punta Nati
-el temps estimat a peu, amb aturada als punts
més interessants, és de 9,30 h.
- amb una distància de 22 km, gran part d'ells
costaners amb poca ombra
- la dificultat es considera mitjana.
ETAPA 4 : A t r u t x – C a l a G a l d a n a
Partirem del far més proper a Mallorca, a la
urbanització de Cala en Bosch i el port conegut
com El Lago per arribar als Platjals i Son
Xoriguer. Continuant pel roquissar oriental
trobarem cala Parejals, i més enllà la cova des
Pardals, Son Vell i unes coves prehistòriques. La
ruta continua fins a Son Saura, on gaudirem del
seu sistema dunar i de les platges d’es Banyul i
Bellavista, i aviat el camí ens portarà a l'idíl•lica
platja es Talaier.
Al llarg de la ruta trobarem l’ANEI Me-14 i la
ZEPA Me-12, alternant penyals interromputs
pels barrancs i les seves cales. Des de les
dunes de la paradisíaca cala en Turqueta,
travessant ullastrars i sivinars arribarem a cala
Macarella i Macarelleta, on conviuen moltes
espècies aquàtiques al canyís de Santa Anna.
Al final, al barranc d’Algendar de cala Galdana
albirarem diversitat d’avifauna i explorarem
coves i grutes.
ETAPA 4 : A t r u t x – C a l a G a l d a n a
Cala en Bosc i Son Xoriguer
Vorejarem la urbanització de Cap d’Artrutx passant pel Dormidor
de ses Barques des del far fins que creuem el pont. Travessant el
port esportiu, a uns 200 m davallarem a la platja de cala en Bosc,
situada entre la Marina de Cala en Bosc i la Punta de sa Guarda.
És una cala urbana de 80 m de longitud i una amplada també de
80 m. Seguint la ruta cap al sud-est acabarem a l’arenal de Son
Xoriguer, de forma irregular, molt ample a l’esquerra i estret a la
part dels Platjals. Tant de l’arena com de l’aigua cristal•lina
sobresurten petites roques o esculls, la sorra és fina i
blanquíssima. Té una longitud de 130 m per uns 25 m d’amplada.
Cala es Talaier
Sortint de Bellavista, seguint un estret pas entre la vegetació
arbustiva baixa de litoral, deixarem enrere una trinxera costanera
que es troba just al principi de l’itinerari. Es Talaier és una platja
verge molt pintoresca situada entre les puntes de na Bruna i des
Pinar accessible únicament per a vianants pel Camí de Cavalls, a
uns 20 min des de l’Arenal de Son Saura. Es una cala natural
petita, amb una longitud de 50 m i una amplada de 25 m. A més de
la finor i blancor de la sorra, i el seu pinar, el que més crida l’atenció
d’aquest entorn idíl•lic és el color turquesa i la transparència
cristal•lina de les seves aigües. Abans d’arribar-hi, ocasionalment
en funció del temps hivernal i l’acció sedimentària del vent i el mar,
apareix a uns metres un reduït racó d’arena conegut com el caló de
la Senyora.
ETAPA 4 : A t r u t x – C a l a G a l d a n a
Son Saura
Aquest entrant de mar dóna lloc a dues platges, una d'orientada
cap a l’oest, platja des Banyuls, i l’altra cap a l’est, Bellavista,
separades per les lloses des Governador. Arribarem primer as
Banyuls, una platja verge d’aigües tranquil•les d’una longitud de
200 m i una amplada de 40 m. Vorejant el viarany costaner
descobrirem la platja natural de Bellavista, amb una longitud de 310
m per 40 m d’amplada. Té un talús de fina arena blanca, un pinar
frondós i prades importants de posidònia oceànica. Ambdues
platges disposen de sistemes dunars estabilitzats.
Son Vell
Recorregut natural de la costa sud amb roquissars litorals de relleu
inexistent. El sender ens portarà al cap d’uns 500 m a cala Parejals, just al
costat del lloc de So na Parets Nou. Des de l’altre extrem de la cala
s’albira ja la caseta de la Cova des Pardals. Just per davall d’aquesta hi ha
la gruta natural que fou reconvertida en l’embarcador on antigament es
llançaven les barques al mar. És un entrant de 5 m de longitud per 4
d’amplada. Seguint la ruta mig quilòmetre més enllà, arribarem a la cala de
Son Vell. A la punta de llevant hi ha restes d’un corral de caçadors de
perdigot o de bestiar i, des d’aquí, si el dia és clar, podrem observar a
l’horitzó el subtil perfil muntanyós de Capdepera (Mallorca). La ruta passa
al cap d’uns 200 m entre 2 coves prehistòriques. Als voltants, baixant 1 m
del nivell del sòl, un altre refugi s’encasta dins els penya-segats calcaris,
amb una panoràmica espectacular de tota la costa. A partir d’aquí, a uns 2
km ens sorprendrà un caló de còdols i arena gruixuda amb una trinxera
relativament ben conservada. Durant tot l’itinerari notarem la presència
constant de fortificacions costaneres de la Guerra Civil espanyola (19361939).
ETAPA 4 : A t r u t x – C a l a G a l d a n a
Cala en Turqueta
És una cala natural de petites dimensions amb dues platgetes
ben diferenciades dividides per un petit escull. La primera que
ens trobam és la sortida natural del canal de ses Arboceres,
mentre que l’arrecerada caleta més oriental té un sistema dunar
de baixa alçada però abundant vegetació. Aquest paradisíac
entrant de mar amb molt poca profunditat té arena blanca i fina,
fons arenós i aigua cristal•lina. Es caracteritza per estar protegit
del vent del nord gràcies als rebaixats penya-segats que
l’envolten i és un bon refugi en dies de temporal. Aquesta cala
semiverge de forma semicircular té una longitud de 110 m i una
amplada de 25 m.
Cala Galdana
Cala o Santa Galdana prové del topònim àrab Guad-al-Ana i es
troba a 7 km de Ferreries, entre la punta Morro de Ponent i el Penyal
Vermell, al costat de la urbanització de Serpentona. És una cala
urbana amb forma de copinya semicircular, d’arena blanca. La seva
longitud és de 450 m i té una amplada de 45 m. Arribarem pel Camí
de Cavalls al costat del pont de l’embarcador d’una antiga zona
humida, regada pels torrents d’Algendar i Algendaret, des d’on
s’observa tot tipus fauna: falcó pelegrí, granots, calàpets,
musaranyes i ratapinyades. És també la desembocadura del barranc
d’Algendar, microsistema ecològic d’uns 7 km on abunden la
vegetació de ribera, els endemismes, la flora i especialment
l’avifauna. Allà hi ha també les coves prehistòriques Murada i des
Càrritx, en aquesta darrera s’hi estudiaren els rituals funeraris amb
importants troballes intactes.
ETAPA 4 : A t r u t x – C a l a G a l d a n a
Macarella
Macarella és una cala semiverge en forma de “u” que té una longitud de 140 m i una amplada de 25 m. És també
la sortida natural al mar del barranc de Santa Anna. Macarelleta està endinsada entre grans penya-segats, la
qual cosa permet l'ancoratge d’embarcacions. Amb una longitud de tan sols 20 m i uns 40 m d’amplada, es
converteix en un racó ideal per a la pràctica del nudisme. Totes dues gaudeixen d’una aigua cristal•lina de color
blau turquesa i ofereixen ombra als seus espessos pinars litorals posteriors. A Macarelleta s’hi accedeix caminant
uns 15 min pel viarany del penyal dret de la seva germana gran, passant al costat d’unes coves artificials
prehistòriques.
ETAPA 4: Atrutx – Cala Galdana
-el temps estimat a peu, amb aturada als punts
més interessants, és de 7,30 h.
- amb una distància de 19,7 km, gran part d'ells
costaners amb poca ombra
- la dificultat es considera fàcil/mitjana.
ETAPA 5 : S o n B o u – C a l a e n P o r t e r
Visitarem una necròpolis prop del túnel d’entrada de Son Bou i seguirem el
viarany de les coves d’enterrament prehistòriques emprades per l'estiueig del cap
de ses Penyes fins a dalt, al costat d’una murada també prehistòrica. Baixarem la
torrentera de Llucalari fins arribar a la cala. Pels penyals dels voltants vigilen les
antigues bateries de canons Vickers de 381 mm. Aquí, ens podem desviar uns 2
km per visitar Torre d’en Galmés. La sortida és a cala en Porter, on desemboca el
seu barranc.
ETAPA 5 : S o n B o u – C a l a e n P o r t e r c
Barranc Cala en Porter
Passat el sender de sa Torre Nova, l’itinerari transcorre per l’interior
del llit d’aquest barranc. Aquesta torrentera d’uns 10 km va des dels
plans d’Alaior fins a la punta del Morro Esclafat, i desemboca a cala
en Porter. El migjorn (sud) menorquí està trencat per uns 40 barrancs,
exposats a contrastos paisatgístics entre la secor ombrívola dels
penya-segats i els prats, rics en flora i fauna. Els seus horts
proporcionen fruita i altres vegetals als menorquins des d’antic,
alguns malauradament resten actualment abandonats. El barranc
ocupa un 75 % de les àrees protegides ANEI Me-11(1.786 ha) i ZEPA
Me-9. Les espècies terrestres que hi viuen són la serp blanca i la de
garriga, la tortuga mediterrània i el mart. Al torrent habiten serps i
tortugues d’aigua i la granoteta. Als seus penyals hi cacen el xòric, el
soter, el falcó, la miloca i el milà.
Llucalari
Cala Llucalari es troba a 8 km d’Alaior i situada entre el cap de ses
Penyes i la cova de sa Calç. Aquesta és la sortida natural d’un torrent
provinent del barranc del mateix nom, on baixarem a peu pel Camí de
Cavalls. La cala està flanquejada per penya-segats verticals en què és
habitual practicar-hi escalada. La seva longitud és de 50 m i l’amplada
és de 30 m. És un entrant de mar amb restes de posidònia, còdols
arrodonits en compte d’arena. Entre aquest indret solitari i la cala Sant
Llorenç romanen inactives unes bateries antiaèries de la Guerra Civil
espanyola. Aquí hi van perdre la vida una vintena de soldats en un
greu accident fent maniobres al 1953. Foren disparades per darrera
vegada pel borbó Joan Carles I en unes maniobres de tir al 1989,
dissoltes al 1994 i habitades pel moviment “okupa” del 2002 al 2005.
ETAPA 5 : S o n B o u – C a l a e n P o r t e r c
Son Bou
Caminarem en direcció contrària a la platja, cap al túnel d’accés que
dóna la benvinguda a la urbanització per carretera. A uns metres
d’aquest s’alça sobre el nivell del sòl (1,5m) una necròpolis talaiòtica
que visualitzarem aixecant una mica la vista cap a la dreta. Aquestes
coves excavades a la roca, nomenades hipogeus, són molt poc
conegudes i es troben en un estat molt malmès per culpa de la
modificació com a lloc d'estiueig fins al mateix dia d'avui. Algunes
coves van ser destruïdes durant la construcció del túnel, i altres han
estat transformades per fer-les més còmodes i habitables. Les grutes
ocupades s’encaixen al penyal des Cap de ses Penyes per on segueix
el sender just a 300 m per sobre de la basílica paleocristiana. Al seu
punt més alt hi governa també una murada talaiòtica ciclòpia (de grans
blocs de pedra irregular) que data possiblement del s. IV aC. Des
d’aquí obtindrem una fantàstica panoràmica de tota la platja.
Ses Penyes i Torre d'en Galmés
Deixant la cala de Llucalari travessarem una marina boscosa amb clarianes i sortirem a la mitgera de Sant
Llorenç. El Camí de Cavalls continua cap a l’est creuant el viarany de sa Torre Vella, des d’on s’albira la talaia de
ses Penyes, una torre de vigia costanera del segle XVII. 2 km al nord hi ha el Poblat talaiòtic de Torre d’en
Galmés. Aquest vilatge ocupat des del Pretalaiòtic (1600 aC) mostra els monuments més significatius del Talaiòtic
(segle X aC) i Posttalaiòtic (segle V aC). Amb 5 ha. és el més gran de les Balears i fou un dels centres neuràlgics
d’aquesta cultura prehistòrica fins a l’època romana (123 aC). Habitat durant l’edat mitjana sota domini musulmà i
abandonat al s. XIII quan s’establí el pariatge de Jaume II, consta de 3 talaiots (torres de control del territori), dels
quals el central se situa al punt més alt (100 m), al costat del recinte de culte o de taula. Al sud, s’establiren les
cases circulars posttalaiòtiques (segle IV aC) de les que es destaca l’anomenat Cercle Cartailhac excavat l’any
2008. Destaquen el seu sistema de recollida d’aigua amb pati, zona de combustió i sala hipòstila (sala amb
columnes i coberta de lloses emprat com a magatzem).
ETAPA 5 : S o n B o u – C a l a e n P o r t e r
ETAPA 5: Son Bou – Cala en Porter
-el temps estimat a peu, amb aturada als punts
més interessants, és de 3,30 h.
- amb una distància de 8 km, gran part d'ells
costaners amb poca ombra
- la dificultat es considera mitjana.
Recordeu … gran part dels recorreguts són costaners i part
interiors, amb poca ombra, cal portar aigua suficient, calçat i
roba adequats, una gorra, capell o similar, ulleres de sol i
protector solar.
Recordeu que heu de tancar les barreres que travesseu al
llarg de la ruta per evitar que el bestiar surti i que heu de dur
els animals domèstics lligats. Està prohibit fer foc.
Informació i fotografies extretes de:
http://www.elcamidecavalls.cat/cami/
http://picasaweb.google.com/jaume.tort/MenorcaCamiDeCavalls#
http://www.gr223.info/gr223%20cat.htm