Descarrega ponència.
Download
Report
Transcript Descarrega ponència.
TRASTORNS DE RELACIÓ I
COMUNICACIÓ
DEFINICIÓ
•
•
•
TRASTORNS DE LA RELACIÓ I
COMUNICACIÓ
CONCEPTE D’ESPECTRE AUTISTA
CLASSIFICACIONS DIAGNÒSTIQUES:
1. DSM-IV
2. CLASSIFICACIÓ DIAGNÒSTICA 0-3
SIGNES D’ALARNA
• SIGNES D’ALARMA “PRE-AUTISTES” EN
ELS PRIMERS MESOS DE VIDA.
• SIGNES D’ALARMA EN ELS DOS
PRIMERS ANYS DE VIDA
• SIGNES/SÍMPTOMES MÉS ENLLÀ DELS
DOS ANYS
SIGNES D’ALARMA
PRIMER SEMESTRE (P. Ferrari)
1.
Absència d’intercanvi amb la mare i desinterès per les persones.
Indiferència a la veu i al rostre, evitació de la mirada.
2.
Trastorn del comportament: excessiva passivitat o agitació
desordenada.
3.
Trastorns psicomotors: manca d’ajustament corporal (nina de
drap, rigidesa…) no anticipació de l’abraçada.
4.
Trastorns del to: hipo o hipertonia no explicables per lesió
neurològica.
5.
Negligència perceptiva: visual i/o auditiva.
6.
Trastorns del son greus i precoços: hipersòmnia, insomni tranquil,
son agitat.
7.
Trastorns oroalimentaris per manca de succió.
8.
Absència o pobresa de vocalitzacions.
9.
Absència de somriure al rostre humà.
SIGNES D’ALARMA
SEGON SEMESTRE (P. Ferrari)
1. Es confirmen els signes anteriors.
2. Cerca activa d’estímuls sensorials que
promouen l’aïllament: llums, objectes que
roden, apropar objectes als ulls…
3. Interés compulsiu per objectes insòlits que
contrasta amb el desinterès pel món que els
envolta i per les joguines.
4. Absència d’angoixa davant l’estrany.
5. Absència d’ansietat de separació.
SIGNES D’ALARMA
EN ELS DOS PRIMERS ANYS DE VIDA
1.
Es comfirmen els signes dels primers mesos.
2.
Absència d’atenció conjunta i no aparició de protodeclaratius.
3.
Absència de jocs de “fer com si”.
4.
Interès per les propietats físiques de l’objecte i no per la seva
funcionalitat. També interès en parts de l’objecte.
5.
Trastorn del llenguatge.
6.
Anomalies de la marxa. Fals equinisme.
7.
Fòbies i/o pors a sorolls intensos.
8.
Autoagressions.
9.
Estereotípies.
SIGNES D’ALARMA
MÉS ENLLÀ DELS DOS ANYS
1. Consolidació dels signes anteriors.
2. Absència de capacitat simbòlica.
DIAGNÒSTIC
1. Anamnesi
2. Observació
3. Exploracions mèdiques:
–
–
Aspectes perceptius: audició i visió.
Proves neurològiques i genètiques.
4. Valoració social
5. M-Chat
6. Diagnòstic diferencial
–
–
Retard mental
Psicosi
TRACTAMENT
1.
COMPRENSIÓ DEL FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN
2.
COMPRENSIÓ DEL FUNCIONAMENT FAMILIAR: DINÀMIQUES
FAMILIARS, I ALTRES FACTORS DE L’ENTORN
3.
PROMOCIÓ DE CANALS DE COMUNICACIÓ AMB L’INFANT
4.
RESCATAR AQUELLS ASPECTES QUE ESTAN FUNCIONANT I
SÓN UN PUNT DE PARTIDA
5.
FUNCIONS TERAPÈUTIQUES QUE GENEREN CREIXEMENT
MENTAL EN L’INFANT I LA FAMÍLIA: GENERAR CONFIANÇA,
CONTENCIÓ DEL DOLOR, PROMOCIÓ DEL PENSAMENT.
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN AUTISTA
NO INTEGRACIÓ DE LES EXPERIÈNCIES SENSORIALS I
EMOCIONALS VISCUDES AMB LA MARE
NO DESENVOLUPA UNA PRIMITIVA IMATGE SENSORIAL DE LA
MARE
NO HI HA CONSOL DAVAN T L’ANSIETAT CATASTRÒFICA
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN AUTISTA
REFUGI EN L’AUTOESTIMULACIÓ, COM A MITJÀ PER LA
DESCÀRREGA EMOCIONAL QUE TRANQUIL·LITZA FALSAMENT
NO DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT:
ESTAT FÍSIC DE NO CONTACTE EMOCIONAL, NOMÉS EXISTEIX
ALLÒ TANGIBLE I FÍSICAMENT PRESENT
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN AUTISTA
HIPERSENSIBILITAT
PENSAMENT
I SIMBOLITZACIÓ
BAIXA TOLERÀNCIA
A LA FRUSTRACIÓ
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN AUTISTA
• HIPERSENSIBILITAT els intents de relació
els resulten invasius. I és a través de la
relació que entrem en el món del
PENSAMENT I LA SIMBOLITZACIÓ.
• TOLERANCIA A LA FRUSTRACIÓ: sense
poder simbolitzar ni imaginar no poder
tolerar l’absència de l’objecte.
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT MENTAL DEL NEN AUTISTA
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Característiques:
Inexistència de l’altre
Percepció unisensorial del món
Percepció bidimensional de les persones
Identificació adhesiva
Autosensorialitat
Indiferenciació
Ansietat catastròfica
De la no existència a la fusió
Davant de la relació amb significat: desmantellament o
desaparició de la significació (desconnexió).
TRACTAMENT
FUNCIONAMENT FAMILIAR
• ASPECTES EMOCIONALSRELACIONALS
• DINÀMIQUES FAMILIARS
• ALTRES FACTORS DE L’ENTORN
TRACTAMENT
L’INFANT
Esquema pedagògic de Coromines (1994):
• VERBALIZATR ALLÒ QUE L’INFANT FA O EL
QUE LI FAN
• SUGGERIR AL NEN LA SENSACIÓ QUE SENT
O “HAURIA DE SENTIR”
• INTENTAR CONNECTAR L’EXPERIÈNCIA
SENSORIAL I EL RECONEIXEMENT DE LA
MATEIXA AMB EL SENTIMENT
• ANTICIPAR SITUACIONS
• ESTIMULAR EL RECORS
TRACTAMENT
Funcions terapeùtiques que generen creixement mental
1. Tot això afavoreix la confiança en l’altre,
hi ha algú fora de mi que dóna significat,
ordena i fa digerible la meva experiència
2. Promou el pas de la sensorialitat a la
simblolització des de la relació.
3. Contenció del dolor.
4. Promoció del pensament en la família