Transcript Protozous.
P
ROTOZOUS
Per Belén Blasco i Belén Ureña
C ARACTERÍSTIQUES DELS PROTOZOUS
Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes.
Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, constituint les protozoosis, com l‘amebosi, la giardiosi o la toxoplasmosi. (després les explicarem).
C ARACTERÍSTIQUES DELS PROTOZOUS
Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris.
Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafilètic.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
AMEBA
Les amebes (Amoeba) són un gènere d'eucariotes unicel·lulars que es caracteritzen per la seva forma canviant.
No tenen paret cel·lular, això els permet fer us del seu moviment característic, el moviment ameboide mitjançant pseudòpodes que també li serveixen per a capturar aliments.
Les amebes madures es reprodueixen de forma asexual per bipartició en la que el material genètic es duplica per mitosi mentre que la cèl·lula s'allarga i el citoplasma es divideix en dos cèl·lules filles, cada una quedant-se amb una copia de l'ADN de la cèl·lula mare.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
PARAMECIS
Els paramecis (Paramecium) són uns organismes microscòpics ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres pel que calen microscopis per observar-los amb nitidesa.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i recobreixen tota la superfície.
Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
De la seva ultraestructura destaca el citostoma, una espècie d'invaginació situada al llarg del parameci que empra per a la captura d'aliment, conformat per partícules orgàniques flotants i microorganismes menors. El citostoma condueix a una citofaringe abans que l'aliment passi a l'interior d'aquest protozou.
Altres orgànuls de fàcil observació són el típic nucli eucariota, situat junt a un "micronucli" en el centre del parameci, i les vaquoles digestives, que digereixen constantment l'aliment capturat. Les desfetes s'expulsen per exocitosi, mitjançant vacúols de secreció que s'originen a partir de les digestives.
Com molts altres microorganismes, els paramecis es reprodueixen asexualment per bipartició.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
PLASMODIS
Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.
Per als humans n'hi ha quatre espècies que provoquen la paludisme: vivaç, oval, de la malària ifalcípar, de les quals només l'última és realment una amenaça per a la vida.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
TRIPANOSOMA
Tripanosoma (Trypanosoma) és un gènere de quinetoplàstids (classe Kinetoplastida), un grup monofilètic de paràsits unicel·lulars protozous flagel·lats. El nom deriva del grec: trypano(foradador) i soma (cos) pel seu moviment com un tirabuixó. Els tripanosomes infecten una gran varietat d'hostes i causen diverses malalties incloent-hi les mortals com la tripanosomosi africana o la malaltia de la son en humans.
El genoma mitocondrial del tripanosoma, que es coneix com quinetoplast, està fet d'unes sèries complexes de cercles cadenats i minicercles que requereixen un conjunt de proteïnes durant la divisió cel·lular.
ESQUEMA PROTOZOUS
Tots quatre tenen un tipus de locomoció diferents com per exemple el moviment per flagel·lació, el ciliat i el moviment per pseudòpodes. Encara d'això alguns ni tan sols es mouen, es desplacen pel moviment d'un altre ésser viu. Es reprodueixen de manera asexual.
MALALTIES PROVOCADES PELS PROTOZOUS
En el cicle vital d’una cèl.lula intervenen una sèrie de protozous com per exemple: L'estat de divisió, anomenat fase M, situació que inclou la mitosi i la citocinesi. En algunes cèl·lules no es produeix la citocinesi, i el resultat de la divisió és una massa cel·lular plurinucleada denominada plasmodi
ESQUEMA MALALTIES PROVOCADES EN ELS HUMANS PELS PROTOZOOSIS
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS
AMEBOSI
És la malaltia causada pel protozou ameba. La infecció gastrointestinal pot o no ser simptomàtica, i pot romandre latent en una persona infectada durant uns quants anys, es creu que l'amebosi provoca unes 70,000 morts al món per any.Els símptomes es poden estendre des de la diarrea suau fins a disenteria amb sang i moc a la femta. Les infeccions severes (conegudes com amebosi invasiva o fulminant) ocorren en les dues formes essencials. La invasió de l'intestí provoca disenteria amèbica o colitis amèbica. Si el paràsit arriba al flux sanguini es pot difondre a tot del cos, freqüentment va a parar al fetge on hi provoca abscessos. L'individu infectat quan no presenta cap símptoma és un portador, capaç d'estendre el paràsit a altres amb pràctiques higièniques pobres. L'amebosi és normalment transmesa per la via fecal-oral, però també es pot transmetre indirectament a través de contacte amb mans o objectes bruts tan com pel contacte anal-oral.
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS
GIARDIOSI
La giardiosi (o giardiasi, o “febre del castor” de l'anglès beaver fever) en humans és una protozoosi causada per la Giardia lamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l’intestí prim. Per la gent amb el sistema immune afectat com els ancians o els pacients amb SIDA la giardiosi pot ser mortal. La giardiosi està causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltes vies de transmissió incloent les de persona a persona (la majoritària), per l’aigua i venèria. Les síndromes gastrointestinals són les més prevalents. Entre les símptomes constitucionals hi ha l’anorèxia i la fatiga. També aquesta malaltia es pot donar en animals .
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS
TEXOPLASMOSI
La toxoplasmosi és una protozoosi ocasionada pel Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat. La toxoplasmosi pot causar infeccions lleus i asimptomàtiques, com també infeccions mortals que afecten principalment el fetus, ocasionant l'anomenada toxoplasmosi congènita. També pot ser greu quan afecte el nadó, ancians, i persones vulnerables pel fet d'estar afectats per immunodeficiència. La malaltia es considerada una zoonosi, cosa que significa que es transmet habitualment des dels animals als humans a través de diverses vies, essent els hostes definitius el gats i sis espècies més de felins. Més del 80% de les infeccions toxoplasmòtiques són asimptomàtiques. La toxoplasmosi pot ser aguda o crònica, simptomàtica o asimptomàtica. Els símptomes en l'aguda acostumen a ser de curta durada i autolimitats, com una grip o mononucleosi, mal de cap, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics, i fins i tot inflamació del fetge i la melsa etc. A la majoria dels casos persisteix com quists als teixits.